QUE ALGÚ M'HO EXPLIQUI

💭Llegeixo que davant del bombardeig continu de notícies ­pèssimes relacionades amb la covid, la Ràdio-Televisió Belga  ha decidit posar-hi un límit. Ho fa a instàncies dels seus telespectadors, que creuen que, per tal d’evitar el pessimisme a la societat, convindria difondre notí­cies més positives, més esperança­dores. El límit acordat per a la covid és del 50%. No cal ser psicòleg per adonar-se que, com més informació reps sobre la pandèmia –o qualsevol altra desgràcia—, més s’incrementen l’ansietat i l’angoixa, i més belluga la cua la depressió. Viure tot el dia enganxat al 3/24 o a 24 Horas –amb aquests blocs informatius que es repeteixen cada poc temps per tornar a explicar el mateix que ja han explicat abans– no ha de ser bo per a ningú. I n’hi ha molts que ho fan. És el primer que ­engeguen bon punt es desperten i l’últim que apaguen abans d’anar-se’n a dormir.

La mesura es discutible en la seva utilitat, ja sabeu la dita: Good News, Bad News. Des de fa anys hi ha portals que només donen notícies bones. No són massa coneguts perquè no parlen de res que impliqui guerres, robatoris, assassinats o corrupció. Ho tenen doncs malament per ser mitjans de gramn difussió, ja sabem que la noticia es que un home mossegui a un gos i no a l'inrevès. A més. el fet de no parlar d'un problema no vol dir que aquest no hi sigui, i el que és hipocondríac per més que no li parlin de la pandemia seguirà patint igual. La mesura de la televisió Belga em recorda al fet que de no parlar del suïcidi als mitjans, no eviti que els trens atropellin a massa gent, i de poc o res serveix la mesura. Si, ja sé que hi podria haver un efecte contagi si se'n parles obertament, però no fer-ho tampoc és cap solució, llevat del fet d'amagar el cap sota l'ala com un estruç covard.

En certa manera el ciutadà ja s'aïlla voluntariament de la saturació informativa, llevat del qui viu en una angoixa permanent i necessita aquesta saturació com la seva droga per sobreviure a la pandemia. De fet, segons la  manera de viure de cadascú la saturació informativa afecta més o menys, en el meu cas, l'afectació és zero, potser pel fet de viure ja semi confinat abans de la pandemia, que fa que el meu dia a dia sigui el mateix que abans d'ella, i no em molesta la saturació informativa, potser perquè no veig la televisió i a la radio tampoc n'hi ha tanta de sobreinformació. L'ùnic que si m'afecta i de fet no entenc, és perquè no puc anar fins al Centre Comercial Baricentro a Barberà del Vallès, i en canvi si puc anar a Barcelona o qualsevol altra població del país si vaig a un miting electoral. Qué algú m'ho expliqui...