“Res de gran no s’esdevé en la vida dels mortals sense una maledicció”. Aquesta citació de Sòfocles obre un dels documentals més reveladors sobre el nostre temps: El dilema de les xarxes, de Netflix. Aquesta obra de Jeff Orlowski ofereix els esclaridors testimonis d’exempleats de Facebook, Google, Twitter, Instagram i Pinterest que expliquen com algunes de les companyies més poderoses d’internet manipulen les nostres reaccions sense filtres ètics per guanyar diners i les terribles conseqüències socials que provoquen.

Una de les inquietants conclusions que s’extreuen del dilema de les xarxes és que, com a éssers humans, estem indefensos davant els mecanismes psicològics ideats per captar la nostra atenció en línia i llançar-nos publicitat. Totes les nostres accions a la xarxa, per petites que siguin, són monitorades. Muntanyes de dades permeten a aquestes empreses saber més de nosaltres que nosaltres mateixos.

Tristan Harris, exdissenyador ètic de Google, explica que aquestes empreses apliquen una tècnica anomenada tecnologia persuasiva per la qual acaben implantant en els usuaris hàbits inconscients. Hi ha “equips d’enginyers que tenen com a missió piratejar la psicologia de la gent”. “Estàs sent programat”, afirma. Poden “afectar el comportament i les emocions al món real sense accionar la consciència de l’usuari”. Així s’entén com és de difícil deixar de donar una ullada al telèfon a la recerca d’aquell aliment per al cervell que representa una engruna d’informació en forma de missatge, recomanació o vídeo.

“Em sento com un conillet d’Índies humà”, comenta el realitzador a un dels entrevistats, Sandy Parakilas, exdirector d’operacions de Facebook i exdirector de producte d’ Uber. I aquest l’hi confirma: “Ets un conillet d’Índies. Tots ho som. I no és per trobar una cura per al càncer. No és que intentin beneficiar-nos. Només som zombis i volen que vegem més anuncis per guanyar més diners”.

Al marge de consumir milions de segons de les nostres vides veient anuncis i missatges que en realitat no ens interessen ni fan millor la nostra existència, hi ha conseqüències molt pitjors. Al documental també hi apareixen experts que alerten d’altres problemes. Per exemple, als Estats Units, des del 2009, coincidint amb l’arribada de les xarxes socials als mòbils, es van disparar les autolesions en noies adolescents fins a un 62%. I un 189% en preadolescents. El patró es repeteix amb els suïcidis.

També és preocupant al màxim que els algoritmes que estudien els nostres hàbits per dirigir les nostres eleccions afavoreixin la difusió de les falòrnies. El dilema de les xarxes mostra un sistema esbiaixat a la informació falsa i ens descobreix per què som una societat cada vegada més polaritzada en què tots vivim en la nostra pròpia zona de confort de creences. I no hi ha perspectives de millora. - Francesc Bracero. 

Per altra banda, en una interessant entrevista de la vanguardia a Michel Desmurget, director d'investigació a l'Institut Nacional de la Salut a França, aquest explica que durant dècades, les puntuacions de les proves d'intel·ligència han augmentat d'una generació a la següent. Això es diu efecte Flynn. Avui dia, en molts països desenvolupats aquest efecte s'inverteix i els millennials són la primera generació en tenir un CI de mitjana més baix que la generació anterior, i les pantalles tenen una responsabilitat incontestable. Desmurget considera que hi ha una voluntat deliberada d'idiotitzar a les masses, dins d'una lògica purament econòmica. No importa l'impacte en la salut, sempre que entrin els diners. Tabac, medicines, menjar, pesticides, escalfament global, la llista és llarga. A més Desmurget assenyala una cosa que ja s'havia publicat aqui sobre els executius de Silicon Valley, en el sentit que el pitjor és veure devastat el desenvolupament dels nostres fills d'aquesta manera. Bé, no tots ells - matisa -, els alts executius de les indústries digitals tenen especial cura en protegir els seus fills dels productes que ens venen.