ENSENYAR RELIGIÓ A L'ESCOLA

Llegeixo al diari que La Generalitat ha iniciat un pla pilot per oferir classes optatives de religió islàmica a l'escola. Com era d'esperar, la mesura ha aixecat polèmica i ja tenim un altre tema per anar discutint i marejar la perdiu.

En un país en que no hi ha hagut manera de consolidar un pla educatiu seriós i eficaç en els més de 40 anys de democràcia, on els vents polítics han marcat els vaivens i, a cada canvi de govern, la religió anava i venia, fins arribar a l'última reforma, on la religió catòlica ha deixat de comptar per calcular la nota mitjana, però els centres han d'oferir-la com a optativa. La possibilitat ara d'ensenyar la religió islàmica, no em sembla ni be ni malament, més aviat no cal, com tampoc s'hauria d'ensenyar la cristiana, potser seria millor que una escola pública d'un estat laic, es dediqués a transmetre els valors de l'humanisme i relegar l'estudi de les religions a la seva influència en la història i la cultura. Però mentre aquest objectiu no arriba, cal mirar el món en què vivim. També les seves amenaces. La conversió exprés dels joves terroristes del 17-A revela el perill d'un ensenyament pervers de l'islam. En aquest context, l'assignatura religiosa pot ser una vacuna contra imams sense escrúpols. La religió pot ensenyar-se a les aules, però els valors laics s'haurien d'imposar. Uns valors a la baixa, cal dir-ho.

El pare de Louis Pawels creia fermament que el segle XXI seria el segle de l'humanisme. Ple de confiança en el progrés i la ciència, convençut de l'adveniment del proletariat, afirmava que el que anava a viure el nou segle és més important que l'aparició del budisme! No es tracta ja, d'ara en endavant, de destinar les facultats humanes a tal o qual divinitat - afirmava -. En nosaltres pateix una crisi definitiva el vigor religiós de la Terra: la crisi del seu propi descobriment. Hem començat a comprendre, i per sempre, que l'única religió acceptable per a l'home és la que li ensenyarà, sobretot, a conèixer, estimar i servir apassionadament a l'Univers del qual és l'element més important. Deia que l'home encara no està acabat ni s'ha salvat, però que les lleis de condensació de l'energia creadora ens permeten alimentar, a escala del Cosmos, una formidable esperança. Per això jutjava els assumptes d'aquest món amb una serenitat i un dinamisme religiós, buscant, molt lluny i molt alt, un optimisme i un valor que fossin immediata i realment utilitzables.

Es sol dir que de bones intencions, l'infern n'és ple. L'únic que ens ha aportat el segle XXI, és la perversió de la classe política i de les institucions en general i una societat cada vegada més infantilitzada e idiotitzada. Ja posats, demano a l'escola, No! exigeixo (ara s'exigeix, no es demana) que a l'escola donin classes de pastafarisme, la religió més important després del budisme. Una escola per cert, que comença avui el seu incert curs. Patirem!