💭La bona fe, la bona fe, no us en refieu de la gent de bona fe. Deia avui una periodista de bona fe a la tertúlia de Rac1 que el ministre Illa i l'excandidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Fred Iceta, havien mentit, en negar aquest relleu fins a l'últim minut quan la decisió s'havia pres el 14 de Novembre, i ho considerava un fet molt negatiu.
Que Salvador Illa es presentaria com a candidat a la Presidència de la Generalitat ja s'havia dit i s'hi havia especulat abastament. Que ell ho negués fins l'últim dia, vaja!, fins el dia abans de donar la notícia, és normal i el que ha de ser, l'obligació del polític és mentir, mentir constantment, i malament si no ho fessin així, jo no votaria mai a un polític que sempre digués la veritat. Mentir, és l'essència de la política, sense la mentida la política no té cap sentit, cap raó de ser, i això es podria aplicar a la vida quotidiana, on mentin constantment al llarg del dia, a vegades mentides pietoses i a vegades mentides cruels, però mentin i tant de bo ho seguim fent. "Hi ha més virtut" en què menteix que en "el que ignora", ja que per mentir, abans cal saber la veritat, i sempre està vigent la possibilitat de penedir-se, en canvi, el que ignora, com no assumeix la seva ignorància, no veu en això un vici, i no tracta de sortir ni per la raó ni per la moral. Us imagineu una societat on tothom digués només la veritat, encara que fos la seva, seria terrible, acabaríem a hòsties uns i altres, seria l'apocalipsi final.
Luis Carandell va recollir una anècdota d'Antonio Maura que il·lustra que s'ha de mentir en aquest país, almenys en l'àmbit de la política. El 1881, Maura acabava d'obtenir la seva primera acta de diputat i va quedar enlluernat pels debats de la Cambra. En una de les sessions, va escoltar un orador de l'oposició i el seu discurs li va semblar tan bo que va començar a fer gestos d'assentiment i comentaris elogiosos en veu baixa. Va ser llavors quan el seu veí d'escó, el diputat Navarro Rodrigo, amb qui després faria bona amistat, li va donar la seva primera lliçó parlamentària: "Aprengui vostè, xitxarel·lo, que en aquesta casa els amics sempre parlen com els àngels i els enemics sempre lladren".
Deixeu-me fer doncs, un elogi de la mentida, encara que no sigui pietosa, però penseu que la mentida cohesiona tota una societat, la civil i la política, i ens deslliura de qualsevol mal, amén.
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Nunca he tenido necesidad de mentir,por lo que se ve he tenido suerte.Ni en mis estudios,ni el trabajo,ni en el amor.Todo lo terminé con buena nota,ya te digo,por lo que se ve no sería político.Pero mentir,me ha parecido debilidad,que no estaba preparado.No me ha ido mal en la vida.No me gusta la mentira,ni la piadosa.Otra cosa es el silencio,si no me gusta algo.
ResponEliminaLas personas mentimos entre 4 y 20 veces al dia, en el mejor de los casos, lo que sucede es que no somos conscientes cuando mentimos, sobre todo por la mentiras pequeñas. El silencio quizás sea la peor de las mentiras.
ResponEliminaBuen año nuevo!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaConozco a gente que miente muy bien, acuérdate de el rostro impenetrable.
ResponEliminaSaludos
Pues yo he mentido las veces que me ha sido necesario. Unas porque me interesaba y otras porque se que al que iba a escucharme no le iba a interesar la verdad.
ResponEliminapero difiero entre lo que es la verdad (esa es la de cada uno) y lo verdadero.
El Illa no ha hecho nada que no hubiera sido hecho antes por otro político, lo que nos demuestra que ya está capacitado para ejercer la profesión
Salut
La gent sol preferir una mentida a la veritat, la veritat és massa incómoda.
ResponEliminaSalut
Tothom menteix en un moment o un altre, trobo que és un recurs habitual que ajuda a conviure, en molts casos, la sinceritat està sobrevalorada. Encara més, allò de 'digues que m'estimes encara que sigui mentida', és una gran frase, que m'enredin però que ho facin amb un bon objectiu i amb grapa, això sí, de forma convincent.
ResponEliminaSort n'hi ha de le smentides.
EliminaSom tan innocents, de vegades, que hi ha qui creu que si et miren als ulls no et menteixen, doncs un polític nostrat era molt hàbil en això de mirar als ulls i mentir, ho va explicar ell mateix a un íntim. Hi ha qui no sap mentir i, ja de petit, es fica en molts embolics, la meva mare sempre aconseguia que li digués la veritat, em feia molta ràbia... Els pares ja t'enreden, amb bona intenció,això sí, en la majoria de casos.
ResponEliminaLook my eyes, deia Aznar i semblava dir la veritat, creguin-me els estic dient la veritat, deia, i sabiem que era mentida. Emn veritat us dic, surt sovint a l'Evangeli... i sabem que tampoc és veritat, que tot es mentida fins i tot la propia mentida.
EliminaBon any nou, Júlia.