TOTALITARISMES


Avui fa 45 anys que es va morir la fera, només cal esperar que els cucs, fessin bé la seva feina, que prou temps han tingut. Però ja en parlarà avui molta gent de l'home d'un sol colló, i que havent-hi tans patriotes revolucionaris se'ns va morir al llit on el va ajudar el seu gendre a fer-ho. Parlaré doncs dels totalitarismes que prou hi tenen a veure amb 'el caudillo'.

El totalitarisme és un règim que sotmet l'individu a l'Estat en nom d'un bé comú. Però aquest no es deriva dels interessos i aspiracions compartits pels membres específics d'una societat sinó de mites fundacionals sobre l'essència i fins transcendentals del poble o col·lectiu en nom del qual exerceix el poder. A través d'una propaganda incessant, aquests es converteixen en "veritats" que "justifiquen" la submissió de tota persona a la prossecució d'aquest bé comú. Els "interessos superiors" de la "revolució" que hauran de plasmar l'ideal proclamat, avasalla amb els drets individuals de la població consagrats en la constitució i les lleis, i fa desaparèixer l'exercici de la ciutadania per transformar els habitants en un col·lectiu indiferenciat l'única raó de ser és el de consumar el destí manifest així esbossat, servint als dictats de l'Estat, és a dir, del líder. L'ideari totalitari necessàriament es tradueix en un receptari moralista sobre el "haver de ser" conque cada individu ha de conduir la seva vida, en suprimir tota independència i autonomia d'interessos. Aquest ideari es transforma, en paraules de Jean Francois Revel, en una "religió d'Estat" el màxim sacerdot és, per antonomàsia, el líder o cabdill. D'aquesta manera, assumeix la responsabilitat de "guardià" dels valors i actituds que governen cada detall de la vida dels dirigits i que han de caracteritzar a "l'Home Nou", l'encarnació més acabada d'aquest destí manifest. La imposició d'una ideologia totalitària, única i excloent representació de la realitat, esdevé l'eina suprema per controlar a les persones i sotmetre-les a les ambicions de poder absolut del líder i del seu claca, ja que el control s'exerceix en la pròpia ment d'aquestes. Com ho va expressar l'historiador gal, François Furet, amb relació a Hitler, aquest "va saber, per instint, el més gran secret de la política: que la pitjor de les tiranies necessita el consentiment dels tiranitzats i, si és possible, el seu entusiasme ".

“¿Para qué necesitamos la socialización de los bancos y las fábricas?” –le dijo Adolf Hitler a Hermann Rauschning, entonces presidente del Reichstag-. “¿Qué sentido tiene eso si ya he impuesto firmemente a las personas una disciplina de la que no pueden librarse? (…) Nosotros socializamos a las personas…”

Feixisme i comunisme - La història del segle XX recull dues fonts de totalitarisme: el comunisme estalinista i el nazi feixisme. La historiografia que emergeix de la II Guerra Mundial els situa com a pols oposats, enemics antagònics i irreconciliables, incapaços de conviure l'un amb l'altre. De fet, els seus imaginaris es van inspirar en orígens diferents: el feixisme a partir de les frustracions i ressentiments contra l'esgotament de les expectatives sobre la certesa del progrés i de la segura millora en el benestar de la humanitat, que havia encoratjat el pensament racionalista de la Il·lustració en les societats europees occidentals, al costat del atractiu del romanticisme de finals del segle XIX i principis de segle XX en diverses esferes de la vida i, en particular, en l'exacerbació de sentiments nacionalistes. Això va donar lloc a la recerca de respostes redemptores, més inspirades en les passions i en representacions místiques de la realitat que en la raó, i en les quals l'exercici de la violència es va exhibir com a prova de la seva supremacia respecte a altres projectes. El comunisme, per la seva banda, va al·legar plasmar les lleis que suposadament governaven l'esdevenir de les societats segons el materialisme històric, descobertes per Carlos Marx, i invocava més aviat el caràcter racional i científic del seu projecte polític. No obstant això, les dues concepcions plantejaven ofertes d'un nou ordre definides en termes d'una totalitat que refundava les relacions entre els integrants d'una nació o de la humanitat en general, i que plantejava una ruptura dràstica amb el pensament liberal sobre el qual s'edificava la institucionalització de la democràcia representativa. 
Tant per la similitud dels seus procediments per concentrar el poder i doblegar els seus "enemics", com pel paper central que en això juga la ideología, entesa aquesta en la seva forma extrema com una representació social sectària i excloent que reemplaça confiscacions menys esbiaixades de la realitat, així com pel fet que el comunisme va mostrar estar divorciat de tota noció de progrés i de llibertat per quedar reduït a pretensions de legitimitat amb base a mites, fa que avui sigui simplement un feixisme amb vestit "d'esquerra". Aquesta nova forma de "justificar" pràctiques feixistes rep el nom de feixisme del segle XXI o neofeixisme. 

