💭Sembla ja definitiu que el dia 14 de febrer no hi haurà eleccions. Fins i tot el PSC s'ha adonat de la impossibilitat o dificultat de cel·lebrar-les i ara es parla del 14 de Març. Vol dir que continuarem amb la picabaralla diaria en aquesta pre-campanya permanent i després ja tocará fer campanya durant tres setmanes, quan la majoria dels votants ja té el vot decidit i més en aquestes properes que seràn especials. Tota aquesta inùtil parafernàlia, és d'un enorme cost personal pels candidats i també econòmic, per a ells i els seus respectius partits, que en no tenir resolt el problema de la financiació cauen sovint en afers com el Pp amb Gürtel, o abans els del PSoE amb Filesa, o CIu amb el joc i altres derivades presidencials, o qualsevulla altre partit. Tots es financen il·legalment i el que afirmi el contrari mentre hipòcrita s'esquinça les vestidures vers els altres, és un mentider. 
És cert que amb el pas del temps i els problemes econòmics dels partits, el cost de les campanyes s'ha anat reduint i cada vegada més és centra la tasca en el món audiovisual. Fixeu-vos que a la tele tots segueixen la mateixa estratègia, el líder davant i rere seu la militància il·lusionada en el projecte que va assentint amb el cap en complicitat a les paraules del líder.

El que volia venir a dir amb tot aixó, es que potser seria arribada l’hora en que com en un conte d'Isaac Asimov, s'haurien d'eliminar de soc arrel les campanyes electorals, al cap i a la fi la majoria de ciutadans ja sap a qui votarà, com deia abans, sobretot en aquestes properes eleccions, i, els indecisos, aquesta forquilla del 5% que diuen els que hi entenen pels qui es fan les campanyes, no justifiquen tota la despesa dels uns, ni la pallissa mediàtica que hem de suportar els altres.

Que s'aclareixin els indecisos i si no que no els deixin votar, per cagadubtes, o, tornant al conte d’Isaac Asimov, informant-se dels programes de tots els partits, que voti un sòl ciutadà en nom de tots amb l'ajut de Multivac, i que sia el que hagi de ser. Al cap i a la fi estarem igual de bé o malament segons bufi el vent econòmic, mani qui mani.

-- El 1955 If, revista dedicada a la ciència ficció, publicava Franchise, un relat d'Isaac Asimov. En aquestes pàgines el prolix escriptor i divulgador narrava unes eleccions com les que viurem en principi el proper més de març.
Però a Franchise no estan ni ERC, junsxcat, PSC, la CUP, el PP o el que en queda de C's. ni tan sols contempla els votants. Asimov imagina tot el procés reduït i simplificat a l'acció d'una màquina, Multivac, nom usat per l'escriptor per donar nom a diversos artefactes en els seus contes. En aquesta ocasió, la màquina és la pedra angular de la "major democràcia electrònica del món". Ella s'encarrega de seleccionar un elector home (sí, exclou les dones), entre 20 i 60 anys, perquè sigui qui decideixi qui és el millor candidat per ocupar el Govern, en aquest cas el despatx oval. 

Ja entenc que aixó que proposo no és possible - només és un conte - però si que es podrien estalviar (amb la que està caient) el cost onerosament inútil de la campanya electoral, crec que seriem bastants els qui ho agraïríem. 
La proposta no es nova, pero com no em fan cas, jo insisteixo, igual que quan explico a qui em vulgui escolar de com de fàcil és aconseguir l'Independencia de Catalunya. Que n'aprenguin!.