Aquest escrit que ve a continuació és d'Ernest Folch a 'el Periódico' d'avui. El d'ahir de Juli Capella era també de 'el Periódico', mentre que el contrari era de la Vanguardia com el d'avui d'en Quim Monzó. Els dos de 'el Periódico' són a favor de les mesures viaries de l'Ajuntament de Barcelona, i els dos de la Vanguardia en contra. Casualitat o causalitat. Em refermo en que molt bé ho deu estar fent l'Àjuntament de la ciutat comtal, de la forma desaforada en que el critiquen. 

Quan un veritable geni apareix en el món, el reconeixereu per aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell. - Jonathan Swift

AL LLORO, BARCELONA NO ESTÀ TAN MALAMENT.

Si vostè és dels que pensen que Barcelona està en decadència i el seu Ajuntament ho fa tot malament, li recomano que no continuï llegint. Perquè, casualitat o no, assistim últimament a un sospitós degoteig d’articles, tertúlies i altres parents que es fan els escandalitzats amb les noves mesures postpandèmia del consistori, com el famós encreuament de Consell de Cent amb Rocafort on s’ha pintat el terra de colors, o l’espai guanyat per a les terrasses dels restaurants en detriment dels cotxes.

Aquests nous emprenyats ens diuen molt enfadats que amb aquestes mesures la ciutat és lletja (sic), ha perdut la bellesa d’antany i està a punt de caure en un caos irreversible. Curiosament, els mateixos que ara es queixen d’improvisació acusarien l’Ajuntament de paràlisi si no s’haguessin pres mesures, i els mateixos que critiquen l’ampliació de les terrasses perquè els bars i restaurants puguin tenir una mica d’oxigen econòmic, ja tenien els articles escrits dient que Barcelona està governada per radicals d’ultraesquerra que no fan res a favor dels comerciants. Però que no els entabanin: aquests rampells suposadament estètics no són tals sinó que es refugien en la forma per no parlar del fons.

Perquè el que és rellevant no és la pintura del terra sinó que per fi un Ajuntament actua decididament a favor de la bici i el vianant (la baula feble) i en contra del cotxe (la baula forta). Que no es doblega davant les pressions ni els interessos d’alguns lobbis, i que aposta pel transport més pràctic, ecològic i sobretot econòmic, que és exactament el que demanava aquesta terrible pandèmia. Sí, no tot és perfecte: els pilons de formigó són perillosos per als motoristes, o la senyalització de les noves zones per als vianants de l’Eixample indueix a confusió, però per molt que es repeteixin consignes sempre negatives, la direcció que ha emprès Barcelona era l’única possible, que per cert és exactament la mateixa que han pres altres grans ciutats europees, com per exemple París. Cert, segueixen havant-hi greus problemes socials (molt ben descrits a l’excel·lent llibre ‘Una altra Barcelona’ d’Eva Arderius), però pel que fa a la mobilitat aquesta és una ciutat que està intentant oferir solucions ràpides, innovadores i per fi sostenibles. Al lloro, que no estem tan malament.