CRÒNICA D'UN ERROR ANUNCIAT

💭La Taula de Parlament tindrà com a presidenta a Laura Borràs, de JxCat, que queda així apartada de la possibilitat d'ocupar una cadira al Consell Executiu que aspirava a presidir però passarà a convertir-se aquest divendres a la segona autoritat de la Generalitat de Catalunya. L'acord sobre la composició de la Taula de Parlament entre, estrictament, les forces independentistes, vaporitzant les línies vermelles que encara hores abans dibuixava la CUP, és una oportunitat perduda per començar a teixir acords transversals més enllà de la fossa entre independentisme i constitucionalisme que molts no han deixat un sol moment d'intentar aprofundir des que el 'Procés' va començar a caminar i altres s'han esforçat, encara infructuosament, per atenuar.

Els components que formaran el nou Govern de la Generalitat són els mateixos que van portar a la decisió de convocar eleccions de manera anticipada per la seva incompatibilitat. I el fet de que guanyés en vots ERC al Juntsxcat es degut als 70 mil vots que li va esgarrapar el PDecat. Vol dir que la situació es exactament la mateixa que va provocar la disolució del Parlament i la convocatoria d'eleccions. I clar, aquí no s'entén res, si abans no s'entenien, perquè s'han d'entendre ara?, l'ombra de Waterloo es va difuminant amb alguna sorpresa com la fugida o retorn d'una de les il·lustres exiliades, que no crec hagi agradat massa a Puigdemont.

A la previsible presidència de Pere Aragonès se li hauria de demanar un període de gestió responsable davant els gravíssims reptes socials, sanitaris i econòmics que encara Catalunya. I s'hauria d'esperar una renúncia a aventures unilaterals i gesticulacions estèrils en coherència amb el tarannà amb què el seu partit polític es va presentar davant els electors. Si la convivència entre els socis de Govern resulta ser tan difícil de comportar com ho va ser en l'anterior etapa, fins al punt de fer impossible l'anterior, potser aquest cop, encara que no sigui en primera instància, es pugui arribar a presentar una segona oportunitat en què la recerca d'alternatives sigui preferible a la cronificació de les tensions. Lo qual no s'ho creu ni el mès optimista dels optimistes. Aquesta legislatura no és més que la continuació d'un error, d'un immens error que fa 11 anys que dura, i que paguem els ciutadans, perquè com diu Cartisano,, ells segueixen cobrant cada més passi el que passi.

No deixa de ser una cruel ironia que els politics del procés que ens havien de portar a la llibertat lluny del jou Espanyol, ens portin al desori i a la ruina com a país. Recordeu al senyor de Parets a les festes de Gracia dient, l'any vinent ja serem lliures, i resulta que l'any vinent i una mica més on estava ell era a la presó. Salvin's algú dels patriotes que ens portaran a la miseria, a la ruina i no només física sinó també ética i moral. Ja ens va traïr el fill del Florenci, el de la deixa, el primer dels patriotes, i aquest és el que ens va fer més mal.