La mentida no és nova però està de moda i ara gaudeix d'impunitat i és infal·lible. Els polítics més indecents ho saben i la utilitzen amb desvergonyiment per aconseguir els seus fins. Casado, Ayuso o Trump no fan altra cosa - Javier Gallego - @carnecrudaradio

La veritat no importa. Està devaluada. No val un euro. El que ven és la mentida. La mentida funciona, dóna vots, seguidors, fanàtics, parròquia. La veritat és controvertida i et confronta, pot fer-te dubtar i canviar d'opinió. La mentida et dóna la raó, et referma, t'adula i reconforta, és un copet a l'esquena, el terròs de sucre després de la pirueta, la recompensa. És fàcil comprar les mentides que ens reforcen, difícil enfrontar-se a veritats que ens porten la contrària.
Abans la informació veraç tenia prestigi i autoritat, crèiem a determinats mitjans, institucions, periodistes i solien imposar la seva força sobre les burdes mentides. Ara empal·lideix indefensa davant l'allau de rumors multiplicats per unes xarxes socials que no només no els verifiquen ni eliminen sinó que estan programades per privilegiar-los perquè donen més audiència, més diners. És el mercat, amic, i en el mercat la mentida guanya per golejada en la subhasta diària de les notícies. Al mercat la mentida es vesteix de seda o de cuir, és atractiva, divertida, impactant, mentre que les dades, els fets purs i simples resulten avorrits i incòmodes, ens mostren un món que no ens agrada.

En l'acabat d'estrenar documental 'El dilema de les xarxes', antics creatius i directius de les grans plataformes de Silicon Valley, reconeixen que han creat un monstre que està devorant la democràcia com Saturn les seves criatures. La bulocracia s'ha convertit en l'arma de destrucció massiva amb què els neofeixismes i populistes d'ultradreta estan guanyant terreny i, en molts casos, la partida. Al mercat no li importa la democràcia, de fet, li molesta, perquè li posa límits, el fiscalitza i el despulla. Està més còmode amb aquesta forma sibil·lina de feixisme financer que tolerem passivament perquè ens gratifica amb coloraines, xocolatines i m'agrades.

La mentida no és nova però està de moda i ara gaudeix d'impunitat i és infal·lible. Els polítics més indecents ho saben i la utilitzen amb astúcia i desvergonyiment per aconseguir els seus fins. Abans les mentides podien tenir un cost, ara només tenen beneficis. Tant és que mentre i que et desmenteixin perquè com va dir Trump, "hi ha veritats alternatives", i com els culs, cadascú té la seva.

Per començar la setmana amb força, Pablo Casado ens explica que a el rei Felip VI el vam votar però a Garzón i a Iglesias, no. Ni a aquest rei ni al seu pare els vam votar, evidentment, perquè la direcció de l'Estat és un càrrec hereditari que no se sotmet a les urnes. Es va votar la monarquia parlamentària a la qual es va ficar en un referèndum amb tota la resta perquè si es preguntava a part, guanyava la república, segons confessà Suárez fora de micro en una entrevista. Iglesias i Garzón sí que han estat votats i pel sistema democràtic que tenim són al Govern gràcies a aquests vots. Casado es va saltar aquesta classe de democràcia com totes les del seu màster. Però a ell tant li fan els fets, l'important és que ha aconseguit l'efecte que buscava amb la seva fal·làcia. Li ha dit als seus el que volen sentir, que la legitimitat és de la Corona, no dels comunistes que ens governen. Gol per l'escaire.

Més. El New York Times revela amb proves irrefutables que Trump porta una dècada sense pagar gairebé impostos gràcies a l'enginyeria financera i el president més mentider de la Història respon tranquil·lament que són notícies falses. Següent pregunta. Ho dirà i ho repetirà les pròximes setmanes allà on vagi. En els seus mítings, milers de contribuents que paguen els seus impostos l'aplaudiran quan insulti als pijos novaiorquesos de la premsa que s'inventen aquestes calúmnies. Tant és que Trump s'hagi venut a si mateix com un empresari d'èxit però després les seves declaracions de la renda mostrin la seva insolvència. La veritat no importa.

Un exemple pràctic. Per amagar que no ha posat mitjans per evitar la segona onada, que es gasta en diners en cures en lloc de metges, Ayuso porta setmanes dient la mentida que el contagi de Madrid arriba per l'aeroport. Una i altra vegada ha estat desmentit per les dades i les autoritats sanitàries. La incidència per aquesta via és menyspreable. Aquest cap de setmana, un conductor d'autobús que condueix per Vallecas exculpava la presidenta pels seus confinaments per pobres perquè el problema no hi és, està a Barajas. Així es destrueix la democràcia. Com no posem tots els mitjans per aturar-lo, acabaran amb ella. Com deia Serrat: mai és trista la veritat, el que no té és remei.