SEGONES PARTS

💭Que Jan Laporta torni a optar a presidir el Barça ens fa sentir més joves, ens transporta a l'any 2003, un any de grans canvis a Catalunya. Poc després que Jan Laporta arribés a la presidència del Barça, es va constituir el govern d'esquerres a la Generalitat - el tripartit - després de 23 anys de presidència de Jordi Pujol. Pasqual Maragall, amb el suport d'Esquerra republicana i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, ecologistes de debó i olé, va demostrar que l'alternança a Catalunya era possible, encara que havia trigat. encara que va acabar malamente, com malamente va acabar el mandat de Laporta.

Se sol dir en el món del futbol i fora d'ell, que segones parts mai van ser bones, i així sol ser. Laporta torna. Però l'entorn i les circumstàncies no són les mateixes de 2003, algunes coses havent canviat segueixen lamentablement igual. Podia semblar que superada la crisi del 2008 tindríem un futur esplèndid el 2020, però va venir l'1-O i sobretot la pandèmia, i diguem que la situació es va complicar bastabt, vista la qual cosa, més que pensar en el futur hauriem d'esmerar-nos en administrar el present fixant la mirada al passat, però si ho fem, si ens remuntem fins a 1975, quan per primera vegada varem escoltar l'expressió 'soroll de sabres', veurem que tot plegat poc ha canviat, aquest soroll és actual, més de setanta comandaments de l'Exèrcit de Terra a la reserva han signat una carta dirigida al Rei en la qual, carreguen contra el Gabinet de Sánchez i parlen de "deteriorament" de país i de "descomposició de la unitat nacional", molt en la línia del discurs de VOX.

Tant remar per acabar a la riba. Esperem que aquesta segona part dels militars retirats presumptament colpistes, tampoc sigui bona. Ja que estan jubilats, que es dediquin a viatjar, jugar al dòmino, la petanca, o visitar obres que seri els que els pertocaria fer, ja són massa grans per jugar als soldadets rebels. Encara que el món els hagi fet així, sembla que la seva estultícia intransigent no s'ha jubilat. Potser el Govern hauria de jubilar les seves pensions, sempre presumptament. Jo, aquí ho deixo.

De fet, mentre el cas de Laporta és típicament barceloni, impensable a Madrid, l'intent sediciós del Militars jubilats és típicament Madrileny, d'un Madrid que ha entrat en un estat de procesitsació com el va definit Bernat de Déu, i un avís per a navegants, els de l'ós i l'arboç, poden fer la DUI quan els roti, tenen l'exercit, l'esglesia i l'Ibex 35 a favor seu. Dit aixó, només recordar el que deia M.Rajoy: No se confunda, Madrid no es España.