Si la Comunitat de Madrid no revisa les mesures per contenir la Covid-19, el Govern es prepara per prendre el control. Enmig d'aquest xoc institucional, el vicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio Aguado, ha traslladat al ministre de Sanitat, Salvador Illa, i a la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, "la necessitat de continuar amb les reunions" entre la Comunitat de Madrid i el Govern central per acordar conjuntament les mesures a Madrid.

"És urgent un alto el foc polític", ha escrit Aguado en el seu compte oficial de Twitter, on ha assenyalat que els madrilenys "mereixen" acordar "conjuntament" les mesures per protegir la seva salut, pel que ha instat a estar "a l'alçada".

El missatge que llança Aguado és un crit desesperat, d'impotència davant de tanta inacció o acció desafortunada en la gestió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid, un inacció tòxica que causa diàriament víctimes, i no només víctimes físiques sinó també víctimes socials, i tot per culpa del politiqueig d'aquesta política de campanar de vol gallinaci i no només de la senyora Ayuso, qui més qui menys està a la seva baixa altura de mires, a la seva baixesa moral i ètica.

Aguado clama al cel, demana una mica de seny, una gestió seriosa de la pandèmia, d'uns i d'altres, però en realitat Aguado clama inutilment al desert, al desert de la ignomínia on ningú l'escolta. Potser hauria de dimitir també, per almenys no seria còmplice de tanta mort de tanta destrucció d'ocupació, de tanta misèria moral.

Voldria pensar que Aguado és una ànima pura, no contaminada dins la podridura de la política, però suposo que simplement aquesta és la seva opció sobre la desastrosa situació de la seva comunitat, i és una opció política.

De la mateixa manera, el fet que en aquests sis mesos des que va començar la pandèmia, no ens hagin mostrat imatges de cadàvers, de taüts, de gent intubada a les UCIS, del dolor dels familiars, també per una motivació política de no alarmar la ciutadania, no sé si ha estat bo o no. Potser la conscienciació de la societat hauria estat molt més gran, i l'exigència de responsabilitats cap a les autoritats també, una exigència que tímidament comença ara a manifestar-se, però que probablement anirà -encara que tard- a més.