💭Que l’exili dels republicans i el de Carles Puigdemont no tenen res a veure és obvi. La desigual situació històrica, política, econòmica i emocional d’uns i l’altre els converteix en incomparables. I també sembla obvi que Pablo Iglesias ho sabia quan va voler equiparar-los. A algun propòsit polític respondrà la desmesura, però ¿i si no tot és tacticisme?
Que Espanya és una democràcia plena ho reconeixen la comunitat internacional i tots els rànquings que mesuren la qualitat democràtica dels països. Però sobre les seves espatlles encara queden restes de caspa franquista, també del seu combat. Davant la dictadura es van forjar aliances que prevalen en la memòria sentimental. Encara hi ha certa esquerra espanyola que creu veure en el nacionalisme català un company de viatge contra els abusos de l’Estat (que haver-n’hi, n’hi ha), tot i que bona part d’aquest nacionalisme es trobi als antípodes del progressisme. Iglesias s’encoratja amb la provocació, però no entén la desesperança que causa en bona part de l’esquerra catalana no nacionalista. Avui, una mica més sols davant l’estratègia independentista de fagocitar tots els terrenys ideològics. - Emma Riverola - elperiodico.cat/ca/
Justa la fusta
ResponEliminaEs una opinión. Lo cierto es que para la justicia española, son fugados de la justicia. Pero él, es nada menos que vicepresidente del gobierno, algo tendría que hacer, si opina de esa manera. Me parece que no es consciente del hecho
ResponEliminaSi es consciente, son las coas del niño este que va de revolucionario de fin de semana y luego vive en un casoplon asediado por fachas.
ResponElimina