Ahir i avui tambè rodalies ha sofert retards per atropellament, uns retards frequents perquè els trens atropellen sovint a persones, que es una manera eufemística de dir-hp, pero no dir que aquestes persones s'han tirat al tren, o sia que s'han suicidat, però aquesta paraula es tabú, no es pot dir, no sia que inciti a més suïcides, com si no fos el suïcidi la primera causa de mort a Espanya.
Fa quatre anys un mes i 14 dies d'un suïcidi que em va afectar personalment. Avui escoltant a Rac1 que hi havia un retard en el tren de Vilanova per un atropellament, no he pogut oblidar pensar-hi, si es que alguna vegada he aconseguit oblidar-ho.
ELS TRENS ATROPELLEN MASSA GENT
Dilluns: quarts de nou del vespre, rebo una trucada d'algú molt proper:
Fa quatre anys un mes i 14 dies d'un suïcidi que em va afectar personalment. Avui escoltant a Rac1 que hi havia un retard en el tren de Vilanova per un atropellament, no he pogut oblidar pensar-hi, si es que alguna vegada he aconseguit oblidar-ho.
ELS TRENS ATROPELLEN MASSA GENT
Dilluns: quarts de nou del vespre, rebo una trucada d'algú molt proper:
'X' S'ha suïcidat, s'ha tirat al tren.
No ho hagués pensat mai d'ella que ho fes, semblava tan forta, tant valenta, tan decidida anant per la vida, i menys de la manera que ho ha fet, era infermera, tenía mil maneres de solucionar el seu problema, el seu i prou, no el dels altres i menys el dels seus fills i exmarit. Un mal moment - diuen - se li debia girar el cervell, o possiblement ho havia pensat més d'una vegada i ahir va tirar pel dret en una decisió instantània.
Com a suïcida de guàrdia nomès se m'acut dir que ho entenc, jo mateix cada vegada que paso per algun pont alt tinc la temptació de llençar-mi, ho he pogut evitar fins ara, però qui em diu que un dia no se'm pot girar tambè el cervell... és tan fàcil, nomès és un instant i ja està. El problema rau en que aquesta acció soluciona nomès els problemes de qui la pren, però rere seu deixa un mal llegat, i en aquest cas als dos fills marcats per sempre per aquest fet, i qui no diu que el problema o problemes que l'han emprès a fer això no tenien solució. La sensació és de pena i tambè de rabia, per què no calia, no ha solucionat res....
..... a les noticies diuen que va ser un accident, que la va atropellar el tren mentre travessava la via. Els trens atropellen massa gent massa sovint, i a vegades, com ahir, a una persona estimada.
sbd - 20.10.15
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
Lo que no pueden decir es que un puente se ha girado y ha tirado a una persona al vacío.
ResponEliminaPor eso no pudieron decir nada del hijo de Eduardo, mi hermano, el de Canarias, que con 44 años mandó a tomar por culo todo este mes de julio pasado.
En Catalunya, en el año 2015 y con datos confrontados del INE, se suicidaron un total de 495 personas (362 hombres y 133 mujeres).
En el 2018 se apreció un 36% más. (No tengo datos del género de las personas que nos dejaron).
En España más de 3.600 personas se suicidan cada año; el 75% son hombres. La dona X de l'escrit era la ex del meu germà petit.
ResponElimina(La muerte me dejó insoportablemente vacía)
ResponEliminaMi mano derecha es una golondrina
Mi mano izquierda es un ciprés
Mi cabeza por delante es un señor vivo
Y por detrás es un señor muerto.
Vicente Huidobro
Supe de Vicente Huidobro a través del Blog Descontexto, de otro chileno Juan Carlos Villavicencio.
ResponEliminaMalauradament no hem normalitzat el suïcidi, encara pesa molt la religió i també una mena de consideració bonista de la vida, això de què s'ha de lluitar, superar i d'altres mandangues. Vaig sabent que la majoria de famílies tenen suïcidis en la seva història, fins i tot crims. Hi ha paisos en els quals, com passava en el cas dels romans, el suïcidi era una sortida acceptada i fins i tot 'honorable'. No es poden posar tots, tampoc, en el mateix sac, el cas de les depressions és una malaltia, com qualsevol altra, que avui es tracta però que no acostuma a superar-se mai del tot si hi tens propensió, hi ha una part fins i tot hereditària, com amb d'altres malalties, les coses del cap encara son molt poc conegudes. No es pot veure igual la mort d'un jove que la d'un vell, en aquest cas, tampoc, i se suposa que els del seu entorn se n'havien de donar compte, cosa que sovint no és així. HI ha suïcidis directes i tendències suïcides vers l'autodestrucció, cada casa és un mon i cada persona un misteri. De tota manera, també respecto la llibertat de l'entorn a l'hora de voler o no parlar-ne, però es curiós que es parli ja de càncers i sida amb una certa normalitat i que el suïcidi encara tingui aquest component complicat. El pitjor és que, en general, quan la causa de la mort no te la diuen o no la comenten, és molt probable que la mort fos un suïcidi. El secretisme no crec que sigui bo per a l'entorn, que se sol culpabilitzar en excés del que ha passat, és clar que la societat també té responsabilitat en això de la culpabilització.
ResponEliminaEl pitjor és que això del suïcidi assistit encara sigui il·legal, per cert.
ResponEliminael suïcidi encara és il·legal i mal vist, el que pasa es que l'Estat ja no pot reclamar al suicidat
ResponElimina