A ran de l'article que he publicat avui sobre la retirada de la Medalla d'or que  al seu dia va concedir la ciutat de Barcelona a Heribert Barrera, he recuperat aquest escrit de Sergi Pàmies del passat dia 18 d'aquest més a la vanguardia, que trobo molt interessant, per la visió que té sobre aquesta revisió desaforada de medalles que van i venen.

"El ple del Consistori de Tortosa ha retirat la medalla d'or de la ciutat al rei emèrit Joan Carles I. I en una insòlita demostració de productivitat, el mateix ple ha decidit “fer efectiva” –una expressió que cada vegada es fa servir més, sovint amb un rictus ampul·lós– la retirada de totes les plaques d'inauguracions i reconeixements a l'expresident Jordi Pujol. Aquest revisionisme tortosí coincideix amb una febre mundial que permet viatjar en el temps per maquillar el passat. L'esforç i la inversió són mínims. La prova és que sovint els mateixos que acorden retirar medalles són els fills dels que les havien concedit o que no s'havien plantejat mai revisar el passat amb un zel corrector. És una política que va més enllà del postureig habitual: oficialitza la discrepància retrospectiva sabent que la història no es podrà canviar però que, com a mínim, constarà en acta la voluntat, estèril però rendible a nivell electoral i mediàtic, de reparació.

En el cas de Tortosa l'origen de la revisió d'examen biogràfic a Joan Carles I i Jordi Pujol té a veure amb indicis flagrants de corrupció. Però la febre mundial inclou la condemna a actituds racistes, masclistes i homòfobes, pederàsties silenciades o sobrevingudes, passats esclavistes o tarannàs despòtics. La concessió de medalles d'or i la instal·lació de plaques commemoratives s’haurà d'entendre, a partir d'ara, com un gest susceptible de ser sotmès als criteris de tribunals del futur. Dic tot això perquè, a casa, tinc la Medalla d’Or de la Generalitat concedida al meu pare i la Medalla d'Honor de Barcelona concedida a la mare. I, oh horror, tots dos tenen alguna fotografia en què saluden o acompanyen tant el borbó emèrit com l'expresident presumptament corrupte. Pregunto: això funciona com el coronavirus i et converteixes en contacte sospitós d'un infectat?

Vivim una febre revisionista que ens permet viatjar en el temps per corregir, a la carta, el nostre passat

A les sobretaules festives de la nostra tribu, quan bevem una mica i ens posem orgullosament nostàlgics, de vegades presumim de les medalles. I quan el sector jove de la família pretén penjar-se-les frívolament al coll i compartir les fotos a Instagram, els veterans els renyem amb una solemnitat impostada. Fins ara he mantingut les medalles desades amb certa cura, per respecte a l'emoció que els pares van manifestar el dia que les van rebre. Ara, si pogués viatjar en el temps amb la lleugeresa dels que avui troben en el revisionisme una coartada per mantenir la política de les aparences i la propaganda, m'agradaria tornar enrere i prevenir-los. Que sàpiguen que aquella cerimònia de litúrgia cívica tenia una obsolescència programada –ep, que jo també en sé, de fer servir expressions ampul·loses–. Que sàpiguen que les medalles ja no són l'expressió d'un relat que, per bé i per mal, ens explica com a col·lectivitat, sinó que, com tot en aquesta vida, són provisionals i peribles".