Brut com una guilla, és una expressió nostrada que ve de vell. Com moltes d'aquestes expressions no saben d'on ve ni exactament que vol dir, una guilla (guineu) no és més bruta que altres animals, però es fa referencia a la guilla quan es diu: va sortir de casa net com una patena i va tornar brut com una guilla.

D'aixì parlàvem aquest  dilluns al matí amb la Nuri,  -ves quines converses tambè-, quan he llegit un titular de Público: el Bálsamo de Fierabrás, una altra expressió de vell, que s'empra com a solució a tots els problemes, la panacea, vaja! i en el cas d'aquest article de Francisco López-Muñoz, 'la panacea cervantina'.
En les obres literàries de Miguel de Cervantes, com s'ha posat de manifest en nombrosos estudis, es poden deduir contínues referències a l'art de la medicina. I en l'àmbit de la terapèutica, sembla bastant clar que Cervantes, membre d'una família de sanitaris, coneixia les virtuts de nombroses plantes disponibles en els herbolaris de la seva època per a l'abordatge, popular i econòmic, de diferents patologies. A més, el literat, sobretot en la seva obra mestra, El Quixot, solia recórrer a l'ús de diferents preparats de farmàcia, com bàlsams, ungüents, bizmas, emplastres i olis reparadors, bàsicament per al maneig terapèutic de les ferides, cops i traumatismes soferts pels protagonistes. I entre totes elles, cal esmentar el salutífer i eficaç bàlsam de Ferabràs.
Els bàlsams eren medicaments d'ús tòpic molt emprats durant el Renaixement, fabricats amb substàncies aromàtiques i destinats a curar ferides i nafres, encara que en el cas que ens ocupa, la seva administració té lloc per via oral.
Un remei màgic - El bàlsam de Fierabrás (Ferabràs), al marge de la terapèutica mèdica convencional, pertany al conjunt de remeis màgics de la literatura cavalleresca medieval. Segons la tradició compilada en la Història Cavalleresca de Carlemany, Fier-a-bras, "el de braç ferotge", era un gegant sarraí, fill de l'emir balante, senyor de les Espanyes, que portava en el seu cavall dos barrils amb bàlsam sostrets a Jerusalem, i procedents de què havia estat emprat en la sepultura de Jesús. En el transcurs d'un combat, el gegant va perdre els barrils, que van ser trobats pel seu enemic Oliveros, un dels Dotze Parells de França, qui va beure del bàlsam i va guarir de les seves ferides mortals. Cal tenir present, en aquest sentit, que una versió d'aquest cantar va adquirir una certa popularitat a l'Espanya de segle XVI, al publicarse a Sevilla una traducció al castellà de la mateixa.
La panacea per a qualsevol problema de salut - El bàlsam és presentat per Cervantes, en boca del Quixot, com una mena de panacea per a qualsevol problema de salut, i constitueix l'únic preparat medicinal que sorgeix de la fantasia de l'autor en la seva obra. Aquest remei estaria compost, segons es relata a El Quixot, per oli, vi, sal i romaní, seguint un procedir habitual en la pràctica de la farmàcia de l'època, és a dir, la barreja de diversos simples medicinals, tres de procedència vegetal i un de mineral, per obtenir un compost, a l'estil de les famoses 'triacas'.
L'elaboració del bàlsam també és descrita per Don Quixot; els quatre components ("simples") s'han de posar a foc en una olla i coure durant llarga estona, per finalment el producte ("compost") ser abocat en una alcuza de llauna, sobre la qual a dir, a manera de art d'encantament, "més de vuitanta paternoster i altres tantes avemaries, salves i credos, acompanyant cada paraula una creu a manera de benedicció", imprescindible perquè el bàlsam sigui eficaç.
Entre els ingredients del bàlsam de Fierabrás, destaca el romaní, una herba a la qual se li han atribuït abundants propietats terapèutiques, sent la seva popularitat tan àmplia durant el segle XVI, que es va incorporar a la farmacopea espanyola portada del Nou Món. Pertanyent a la família de les Lamiaceae, el romaní (Rosmarinus officinalis) és un conegut colerètic, característica que ha estat parcialment confirmada en experimentació animal, així com diürètic i espasmolític, a causa de un dels seus components; el borneol.
propietats estimulants - També són manifestes les seves propietats estimulants. Durant el segle XVI, el romaní va entrar a formar part de la composició de nombrosos preparats, alguns de tipus cosmètic, com l'Aigua de la Reina d'Hongria, i altres medicinals, com els bàlsams de Opodeldoc, de Porras, d'Aparicio o el bàlsam tranquil. Per la seva banda, l'oli, en la pràctica de la botica renaixentista, s'usava habitualment per a la dissolució de principis actius, en l'elaboració d'ungüents, liniments, etc... L'oli essencial també posseeix, in vitro, propietats antibacterianes i antifúngiques. A França, l'oli d'oliva s'ha emprat, en el marc dels usos tradicionals, en el tractament de trastorns digestius, per facilitar la funció urinària i digestiva, i com colerètic, colagog i laxant. - PUBLICO.ES - WIQUIPEDIA