ODIAR NO ÉS DELICTE



💭M'odien i això no té cap mena d'importancia, pero m'obliguen a odiar-los, i això si que en té, deia Fuster. Últimament es parla molt d'odi i s'acusa a molta gent d'odi, fins i tot amb massa lleugeresa i no sempre amb la raó per bandera. 

Isabel M.Peralta, va ser l'oradora estrella de l'acte que va tenir lloc el 13 de febrer a Madrid en homenatge a la División Azul, els combatents espanyols que van lluitar a la banda de les tropes de Hitler al front rus durant la Segona Guerra Mundial. "L'enemic sempre serà el mateix encara que amb diferents màscares: el jueu ... El jueu és el culpable", va proclamar llavors. Vestida amb la camisa blava dels vells falangistes, Ia jove va cometre aquest dia un delicte, segons consta en l'informe que la Policia Nacional ha lliurat a la Fiscalia de Delictes d'Odi. La fiscalia havia obert una investigació i va demanar un informe a la Brigada Provincial d'Informació de la Policia a Madrid. El document recull, segons ha sabut EL PERIÓDICO, que les manifestacions de Peralta poden encaixar en el que es refereix a l'antisemitisme, previst explícitament en l'article 510 de el Codi Penal, que castiga amb penes d'un a quatre anys de presó a "els que públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part d'ell mateix o contra una persona ... per motius racistes, antisemites o altres... ".

No entenc que es pugui condemnar a aquesta jove pel delicte d'odi, ni aquesta jove ni a Pablo Hasél, Valtonyc i altres, perqué odiar no és delicte, o no hauria de ser-ho, hi ha altres maneres com rascar la butxaca de condemnar manifestacións extemporànies com les d'aquests personatges, maneres més efectives que a més no converteixen en màrtirs de la seva causa als imputats, com és el cas de Pablo Hasél, i segurament ho serà Peralta per als seus. Dic això perquè en el fons el delicte d'odi el considerem o no segons de qui vingui l'ofensa, és a dir segons ens convingui i interessi. Per uns, Hasel o Valtònyc és llibertat d'expressió i Peralta és odi, e imagino que és exactament a l'inrevés per els altres.

L'odi és definit com un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir al seu objectiu. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat; uns altres, com Elie Wiesel, consideren a la indiferència com l'oposat a l'amor. L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia, o sia que no tinc tan clar fins a quin punt el Govern acusa d'odi bàsicament als qui no combreguen amb ells i la seva discutible manera de pensar i actuar. 

Tot això de l'odi, del delicte d'odi ve a ran de la llei mordassa perpetrada després del 15-M, que de fet, dona patent de cors a l'Estat per actuar impunement contra tot el que discrepi del seu discurs o simplement el molesti, i és preocupant perquè retalla no ja la llibertat d'expressió sinó drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, que resten indefensos davant aquesta maquinaria de represió orwelliana. Una maquinaria que s'ha activat i descontrolat a ran del judici del procés i els fets posteriors, Potser seria bo informar als senyors fiscals que odiar no és delicte, i a partir d'aquí potser ens començariem a entendre i deixarien de banalitzar instrumentalment el delicte d'odi i els jutges podrien impartir justicia justa.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Estoy deseando que deroguen esa infracción penal, es el sueño de todo misántropo.

    Salut.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Igual la derogan, pero habrá que verlo, y luego puede suceder lo de siempre, el siguiente Gobierno si es del Pp la vuelve a implantar.

      Salut

      Suprimeix
  2. En España no hubo revolución burguesa porque nunca hubo burguesía propiamente dicha, sino una clase alta cortesana y la clase trabajadora mayoritariamente campesina. De ahí el radicalismo de la derecha española, monárquica, caudillista, eclesial y defensora de un nacionalismo excluyente.

    Por mucho que se proclame demócrata, el poder (que no es lo mismo que el gobierno) en España se encuentra más cercano a estas "musas" de los yugos y la flechas de lo que imaginamos.

    Salut

    ResponSuprimeix
  3. Y eso es un problema que sabemos pero que no combatimos, fíjate por ejemplo en el Chat de militares jubilados que quería fusilar a 26 millones de hijos de puta, se ha quedado en nada. A Tamara Carrasco por un inocente whatsapp la acusaron de terrorismo aunque finalmente se dieron cuenta del disparate, pero ha estado un año sin salir de su población. Sucede que los que juzgan no son de los nuestros sinó de los otros de los oligarcas de la derecha, porqué en su dia no se depuró la Justicia.


    Salut

    ResponSuprimeix
  4. Quan sento repetir al psoE allò de "somos una democracia plena" mes m'adono de que és mentida. I on mes grinyola és en el poder judicial. Completament polititzat, amb uns tribunals (Supremo, Constitucional, Audiencia Nacional) i un CGPJ anomenats quan el PP era majoritari i que ara bloqueja. I que senten que mes que impartir justicia el seu deure és defensar la unitat d'Espanya.

    ResponSuprimeix
  5. Recorda la dita: Dime de que presumes y te diré de que careces.

    ResponSuprimeix
  6. El odio no. Pero si la incitación al odio, que es diferente. Se puede odiar a alguien, pero no se puede incitar el odio racial, político, diferencial, a la mujer... Hasta Facebook, te borra e incluso Google.

    ResponSuprimeix
  7. DE ACUERDO, pero el trasunto del asunto está en definir hasta que punto se incita al odio, no es tan fácil. Em el fondo que se considere incitación al odio depende de quien cometa el acto y de quien le tenga que juzgar. Ese es el problema.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari