Hi ha certa dreta espanyola (també en les institucions que controla) incapaç d'assumir una idea d'Espanya que no sigui des de l'exclusió, la submissió i l'entossudiment de mires - Emma Riverola

Amb fòrceps i dolors es tracta de donar a llum el paquet de restriccions Covid-19 per a la comunitat de Madrid. Transacció amunt, transacció avall, el Govern ha comunicat la voluntat d’estendre les mesures pactades amb Ayuso a totes les ciutats més grans de 100.000 habitants en situació de forta transmissió comunitària. La creació d’un marc comú d’actuació sembla lògic; no ho és tant que es dissenyi en funció de la puerilitat d’Ayuso i sense pactar-ho prèviament amb la resta de comunitats.

La FAES d’Aznar apunta «el valor simbòlic que per a l’actual formació de Govern pot tenir que un català socialista amenaci de tancar Madrid». Tot i que la consideració freudiana la situa en el Govern, la reflexió més aviat s’emmarca en la dita: «El lladre es pensa que tothom roba». Hi ha certa dreta espanyola (també en les institucions que controla) incapaç d’assumir una idea d’Espanya que no sigui des de l’exclusió, la submissió i l’entossudiment de mires. Està en mans del Govern crear una altra cultura d’acord, l’única capaç de despertar la il·lusió per un futur compartit.