💭Què no és un calamar?, li preguntava Jordi Basté a Fermí Puig en un tall que d'orígen era clarament carn de dialing. Segons la wiki, el calamar o calamars és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dues subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant. Però hi ha calamars i calamars en aquest món globalitzat.
Hi he pensat aquest matí en escoltar un anunci a Rac1 publicitant el calamar de la Patagònia, i com la Patagònia està una mica lluny em pregunto si és prudent consumir nosaltres aquest producte, ja que si no és que vingui xino xano a través de l'Oceà (no ho crec) hi ha que transportar-lo, segurament en avió, i això precisament és de les actuacions que hauríem de deixar de practicar vistes les conseqüències de la pandèmia. Em pregunto si tenim la necessitat de consumir calamar de la Patagònia o ens volen imposar aquesta necessitat. I més quan al país d'origen del calamar, un intent de regular la seva captura ha desencadenat violentes protestes, que s'han anomenat "la guerra del calamar", a Xile, el principal país pesquer de Sud-amèrica.
La setmana passada hi va haver disturbis a la ciutat de Concepció, al sud de Xile, després que els congressistes aprovessin un projecte de llei per regular la pesca del calamar gran. Treballadors de el sector de la pesca industrial porten en vaga des del 9 de gener. Divendres, les protestes van arribar a la capital, Santiago, on centenars de persones marxaven cap al palau presidencial.
Les manifestacions en el sector no són inusuals després d'anys de sobrepesca que han delmat les poblacions piscícoles, des d'anxoves fins sardines, al llarg de la seva costa de 4.300 quilòmetres. Però la violència de la guerra del calamar ha enxampat desprevingut el Govern. La nova regulació, aprovada fa dues setmanes, té com a objectiu protegir el medi marí mitjançant la prohibició de l'arrossegament en aigües mitjanes, el que va obligar a les pesqueres industrials a utilitzar mètodes de corral. Raó de més per no consumir aquest producte si en origen s'està regulant la seva pesca. Millor que consumim calamar mediterrani o de més a prop que la Patagònia, seria bo i estarem més de d'acord amb els nous temps que aconsellen consumir productes de proximitat.
Desgraciadamente hay poco y caro, hay que conformarse con el de fuera.Es lo que pasa con muchas cosas, nos hemos comido todo lo cercano.
ResponEliminapues si de aqui no hay, no se comen, además, allí también se están acabando por la sobrepesca por lo que dicen.
EliminaPues mira, tienes la razón. Hace unos días hice un arroz, que la base era un espectacular caldo de pescado conseguido con morralla, cabezas de pescado. Cuando lo probó mi mujer, me preguntó por los calamares, langostinos y le dije que estaban dentro, en el interior del arroz. Le gustó, estaba buenísimo.
EliminaSaludos
A ver si vas a salir en el próximo anuncio de los cocineros de Estrella Damm.
EliminaSi, y las patatas de Belgica, como si aquí no hubieran...
ResponElimina`Per patates, les patates d'OLOT i els fessols de Santa Pau.
EliminaEls humans som una plaga ... tindríem que autocontrolar-nos respecte al nostre consum d'aliments i al nostre creixement demogràfic ... i no sé si això és possible
ResponEliminaHem de menjar del que hi ha, perqué de menjar en sobra, pero no podem menjar de tot i tot l'any. Ja ens passa amb la fruita, en tenim tot l'any, i aixó no pot ser, s'ha de menjar la fruita del temps al seu temps.
ResponEliminaYa cuesta que la fruta de temporada, no sea de cámara, la que no lo es lleva tiempo durmiendo en ellas. Ahora la naranja, que ya pronto será difícil de encontrar.
EliminaMi mujer es de mandarina, y una pregunta que nos hacemos a veces, es porqué no hay mandarinas todo el año.
EliminaHas de comprarla por internet, de Valencia, lo hago en Frutamare.com.No hay color. Hay más que lo hacen. Acabo de hacer un pedido de la modalidad de mesa y las tendré en dos días como máximo. Es cuando notas el sabor de una fruta, sin cámara, como las de antes.
EliminaTomo nota, informaré al alto mando, aunque conociéndola se que no la va a seducir la idea. Gracias de todos modos.
EliminaAixó es difícil de controlar. Fà un temps, es va decretar una moratoria de la pesca del seitó al Cantábric, ja que perillaba la seva supervivencia al Golf de Biscaia. Va durar un parell de temporadas, mentres tant, las conserveras de Santoña estaban ben proveïdas de seitóns.
ResponElimina¿ D´on surtian aquells peixos ?.
Per sort, aquells dos anys van servir per recuperar els bancs de seitóns.
Bé, m'han dit que hi ha anxoves de l'Escala que es veu que són de l'Escala.
ResponElimina