Cada any quan donen el Nobel de literatura a algun il·lustre desconegut o desconeguda de seguida penso com ha fet Monzó en el seu article d'avui, en Haruki Murakami, i després en Júlia Costa i servidor, que secretament aspirem a rebre'l alguna vegada, atès som dos poetes desconeguts i escrivim en una llengua minoritaria, malgrat ser conscients que cap dels tres el guanyarà mai. Monzó ja té un conte a 'Mil cretins' en que parla d'un home que espera vanament any rere any el Premi Nobel, i en el cas de la Nobel Louise Glück ha descobert una curiosa relació amb un estri creat per seu pare.
Louise Glück i jo - Quim Monzó
Dijous, quan passaven pocs minuts de la una de la tarda, a la tele del bar on menjava un plat d’arròs amb verdures i bacallà va aparèixer davant d’una porta blanca amb ribets daurats un senyor de l’Acadèmia Sueca que va anunciar al món que la guanyadora del premi Nobel de Literatura d’enguany és Louise Glück.
Immediatament, els telèfons dels agents literaris van començar a sonar a mig planeta. Tampoc no en excés, perquè la poesia no es ven gaire i en aquests temps de penúria vírica encara menys. Però tenir un premi Nobel al catàleg dona prestigi a l’editorial, encara que de l’edició se’n venguin pocs exemplars i, passat un temps prudencial, la resta s’hagi de trinxar per fer pasta de paper a partir de la qual imprimir nous llibres, i així successivament.
Mentre Edicions del Buc i Pre-Textos –editorials valencianes totes dues– destapaven ampolles de xampany per celebrar haver estat les primeres a publicar-ne traduccions fa anys (la primera al català i la segona al castellà), els viquipedistes s’afanyaven a redactar la biografia de la guardonada. Simultàniament, alguna gent començava a presumir d’haver descobert els seus llibres anys enrere, abans que ningú de per aquí, a llibreries de Nova York, per exemple.
–De seguida vaig veure que era una gran poeta i que arribaria lluny.
–Doncs jo una vegada vaig coincidir amb ella en un acte a la Universitat de Yale.
Altres éssers humans es dedicaven a fer befa de Haruki Murakami a les xarxes socials. Fa dècades que, cada any, quan l’Acadèmia Sueca anuncia el nom del guanyador, el pobre Murakami –que no el guanya mai– es converteix en el recurs per passar l’estona. Jo, com faig sovint quan no sé res d’un assumpte, me’n vaig anar a la Viquipèdia. Com que a la catalana encara no n’havien creat l’entrada, vaig saltar a la viqui en anglès, i allà vaig llegir: “Els avis paterns de Glück, jueus hongaresos, tenien un colmado a Nova York. El pare de Glück va ser el primer membre de la família nascut als Estats Units. Tenia l’ambició de ser escriptor, però es va dedicar als negocis amb el seu cunyat. Plegats, van aconseguir l’èxit quan van inventar l’escalpel X-Acto”. Per a qui no el conegui direm que l’X-Acto és una mena de cúter, petit, d’alumini i de summa precisió, amb una fulla molt punxeguda. Es fa servir en disseny i en manualitats. A Amazon en trobes per 16,07 euros. També n’hi ha de les marques Apli i 3 Claveles, més barats, però l’X-Acto és molt millor. Avui mateix demanaré un poemari de Louise Glück i fulles de recanvi per a l’X-Acto que tinc en un calaix.
atès som dos poetes desconeguts...",¡... hombre...hombre...¡, recónditos, reeeconditos , eso si.
ResponEliminaSalut
deixem-ho en recondiditos.
EliminaPensaba contarte algo interesante acerca de esta extraordinaria escritora y poeta, pero la displicencia de Quim Monzó me hace desistir. Que hable el exégeta.
ResponElimina(Recuerdo que hace tiempo, aquí mismo, te dejé un poema de ella)
No lo recuerdo, y eso que siempre que dejas algun poema de un poeta desconocido para mi, lo busco para saber más del personaje. Pero podrias contarme lo interesante, al fin y al cabo lo de Monzó es una futesa sin importancia.
Elimina(Sé de la existencia de Louise Glück casi desde que nací. El pasado mes de Abril quise presentártela, pero no obtuve respuesta alguna por tu parte. Todo quedó ahí)
Elimina.CHILOÉ14 d’abril, 2020
(La próxima vez que alguien acose a esta chica, yo, de mi bolsillo, me comprometo a comprar y dejar al pie de la puerta de cada uno de sus vecinos un ejemplar del libro "Dios no es bueno" de Christopher Hitchens, con la siguiente notita: "Para ti, porque eres de los que sabes que todos somos buenos y hermanos". Y la próxima vez que esos tarados arremetan de cualquier modo contra esta chica pondré en marcha la maquinaria de la ley. Y se irán lejos, muy lejos. Los de la Comunidad de Propietarios, claro)
CONFESIÓN
decir que nada temo
sería faltar a la verdad.
la enfermedad, la humillación,
me atemorizan.
tengo sueños, como cualquiera.
pero aprendí a ocultarlos
para protegerme
de la plenitud: la felicidad
atrae a las furias.
son hermanas salvajes,
que no tienen sentimientos,
sólo envidia.
Louise Glück
¿pero fué aqui o en anoarra? alli ya sabes que muchas veces no contesto. Lo buscaré-
EliminaPotser el guanya algun dia Quim Monzó, pel meu gust absolutament sobrevalorat i que se'ls guanya descansats escrivint quatre bajanades i obvietats. Pot ser que aquí no 'ens sonés' l'autora, com tantes altres de molt bones que desconeixem. Però en castellà té gairebé tota l'obra publicada en una editorial molt bona i interessant, pre-textos, on es poden trobar molts altres 'ignorats i ignorades'. El mateix pel que fa a la imprescidible web 'A media voz', colombiana, per cert. La veritat és que ja m'he adonat de què això dels premis no vol dir res, ara be, admeto que quan te'n donen algun fa il·lusió. Si, a més a mes, va acompanyat de calerons, encara en deu fer més. El Nobel, a més a més, té pressions politiques i geogràfiques, si un any el donen a una canadenca l'any següent la donaran a algú d'un altre país i cal, també, que et proposin els 'experts'. Un altre tema és la política de traduccions, una feina erràtica i mal pagada, en general. Per exemple, hi ha una poeta canadenca, del mateix nivell, Anne Carson, que també ha estat proposada sovint. Jo, fins que el tema no s'iguali, ja donaria tots els premis, tan sols, a dones, i no tan sols els literaris. El Murakami no m'agrada però tot son gustos.
ResponEliminamira Júlia, aixó és com la Creu de Sant Jordi, tard o d'hora ens ha de tocar.
EliminaPer cert, lletraferits, recomano un programa de ràdio molt bo sobre llibres, he fet molts 'descobriments' gràcies a ell, Jardines en el bolsillo, el podeu escoltar, com tantes coses ares, online i en diferit. Es en castellà, en català podrien fer una cosa així en lloc de tanta política, en temps del passat remot hi havia llibres interessants que es traduïen abans al català que no pas al castellà. O tempora, o mores.
ResponEliminahttps://www.rtve.es/alacarta/audios/jardines-en-el-bolsillo/
prenc nota de l'enllaç. Gracies.
Elimina