Les 876 caixes blaves que van contenir els quatre milions de firmes del PP contra l'Estatut dormisquegen en un magatzem madrileny. Es desconeix la seva ubicació exacta. El 25 d'abril del 2006, deu furgonetes les van portar fins al Congrés dels Diputats. Mariano Rajoy, Alícia Sánchez-Camacho, Josep Piqué, Jorge Fernández Díaz i Jorge Moragas van posar ufanosos al costat d'elles. Eren el seu trofeu. El seu tresor. Quatre milions de persones de tot Espanya van signar en contra del que havia aprovat el Parlament de Catalunya. En la campanya de recollida, el PP deia que l'Estatut era un «malson».
En algun lloc de Madrid les caixes dormisquegen al costat d'altres objectes que ja van perdre el seu protagonisme. Potser els noms de tants conviuen amb il·lustres pares de la pàtria o comparteixen prestatge amb cognoms de traïdors, malnoms d'assassins o llistats de morosos. Però les coses que mai van haver d'existir, com els malsons, s'aprofiten del silenci i la foscor, i es fan forts i es regiren amb la fúria de la son que vol ser realitat. 
Són 876 caixes blaves. 876 arques de la discòrdia. En el seu interior, els fantasmes de l'odi, del rebuig entre iguals, del menyspreu al que pensa diferent. Aquest duel a garrotades que només fa mal als que es colpegen, mai a qui el promouen. Les 876 caixes Contra Catalunya van ser l'origen de tot el que ha esdevingut després des que la llavor de la incomprensió va ser sembrada. Tinc gravada al cervell l'imatge d'una senyora de Granada que deia cofoia a la tele que ella havia votat contra Catalunya, no contra l'Estatut, o sia, l'inici del 'a por ellos'. La sentència del Constitucional retallant l'Estatut de Catalunya, de qui es vantava foteta Alfonso Guerra d'haver-li passat el ribot, va acabar d'enfangar el riu que separa Catalunya d'Espanya. 
Des de llavors, l'Ebre sembla haver multiplicat el seu cabal i els quilòmetres entre veïns no deixen de allargar-se. Les 876 caixes segueixen bategant en algun lloc, per vergonya de qui les va promoure i per neguit de tants. Les 876 caixes, que ningú s'enganyi, són l'origen de tots els mals que han esdevingut, i caldria no oblidar-ho pensant en el vot del dia 10 de Novembre. Ho dic perquè en l'ambient és palesa una forta abstenció del vot de l'esquerra que podria donar la gobernabilitat a la dreta, i enmig de tot l'enrenou, la sentencia del TC abans d'anar a votar. Aquesta tardor, estem davant la tempesta perfecta que em temo ens agafarà a tots plegats amb els pixats al ventre, i a més, cabrejats.