💭«No escolto a ningú que s'expressi públicament sobre la desaparició de les cultures i de les llengües humanes». Werner Herzog
💭Pot ser interessant esmentar al respecte que un dels meus projectes a llarg termini és fer un film sobre les llengües que estan desapareixent, les llengües de les que ja no existeix més que un sol parlant. Actualment es compten aproximadament unes 6500 llengües al planeta. Donats que vostès dos són joves, a la fi de les seves vides, el noranta per cent d'aquestes llengües hauran desaparegut. Ja estan desapareixent a un ritme extremadament ràpid. Actualment hi ha d'haver una dotzena de llengües parlades per una persona. Com si només quedés un espanyol capaç de parlar la seva llengua i ja no es pogués comunicar amb ningú. Quan aquesta persona mori, la seva llengua, l'espanyol en aquest cas, morirà, i amb ella la cultura espanyola, la literatura espanyola, les cançons espanyoles, la visió espanyola del món. Sense empremtes ni documents per conservar la seva memòria.
Voldria fer una pel·lícula sobre els últims parlants de les llengües. Òbviament, no és una cosa que es pugui fer d'un sol cop. Caldria que fos a Nova Guinea, per exemple. A nord-oest de el Pacífic. A el Sud de Xile. A l'Amazònia. Per anar a Nova Guinea, caldria poder organitzar una expedició, caminar durant tres setmanes a través de les muntanyes i la selva abans d'arribar al lloc precís on no queda més que una, dues, o potser tres persones que parlen una llengua. L'opinió pública -parlo de la percepció més comú- es preocupa constantment per la desaparició o la disminució del nombre de balenes o de lleopards de les neus, per la desaparició de determinades flors de la superfície de la terra. Però no escolto a ningú que s'expressi públicament sobre la desaparició de les cultures i de les llengües humanes. Aquesta discussió no existeix, i no obstant això aquesta desaparició està passant avui a un ritme més accelerat que qualsevol altra en la natura.
Quan vaig rodar 'On somien les formigues verdes', vaig trobar a un aborigen en una casa de retir, a Port Augusta, al Sud d'Austràlia. Devia tenir vuitanta anys. Era l'últim que parlava la seva llengua. L'equip l'havia batejat «The Mute», perquè no parlava. Simplement era que no hi havia ningú amb qui parlar: era l'únic i l'últim ésser viu que parlava en la seva llengua. El veia freqüentment anar i venir pel passadís. Estava sempre cantant-se alguna cosa a si mateix, sense parar. En una punta de passadís, hi havia una màquina expenedora de Coca Cola i altres begudes. La seva butxaca era plena de monedes, però la màquina estava buida. Ficava les seves monedes a la màquina, reia, acostava la seva orella contra la màquina, escoltava el so de les monedes quan anaven caient. Feia el mateix moneda rere moneda, fins que la seva butxaca quedava totalment buida. A la nit, mentre dormia, els empleats obrien la màquina, treien les monedes i se les ficaven a la butxaca. Era l'últim... Això era a principis de 1980, segurament ja deu haver mort. No sabem quina era la seva llengua. Ningú va documentar això. I ningú podia parlar amb ell ja que no sabia parlar cap altra llengua que no fos la seva.
La llengua no és només una eina de comunicació. És una manera de veure el món, de comprendre'l. És un món amb totes les de la llei. Una manera d'entendre el món i de donar-li sentit. Una manera d'organitzar-se com a ésser humà en l'interior d'aquest món. Totes aquestes riqueses, totes aquestes cultures estan desapareixent. Ho repeteixo: el noranta per cent d'aquestes llengües estaran mortes quan vostès morin. A condició que vostès arribin a l'edat estadística que s'espera que arribin.
Tornant al meu projecte, òbviament no es tractarà de filmar totes aquestes llengües. Potser altres cineastes vinguin a donar-me un cop de mà. Podria adquirir la forma d'un projecte col·lectiu, si per casualitat altres cineastes estan interessats i si hi ha un públic que tingui ganes de veure-ho. Però la meva impressió és que no li interessa a ningú. - Entrevista a Werner Herzog, d'Hervé Aubron i Emmanuel Burdeau - descontexto.blogspot.com
Hoy nadie habla fenicio, cuando era una lengua que dominaba todo el Mediterraneo, desde Siria, Líbano, desde Chipre a Cártago Nova, y eso que las semíticas, hebreo antiguo y amorreo eran muy vastas en aquellas regiones.
ResponEliminaLas lenguas van con la Antropología y cambian, derivan, nacen y desaparecen. Un ruso estaliniano jamás se iba a creer que las naves espaciales diseñadas por ellos tuvieran que hacerse en inglés. Ni tampoco se creería nadie en el siglo XIII, que el latín acabaría siendo una lengua muerta.
Por mucho que los gobiernos quieran, deseen o impongan una lengua, esta crecerá o decaerá según lo que la gente la utilice. Filipinas abandonó el tagalo y el español, y si se habla minoritariamente los dos idiomas, pero todo está en inglés, que será, por su construcción y sencillez, el idioma imperante, al menos durante unas decádas.
Salut
Acabarem parlant tots en anglés, a nivell informàtic de fet 'ja estamos en ello'
EliminaSalut
Yo creo que las lenguas evolucionan según el ambiente, el triunfo del latín en su día fue porque sencillamente era más fácil comunicarte con más gente en ese idioma, y la finalidad de un lenguaje es comunicar, para eso nacieron, creo yo. De hecho los idiomas evolucionan constantemente y de diferente forma en algunos sitios, que es lo que ocurrió con el latín y las lenguas que hablamos, que solo son latín hablado con giros locales. ¿Cuantos lloran por el latín?.
ResponEliminaUn saludo.
Alguno debe llorar por el latín, es el mismo que llorará por el castellano y el catalán cuando hablemos todos en inglés.
ResponEliminaDe hecho el inglés és el idioma de los ricos y el castellano el de los pobres. A nivel tecnológico prácticamente ya se habla más en inglés que en castellano.