Confusió sense precedents a l’Ajuntament de Barcelona. Ahir el ple va retirar la Medalla d’Or de la ciutat, concedida a títol pòstum, a Heribert Barrera, dirigent històric d’ERC i ex-president del Parlament de Catalunya. O almenys això es pensava tothom. La votació es va fer a proposta de Barcelona pel Canvi, el partit de Manuel Valls, que va registrar-la amb el nom d’Heribert Barrera i López, però el polític republicà es deia Heribert Barrera i Costa.

Així doncs, tècnicament, la medalla no ha estat retirada. Segons fonts consultades per VilaWeb a l’Ajuntament de Barcelona, ara la proposta haurà de tornar al ple, en allò que és anomenat despatx d’ofici, on la batllia informa de decrets menors i qüestions que són esmenables, com seria aquest cas. No és previst que la qüestió pugui suscitar debat. Valls considera que Barrera no era mereixedor del guardó en el moment de la concessió per declaracions ‘racistes i xenòfobes’ fetes en el passat. La proposta s’ha votat nominalment, però a la pràctica hi han votat a favor els regidors de Barcelona en Comú, PSC, Cs, PP i Barcelona pel Canvi. ERC i JxCat hi han votat en contra, i ja té el seu què que l'hagi presentat un execrable barrut com Manuel Valls, el regidor per Horta, com se'n foten els de la Competència.

Ai senyor! quanta raó tenia Cipolla, de qui Valls n'ès un il·lustre exemple. Dit aixó, el que no entenc o intento entendre és aquesta deria que li ha agafat als representants legals d'Ajuntaments i Parlaments de treure medalles i retirar estàtues, en el cas d'Heribert  Barrera, per raciste i xenòfob, o sia com la gran majoria de la gent per a no dir quasi tota, i de fet, aquestes declaracions varen ser fetes als 81 anys quan ja l'home anava de baixada i es limità a manifestar el que havia callat de sempre, pero ho pensava, i com quan et fas gran perds bastant les manies, ho va deixar anar.

Potser seria millor retirar totes les medalles concedides, Creus de Sant Jordi i enderrocar totes les estàtues, si escolteu els dissabtes als il·lustres execrables a Rac1, veureu que ningú passa la prova del cotó de la dignitat en la seva vida pública o privada. des de Gandhi a la Mare Teresa de Calcuta, passant per Mossen Cinto i un munt més, no hi ha un pam de net en les seves vides, potser perquè no hi ha vides exemplars, afortunadament, només que n'hi ha de més i de menys, cert. I ja posats que treguin tots els noms de persones de carrers, places, passatges i avingudes, i hi posin números, feina que s'estalviaran a anar-los canviant de tan en tant. Tot plegat un desori, que ratifica les teories sobre l'estupidesa humana de Carlo M.Cipolla.