La paciència i resignació que tenim els ciutadans és admirable. Fa més d’un any que estem amb llibertats bàsiques limitades, com les de moviment o de reunió. Des de fa mesos estem en toc de queda mentre avança la crisi econòmica i social pels efectes de la pandèmia. Tot això ho assumim amb la confiança que ens ajudarà a sortir d’aquest atzucac, però en l’ambient es percep esgotament, impaciència i malestar creixent.

Les raons que expliquen aquest sentiment d’enuig emergent són varies. Veiem que totes aquestes mesures restrictives no aturen el virus perquè la sanitat continua molt estressada, els contagis es mantenen alts i l’amenaça d’una quarta onada la tenim a tocar. A aquesta sensació d’inutilitat se li sumen els dubtes que generen actituds com la de la comunitat de Madrid, on s’ha optat per mantenir oberta bona part de l’activitat assumint el cost pandèmic. D'acord que el nombre de morts comparativament a Madrid és molt més alt que el de Catalunya, però aixó no sembla importar massa als madrilenys, que pensen votar massivament Díaz Ayuso en les properes eleccions, si fem cas a les enquestes.

Una altra raó principal que explicaria la contenció col·lectiva és l’esperança de l’arribada de les vacunes. El procés avança molt lentament i ple d’ entrebancs que alimenten les desconfiances. La UE ha sortit molt tocada per la gestió de la vacunació i augmenta la sensació de fracàs. Fins i tot Alemanya, líder europeista, busca vacunes fora de l’estratègia comuna perquè detecta que els alemanys han arribat al límit de la tole­rància.  Tot aixó genera desànim entre la ciutadania, un desànim que anirà en augment.

Deia l'altre dia Bernat Dedéu que ell es rendia, que l'Estat havia vençut, que quan li diguessin es poseria la vacuna que li pertoqués, i santes pasques. Admiro el grau de paciència de molts ciutadans que pensen com ell. En altres circumstàncies i per motius molt menys rellevants, hem vist sonores protestes i aldarulls. De moment, la processó va per dins però la inquietud dels portants pot sortir a la llum en qualsevol moment. La paciencia té un límit.