JUGAR-SE LA VIDA

 

💭Hi ha una escola a la zona més remota de Sibèria on els nens poden deixar d’anar a classe si la temperatura cau per sota dels 56 graus sota zero. Amb 51 sota zero, els petits van a l’escola amb trineus tirats per gossos o amb un autobús que els recull des de les poblacions pròximes. L’anomenen el Pol del Fred. Els nens d’Oymyakon i altres poblats de Iacútia també estan amenaçats per la Covid. Allà i en l’afany de no perdre pistonada en els seus cursos, que lluiten per mantenir de manera presencial, l'escola és un lloc on no només s’aprèn la lliçó i el temari que correspon per edat, és un camp de proves d’habilitats socials, un laboratori on posar en pràctica en un espai controlat el complex món de les relacions. Sí que cada vegada tendim a recórrer a vies telemàtiques de comunicació, però només en un context d'iguals i en edats primerenques es pot construir amb garanties el vincle més propi de la humanitat.

Es queixava avui a Rac1 una dirigent sindical de que alguns opositors s'havien jugat la vida per presentarse a les oposicions al cos de docents del Departament d'Educació., si bé la Generalitat havia garantit tota la seguretat pel que fa a la situació epidemiològica, amb dos metres entre participants, control d'aglomeracions i aules ben ventilades, ha estat la borrasca Filomena l'afectació principal per assistir presencialment a les proves. Encara que les absències han estat mínimes i ja han comentat que en el cas que no arribin al centre analitzaran cada situació de forma concreta i específica.

Sembla que la representant sindical ha dramatitzat en excés les causes de no poder presentar-se a les oposicions dels docents, jugar-se la vida és més serios que un simple desplaçament, de tots maneres, sembla que en cap cas sin fem cas a la sindicalista, aquests docents no podrien dur a terme la seva activitat a Oymyakon.

En uns temps en què la rutina de restriccions pel coronavirus empeny les nostres vides a fer-se petites, limitades i plenes d’incerteses, els temporals i canvis meteorològics ens sacsegen en tots els sentits i són un revulsiu per superar el nostre entotsolament. Les nevades no provocaran nous límits perimetrals municipals ni tocs de queda, però sí carreteres tallades i accessos tancats, i l'obligatorietat d’utilitzar cadenes. És una altra excepcionalitat més de la pandemia, però que connecta amb emocions antigues, de quan encara no estàvem tant adotzenats i tot torna a ser com abans, o com antes, en els temps de pràctic, panellets i penellons.