Cada any quan donen el Nobel de literatura a algun il·lustre desconegut o desconeguda de seguida penso com ha fet Monzó en el seu article d'avui, en Haruki Murakami, i després en Júlia Costa i servidor, que secretament aspirem a rebre'l alguna vegada, atès som dos poetes desconeguts i escrivim en una llengua minoritaria, malgrat ser conscients que cap dels tres el guanyarà mai. Monzó ja té un conte a 'Mil cretins' en que parla d'un home que espera vanament any rere any el Premi Nobel, i en el cas de la Nobel Louise Glück ha descobert una curiosa relació amb un estri creat per seu pare.

Louise Glück i jo - Quim Monzó

Dijous, quan passaven pocs minuts de la una de la tarda, a la tele del bar on menjava un plat d’arròs amb verdures i bacallà va aparèixer davant d’una porta blanca amb ribets daurats un senyor de l’Acadèmia Sueca que va anunciar al món que la guanyadora del premi Nobel de Literatura d’enguany és Louise Glück.

Immediatament, els telèfons dels agents literaris van començar a sonar a mig planeta. Tampoc no en excés, perquè la poesia no es ven gaire i en aquests temps de penúria vírica encara menys. Però tenir un premi Nobel al catàleg dona prestigi a l’editorial, encara que de l’edició se’n venguin pocs exemplars i, passat un temps prudencial, la resta s’hagi de trinxar per fer pasta de paper a partir de la qual imprimir nous llibres, i així successivament.

Mentre Edicions del Buc i Pre-Textos –editorials valencianes totes dues– destapaven ampolles de xampany per celebrar haver estat les primeres a publicar-ne traduccions fa anys (la primera al català i la segona al castellà), els viquipedistes s’afanyaven a redactar la biografia de la guardonada. Simultà­nia­ment, alguna gent començava a presumir d’haver descobert els seus llibres anys enrere, abans que ningú de per aquí, a llibreries de Nova York, per exemple.

–De seguida vaig veure que era una gran poeta i que arribaria lluny.

–Doncs jo una vegada vaig coincidir amb ella en un acte a la Universitat de Yale.

Altres éssers humans es dedicaven a fer befa de Haruki Murakami a les xarxes socials. Fa dècades que, cada any, quan l’Acadèmia Sueca anuncia el nom del guanyador, el pobre Murakami –que no el guanya mai– es converteix en el recurs per passar l’estona. Jo, com faig sovint quan no sé res d’un assumpte, me’n vaig anar a la Viquipèdia. Com que a la catalana encara no n’havien creat l’entrada, vaig saltar a la viqui en anglès, i allà vaig llegir: “Els avis paterns de Glück, jueus hongaresos, te­nien un colmado a Nova York. El pare de Glück va ser el primer membre de la família nascut als Estats Units. Tenia l’ambició de ser escriptor, però es va dedicar als negocis amb el seu cunyat. Plegats, van aconseguir l’èxit quan van inventar l’escalpel X-Acto”. Per a qui no el conegui direm que l’X-Acto és una mena de cúter, petit, d’alumini i de summa precisió, amb una fulla molt punxeguda. Es fa servir en disseny i en manualitats. A Amazon en trobes per 16,07 euros. També n’hi ha de les marques Apli i 3 Claveles, més barats, però l’X-Acto és molt millor. Avui mateix demanaré un poemari de Louise Glück i fulles de recanvi per a l’X-Acto que tinc en un calaix.