A tall d'inventari, no deixa de ser curiòs que el nacionalisme més supremacista, populista i totalitari, no sigui el català, sinó l'Espanyol, 
i és que aquests quan es posen a exercir com a tals van de debò, no com els nacionalistes catalans que més aviat són d'opereta o de vodevil.

18 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Después lo releeo. No es de lectura fácil y me he perdido, pero he de marchar ¡¡
    salut

    Reply Delete 20 de novembre, 2020
  2. car res

    CAR RES
    20 de noviembre de 2020, 8:59
    Bueno,no se puede hacer comparaciones, el nacionalismo español en todas sus formas y distintos gobiernos se conoce en su forma de Estado.No ocurre lo mismo con el nacionalismo independentista,no ha tenido aún la oportunidad de mostrarse como Estado independiente. Claro, que su reciente logro conseguido, de eliminar el castellano como lengua vehicular, la verdad no presagia nada bueno. Desde ahora cualquier profe que tenga la debilidad, de hacer una programación, una clase y sin "darse cuenta" ponga o diga frases en castellano, puede ser expedientado. Ya se que es una exageración ,pero en el instituto donde trabaja mi hija(muy castellano parlante),en esa forma paternalista de decir las cosas ,algunos profesores no se cansa en repetir:." En el instituto se habla demasiado castellano, hay que hacer lo posible por evitarlo...".Ya se,que lo hacen por el bien de los chicos, pero las formas,el sentido,la forma de amonestar a los compañeros...En fin, me recuerda situaciones de autoritarismo.

    Reply Delete 20 de novembre, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      Francamente, lo del castellano que deje de ser lengua vehicular, no se que importancia puede tener, lo que está claro, es que en Catalunya todos los niños hablan y escriben en castellano y no todos ni mucho menos hablan y escriben en catalán. El idioma del patio del colegio y de la calle es el castellano. Mi nieto Roberto, que no Robert, de padre cordobés y madre catalana (ambos criados aquí), ya no habla nada el catalán, ni tan siquiera con nosotros como hacia de más pequeño (ahora tiene 13), esa es la realidad, el resto politiquerias nacionalistas trasnochadas. O sea, no es autoritarismo, es intentar preservar la supervivencia de una lengua, que por cierto es propia del país, y tan antigua y del mismo origen que el castellano.

      Reply Delete 20 de novembre, 2020
  3. D.F.

