Si no hagues Estat per la insensata campanya del PP contra Catalunya, el procés mai hauria arribat a les cotes d'adhesió que va aconseguir, que el va dur a assolir un 47% dels vots des del 25% del que partía. Sense aquestes infames firmes contra l'Estatut que va recollir per tot Espanya amb les seves 876 caixes blaves, bona part de Catalunya no s'hauria sentit tan menyspreada. Durant anys, actuant entre la inacció i el menyspreu, el govern de M.Rajoy va incendiar Catalunya tot el que va poder. No la necessitava perquè li sortissin els comptes de governabilitat i, per contra, la bel·ligerància li aportava rèdits electorals a Espanya, ja que donava per perduda Catalunya per al seu partit.
Ara, el PP de Pablo Casado, amb la inconscient Isabel Díaz Ayuso (IDA), ha decidit continuar amb el seu assetjament sobre el Govern de coalició progressista i atacar-lo sense descans per terra, mar, aire i justícia. Insensible a la situació, només li importa acabar amb l'Executiu. El problema és que per sota del govern de Sánchez hi ha la ciutadania. Una ciutadania clavada en la inquietud i el desconcert, fatigada per l'estrès emocional d'una pandèmia, I angoixada per un futur fosc e incert.
L'estira i arronsa pel control de la pandèmia a Madrid és un clar exemple de tot el que no hauria de ser la política orientada cap el bé comú. Un trist espectacle on sembla que importa molt poc la salut pública i massa la gesticulació desaforada. Actualment, Madrid és la regió més castigada d'Europa per la covid-19. Resulta molt difícil de creure que l'estratègia de la desestabilització, de l'assetjament i enderrocament s'estigui fent mentre el virus suma noves víctimes cada dia. Vol dir que al Govern de la Senyora Ayuso, en la seva inconsciència, els seus ciutadans no son la seva prioritat, ans al contrari, són els últims de la fila.
Els casos de corrupció ha marcat l'agenda dels últims anys de PP, agreujada ara per l'esclat del cas Kitchen. Sense la necessitat de intentar tapar els escàndols, potser hi hauria hagut menys crispació i més seny. I tot aquest desori el pateix la ciutadania que està pagant la deshonestedat del PP i la ineficiència del Govern de Madrid. I ja va sent hora de posar remei a tant desordre, car la ciutadania ja n'està fins als òrgans reproductius dels uns i dels altres.
Cojones, se dice cojones...ya está. ¿o es que a estas alturas nos rasgaremos las vestiduras?
es que si poso 'collons' tambè haig de posar 'ovaris', per la cosa de la paritat.
Ok ¡
Además, fíjate (al hilo de lo que decíamos ayer), ahora mismo, como consecuencia de pronunciamientos contradictorios, el principio de seguridad jurídica está hecho trizas.
La seguridad jurídica pasó a mejor vida hace ya mucho tiempo.
Cierto, pero a veces, por increíble que parezca, entre todos los intervinientes en un proceso se consigue hacer justicia.
Si, pero depende del nivel, si es alto, es difícil, en la cosa cotidiana es donde hay mas justicia.
Por supuesto. El nivel alto de la justicia lo constituyen los asuntos económico-político-judicialmente convulsos. Y donde hay injerencia política (y económica, que viene a ser lo mismo), no hay cabida para la justicia.
Y esto no es patrimonio de España, sucede en todos los países por más democráticos que sean. Y luego, depende de la pasta que uno tenga para coger a un buen abogado, fíjate en O.J.Simpson.