A LA VORA DEL CAOS

Fotomuntatge - Manuel Adlert

💭Tot està descontrolat. La nostra realitat, la propera, es trenca sense gaires estridències i amb la possibilitat de seguir veient amb tota tranquil·litat sèries de Netflix des del sofà. Cada nova notícia, en si mateixa, no representa cap revolució. Però quan els titulars van concatenats, l’únic gest possible és posar-se les mans al cap i preguntar-se què està passant.

Acumulem molts anys de política pamfletària. Problemes molt complicats s’intenten resoldre amb accions de carrer, pacífiques o violentes, declaracions de cara a la galeria particular de cadascú, propostes políticament correctes que es queden en la superfície i directrius tan a llarg termini que la memòria les esborra. La unió intel·lectual que els problemes se solucionen pensant i no vomitant al carrer s’ha esfumat

La societat espanyola, la catalana en concret, ha entrat en una rutina perillosa. Les rutines diàries són la millor manera de conduir un projecte a l’èxit. El problema és quan aquest èxit s’inspira en la destrucció de qualsevol teixit, sigui empresarial, cultural, comunicatiu o pedagògic.

Sortim d’uns anys en què la mobilització ciutadana ha estat la quotidianitat. L’acceptació de la idea que els carrers tenien una propietat ciutadana es va consolidar com un fet democràtic. Sense menysprear la decidida evidència del dret a la manifestació, es va oblidar que la rutina de l’agitació de carrer només condueix a una apropiació de l’espai públic per a uns i no per a tothom. El perill és acostumar-se a aquesta fórmula de reivindicació, no a la reivindicació en si.

Aquest hàbit de protesta es va institucionalitzar. I així, quan Quim Torra en els seus dies de president va animar els seus a la reiteració de l’acció al carrer, es van obrir les portes als talls d’autopista i a la presa d’aeroports, entre altres aldarulls. Les manifestacions violentes dels últims dies per l’entrada a la presó d’un raper que fa apologia de la violència, Pablo Hasél, van ser la volta a una normalitat de crema de contenidors a la qual hem arribat a través d’una rutina. La política refinada s’ha esfumat. I amb ella, la unió intel·lectual que els problemes se solucionen pensant i no vomitant al carrer. L’acte unitari ahir de tot l’entramat empresarial per dir prou a aquest absurd és lloable, interessant i necessari. Ara falten les directrius per acabar de no repetir els errors dels últims anys.

No es tracta de visualitzar les equivocacions de l’altre. Això és relativament fàcil i inútil. La qüestió és trobar els errors propis d’aquells que consideren, entre crisis institucionals, processos infinits i més enllà, pandèmies no previstes, ERTO, ERO, crisi, poc consum, por, radicals dirigits, radicals governamentals, comerços clausurats amb planxes metàl·liques i clubs de futbol que contracten societats amb oficines situades a una caravana, que això està a la vora del caos.

Algú té interès que aquesta societat no funcioni? Per descomptat. Per això cal un treball de diagnòstic per detectar qui són i posar-los de cara a la paret. - A la vora del caos -Álex Sàlmon. Un d'aquests algú ronda per Waterloo.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Mira, ya estoy empezando a darme cuenta de que esto no funciona por tanto chupador del sistema.
    Ayer salio la sra Rahola: el problema no son las manifestaciones, el problema es que la policía NO ES DEMOCRÁTICA (sic).
    Demencial. ¿policía democrática?. Y que primero para llegar a un acuerdo se ha de democratizar la polícia. de locos, de verdad de locos. Poner a los Mossos como moneda de cambio, es de locos. la policía actua en función de las órdenes que recibe del gobierno que está en eso, gobernando, y ya no hay más.
    Hay quien no quiere que salgamos del hoyo. Mientras el País Vasco ya nos ha dado dos vueltas al ruedo. Y nosotros que no hay acuerdo porque la policía no es democrática.
    No hay tiempo para tanto payaso.
    salut

    ResponSuprimeix
  2. No puc amb la Rahola, a la que surt cambio de dial o de canal. M'ho va dir la Nuri que se les tenia amb Risto Mejida ahir a la tarda. La policia está diseñada per garantir l'ordre als ciutadans, i el govern no hi hauria d'intervenir, ni fer-los servir com passa amb els mossos de moneda de canvi.