    Los nazis y los comunistas son partes iguales del mismo despropósito, dicen ayudar al "pueblo" y se olvidan de las personas. Eso de dar a un colectivo cualidades humanas es el mayor engaño de la Historia y es el triunfo de la histeria, la libertad es una cualidad de cada persona, si todas las personas son libres el colectivo lo es, no es al revés.
    Por lo demás yo soy fiel admirador de la política lingüística en Cataluña, es democrática, es plural y progresista, por eso yo hacía lo mismo con el español o castellano en toda España, de Cadiz a Irún y de Reus a Finisterre, supongo que tan libre medio de poltica no asustará a nadie. Aquí eso de quitar el español en las escuelas y haceros más pobres da muestra de quienes nos gobiernan, yo hubiera añadido otro idioma, no suprimido uno, pero ignorantes nos quieren, que se le va a hacer y a algunos les gusta vivir en la ignorancia.
    No es que el nacionalismo español sea más supremacista, populista y totalitario que el nacionalismo español catalán. es que el segundo no tiene ejército propio (afortunadamente) y no puede llegar a más. No es que no quieran, no pueden, hay una diferencia.

    Un saludo

    Reply Delete 20 de novembre, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      De comunistas ya no quedan Daniel, y el comunismo como concepto es bueno, bueno y cristiano, más que la democracia, sólo que los del este no supieron aplicarlo y les quedo hecho unos zorros. En cuanto a lo del ejército, de acuerdo, de ahí la debilidad del procés, que no supieron ver los pardillos.
      De hacernos mas pobres por quitar el español en las escuelas, no es cierto, al revés en lo que somos cada vez más pobres es el el uso social del catalán. Con esta nueva ley los niños seguirán aprendiendo y hablando mayoritariamente en castellano y a lo mejor incluso seguirán hablando en catalán, cada vez mas el primero y menos el segundo.

      Reply Delete 20 de novembre, 2020
  4. D.F.

    Francesc, yo defiendo, porque me parece lo normal, que cada uno elija el idioma que quiera. Creo que una sociedad bilingüe es mejor que una monolingüe y eso te lo dice un tío como yo que hablo castellano y no del todo bien, pero que comprende que más palabras son más pensamientos y eso es bueno. El castellano volverá a las aulas y cuando cambie el gobierno esta ley cambiará y se enquistaran más los tontos de guardia, que hay muchos y solo traerá más enfrentamientos estériles y estúpidos, que en este país es el deporte nacional, que cada uno elija lo que le da la gana y ya está, que los idiomas, mal que les pese a toda esta cuadrilla de idiotas con mando en plaza no tienen ideología. Ya está bien de tanta chorrada.
    Un saludo

    Reply Delete 20 de novembre, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      Llevamos 8 leyes de educación con esta de Celaá, ese es el problema que a cada cambio de Gobierno se cambian las leyes una y otra vez, como bien dices. Pero de aquí a decir como dicen los del Pp que esto será la extinción del castellano hay un trecho enorme que ofende a la inteligencia de cualquiera.

      Reply Delete 20 de novembre, 2020
  5. Tot Barcelona

    El Ejército es una de las piezas fundamentales de cualquier autoritarismo. Aquí siempre se ha hablado en la sombra de un ejército catalán a la misma manera y cintura que el hebreo (notese que no he puesto judío) Tres años los varones y año y medio las mujeres.
    Pilar Rahola, embajadora honorífica de Catalunya en Israel, siempre ha dicho que es el Telón de Aquiles de la política catalana, y tema tabú, pues sería obligatorio, y no se desea pasar por el tamiz de un supuesto electorado, pues les haría perder las elecciones, dado que todo lo obligatorio no es bien recibido; pero el objetivo es un Ejército, de tal manera que los Bomberos forman el cuerpo de Élite de lo que se carece, que es los zapadores, y de ahí esa lucha "escondida" entre Mossos, Urbanos y Bomberos, que aunque suene a broma no tiene nada de broma, y en escenarios muy concretos salen a relucir. Unos aclamados como heroes y otros como botiflers.
    salut

    Reply Delete 20 de novembre, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      És de calaix, amb 1000 mossos decidits es podía proclamar una república, pero no els tenien, ni crec que els arribin atenir mai. Espero....

      Reply Delete 20 de novembre, 2020
Més recent Anterior