ELOGI DE LA MENTIDA

💭La bona fe, la bona fe, no us en refieu de la gent de bona fe. Deia avui una periodista de bona fe a la tertúlia de Rac1 que el ministre Illa i l'excandidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Fred Iceta, havien mentit, en negar aquest relleu fins a l'últim minut quan la decisió s'havia pres el 14 de Novembre, i ho considerava un fet molt negatiu.
Que Salvador Illa es presentaria com a candidat a la Presidència de la Generalitat ja s'havia dit i s'hi havia especulat abastament. Que ell ho negués fins l'últim dia, vaja!, fins el dia abans de donar la notícia, és normal i el que ha de ser, l'obligació del polític és mentir, mentir constantment, i malament si no ho fessin així, jo no votaria mai a un polític que sempre digués la veritat. Mentir, és l'essència de la política, sense la mentida la política no té cap sentit, cap raó de ser, i això es podria aplicar a la vida quotidiana, on mentin constantment al llarg del dia, a vegades mentides pietoses i a vegades mentides cruels, però mentin i tant de bo ho seguim fent. "Hi ha més virtut" en què menteix que en "el que ignora", ja que per mentir, abans cal saber la veritat, i sempre està vigent la possibilitat de penedir-se, en canvi, el que ignora, com no assumeix la seva ignorància, no veu en això un vici, i no tracta de sortir ni per la raó ni per la moral. Us imagineu una societat on tothom digués només la veritat, encara que fos la seva, seria terrible, acabaríem a hòsties uns i altres, seria l'apocalipsi final.

Luis Carandell va recollir una anècdota d'Antonio Maura que il·lustra que s'ha de mentir en aquest país, almenys en l'àmbit de la política. El 1881, Maura acabava d'obtenir la seva primera acta de diputat i va quedar enlluernat pels debats de la Cambra. En una de les sessions, va escoltar un orador de l'oposició i el seu discurs li va semblar tan bo que va començar a fer gestos d'assentiment i comentaris elogiosos en veu baixa. Va ser llavors quan el seu veí d'escó, el diputat ­Navarro Rodrigo, amb qui després faria bona amistat, li va donar la seva primera lliçó parlamentària: "Aprengui vostè, xitxarel·lo, que en aquesta casa els amics sempre parlen com els àngels i els enemics sempre lladren".

Deixeu-me fer doncs, un elogi de la mentida, encara que no sigui pietosa, però penseu que la mentida cohesiona tota una societat, la civil i la política, i ens deslliura de qualsevol mal, amén.