    ResponSuprimeix
  3. En primer lloc vull deixar clar que soc partidari de la lluita per aconseguir drets de forma pacifica però incloent la desobediència civil.
    Aquesta qüestió és espinosa perquè cadascú té una idea distinta de què és la violència.
    Tallar una carretera amb una asseguda, és violència?
    Donar cops de porra als asseguts perquè no obeeixen l'ordre de aixecar-se, és violència?
    Condemnar a presó a la presidenta d'un parlament per permetre un debat, és violència?
    Inhabilitar a un president per posar una pancarta, és violència?
    Condemnar a presó, a un raper per una cançó, per moltes barbaritats que es diguin, és violència?
    Jo mateix tinc dubtes ... l'única cosa que si tinc clara és que mai, mai, mai, seria policia, jutge o fiscal

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. tot es violencia:
      Us diré el secret: tot és violència. Aquestes vies del tren rovellades, l'explícita tristesa dels trens de rodalies, els seus retards, la tremolor dels horitzons en les finestres, els teus somnis, els meus, tots els espills, les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo, els silencis que no es senten, la subjectiva distància entre dos cossos nus, dos llums, dos pells esvarant-se en una lenta llunyania, la memòria de demà que hem signat avui, aquesta pluja fina i persistent, mira-la!, que podrirà el raïm i la tendresa, la carn, els adéus sense mans. Tot és violència, i n'hi ha més de violència. Aquests Guardia civils i Mossos agredint impunement ciutadans pacífics i als qui no ho són tambè. L'obscè llenguatge dels polítics, la seva ignorant ceguesa, aquests il·luminats que maten en nom de déus inexistents. Homes que maten i maltracten dones. Capellans pederastes que escapen impunes dels seus crims. Tot és violència. La memòria del demà que hem violat avui, tambè. Tot és violència. La teva covardía, la meva. Tot és violència, tot ho és, tot...... Catalunya és ja, nomès violència.

      Suprimeix
    2. Francesc, yo también soy partidario de la lucha pacífica, del fuego de hielo, de la lluvia seca y del bacalao gordo y que pese poco.

      Yo tmpoco seré nunca fiscal ni juez, de hecho suspendí tres veces las oposiciones.

      Suprimeix
    3. Lo que a veces me pregunto si alguien puede ser Juez, porqué ¿quien juzga a los jueces?,¿alguien puede ser totalmente objetivo al juzgar?

      Suprimeix
  4. I també vull donar-te les gràcies per l'honor d'haver posat un fotomuntatge meu com il·lustració del teu article

    ResponSuprimeix
  5. Si que estas poeta hoy. Contra la violencia, siempre, siempre, me quedo con Gandi,para conseguir las cosas y las he conseguido.He asistido de mirón a muchas manifestaciones, otras veces participando, de joven activamente. Me acuerdo de una, ya estaba casado, para que pusieran semáforos en un cruce peligroso en Horta.Estuvimos cruzando el paso de cebra continuamente, parando el tráfico, unas 5 horas. Las patrullas de los urbanos cabreados, éramos nosotros los que le dábamos tranquilidad, al final, le dijimos venga vamos todos a cenar. Después de tres días, se consiguió.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No es que esté, es que soy poeta

      Suprimeix
    2. Ahhh, vale, perdone vd.

      Suprimeix
    3. Era broma hombre. Al segundo dia de empezar a trabajar en una oficina, me mandaron a Barcelona a la Vía Layetana a hacer una gestión. Estaba yo en la plaza de la Universidad cuando empezaron a pasar estudiantes corriendo como locos y detrás venían los grises. Entonces me dije, yo no he hecho nada, así que seguí andando tranquilamente hasta que una porra me acarició la cabeza. Yo no he hecho nada le dije al poli. Pues corre, por si acaso me dijo un estudiante a mi lado, o algo así. Y corrí....

      Suprimeix
  6. Y otra pregunta para la Sra Rahola:
    Se desea una POLICÍA DEMOCRÁTICA. Bien...Entonces ¿Si entran los neo-convergentes al poder y ponen un Conseller al cap dels Mossos, esa polícía si sería democrática?
    Pregunta :¿Cómo se puede saber si una polícia es democrática o no?

    ¿Porque en vez de tirar balas de fua lanza libros?
    ¿Porque antes de dar con la porra al que está quemando una furgona con otro poli dentro pregunta a que partido perteneces, y si le dice que es feixiste del Vox le atiza; pero si le dicen que es de Arran le dejan con su coctel?
    ¿Porque en vez de reprimir las bullangas, se alinean junto a ellas?

    Dejo un escrito del Sr Carod Rovira en donde explica el porqué hay que hacerse con el control de la policía (así después le llamaríamos democrática) para ejercer el poder desde dentro mismo del aparato del Estado, de la Generalitat por supuesto.

    https://www.naciodigital.cat/opinio/21848/control/territori#.XxkoO8ivzRU.whatsapp

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. clar, amb només 500 mossos armats i decidits, n'hi ha prou per proclamar una república, però no els tenien, i aquest va ser el seu error, en el fons son uns xitxarel·los, uns 'pardillos'

      Suprimeix

Publica un comentari