Amb motiu dels 80 anys de l'afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys, el Govern va voler projectar la figura de l'ex ja expresident, que va liderar l'ofrena floral al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, al matí, i la col·locació d'una llamborda 'stolpersteine' a plaça Sant Jaume, a la tarda. "Les formes i les circumstàncies són diferents", va admetre Aragonès, "però la història de repressió i violència de el feixisme contra el que representen les institucions catalanes continua", va afegir, per justificar la col·locació de la llamborda, atès els nazis varen tenir molt a veure en la detenció i entrega a l'Estat Espanyol de Companys.

La història de la llamborda stolpersteine, és emotiva i puc veure-la cada dia passejant pels carrers de la meva ciutat. En vaig parlar fa dos anys en aquest escrit: SENTINELLES DE L'OBLIT (2.2.18)


Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.
Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys. 
Gunter Demnig

Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció en el cas que fos assassinat pel règim de Hitler. Nomès a Sabadell, un dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto.
No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.