💭Les nostres autoritats ens han donat el cap d'any lliure. Cansat de lluitar contra la Covid-19, el nostre Govern ha admès la seva derrota, i ens ha deixat un cap d'any lliure fins a la 1 de la matinada, la qual cosa no sé si és bona o dolent, ja que imagino que la gent cada una en la seva bombolla s'haurà quedat celebrant l'entrada d'any fins a les sis del matí per poder tornar a casa seva, la qual cosa vol dir més hores d'exposició al contagi. Segons l'índex 'cotilló' de Rosario, la meva llibretera de capçalera, es van vendre molts cotillons i no per parells, la qual cosa vol dir que hi va haver moltes celebracions de mes persones de les autoritzades, bombolla a banda.
Un record per a tots els avis morts a les residencies, i especialment als setanta-un que han mort a l'asil de Tremp (Lleida), una instal·lació centenària i un dels centres de salut més importants del Pirineu. Les vacunes no van arribar a temps i la incompetència dels gestors va facilitar el contagi. Desconeixem el nom dels morts. Els titulars que han narrat la seva tragèdia han estat discrets, res a veure amb els que mereixen altres tragèdies. Els ancians de Tremp van morir en els seus llits, molts d'ells despullats, denigrats en els seus propis excrements. El seu anonimat protegeix les autoritats i abandona a les famílies que van confiar en elles.
Els governs occidentals, tant el català com l'espanyol, han demostrat una gran incompetència, i el pitjor és que els polítics que estan a l'oposició no ho haguessin fet millor. Si alguna cosa ens ha ensenyat el 2020 és les nostres limitacions com a societat, la nostra indefensió davant d'un simple microbi, tota una cura d'humilitat. Ha estat aquest 2020 que ja hem deixat, l'any de l'apocalipsi, on ningú sap res o pretenen saber-ho tot, que ve a ser el mateix. Ruboritza escoltar ara les declaracions dels experts metges i epidemiòlegs al principi de la pandèmia, quan ens deien que la Covid-19 era com una grip suau, que amb un paracetamol n'hi havia prou. No se'n salva ni un, des de Trilla, a Don Simón fins al petimetre d'Oriol Mitjà. Tots van menysprear la gravetat de la situació, fins que ja va ser massa tard.
La pandèmia de l'any 2020 ha exacerbat la antidemocràcia i demostrat la incapacitat de la tècnica per mantenir el sistema en condicions. La vacuna és una gran fita, però encara no sabem durant quant de temps ens protegirà. Res ens garanteix que no patirem un altre coronavirus global, amb una taxa de contagi igual o superior a l'actual. Què passarà llavors, quan cada infectat pugui contagiar a més persones i als governs i epidemiòlegs no els faci cas ningú? Ja no em venia de gust la idea abans, però vist el que he vist, no m'agradaria gens acabar els meus dies en un asil. Un país que deixa morir als seus ancians, no és un país, és una altra cosa. Benvinguts a l'any 2021, l'espectacle continua.
Y va para largo , es un espectáculo en el que sólo se salvará quien tenga pasta, y ahí nos han jodido.
ResponEliminasalut
Ostia!, Gallo se salva seguro i Pedragosa también.
EliminaSalut i vaccina.
Creo que nadie somos eternos, la muerte es algo natural. Pero son imperdonables comportamientos como los que hemos visto en este pais, imperdonables. Un saludo.
ResponEliminala muerte es puramente un cambio más, Daniel, pero un cambio jodidillo y eterno.
EliminaDespués de un 2020 mal resuelto en todo el planeta, ya Enero. Un primer paso es siempre un titubeo. Y yo he descubierto que la presunta sensibilidad de algunos no es más que un bluff, y que ciertos desahogos y ordinarieces que se leen no muy lejos de aquí (chochos, bragas, correrse, etc.), son idénticos a los proferidos en la calle por cualquier cretino de la numerosa plantilla del clan de los sin-cerebro.
ResponEliminaHay un tiempo para cada cosa, y también uno para la displicencia de dar al público lo que desea. También eso merece un respeto, aunque no se comparta del todo, sucede que a veces uno se ve comprometido con las coincidencias aunque sean de mercadillo y en palabras de un gitano amigo, más de mi hija que mío.
ResponEliminaNo es un problema de cerebro, sinó de distensión intelectual relativa, al fin y al cabo, el caca, culo, pedo, pis siempre acaba funcionando.
Un abrazo virtual.