Més de 35.000 famílies vulnerables a Catalunya veuran liquidats els seus deutes amb Endesa. El document firmat per la Generalitat i la companyia subministradora d’electricitat no només acaba amb el deute milionari, sinó que regula el combat contra la pobresa energètica. Un acord històric que involucra també les administracions locals. Endesa assumirà el 100% dels deutes des del 2015 fins al 2018 i la meitat des del 2019 i fins a finals del 2021, quan tornarà a revisar-se el conveni. La Generalitat, amb el suport de les diputacions provincials, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona abonarà la resta.
L’acord és fruit de la feina i la lluita que durant anys han portat a terme els moviments socials. Una resposta necessària davant una crisi social que la Gran Recessió va desencadenar i la pandèmia ha agreujat –i agreujarà– fins a límits difícils de suportar. Només aquest és el camí. I només serà efectiu si s’amplia a totes les companyies de subministraments i a tot Espanya, amb el suport de les lleis de l’Estat.
Fastiguejats de la política de trinxeres i de declaracions creuades en què sembla haver-se convertit el debat públic, aquest dilluns vam veure un exemple de política en el sentit més genuí. El que té a veure amb la gestió de les qüestions, amb millorar la vida de les persones. Això és l’acord subscrit ahir entre el Govern de la Generalitat i Endesa, que el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, va qualificar d’«històric». En el pla més immediat, aquest pacte suposa la condonació del deute de més de 35.000 famílies vulnerables amb la companyia elèctrica, que arribava a gairebé 38,8 milions d’euros, bona part dels quals els assumirà Endesa, i la resta, la Generalitat i les diputacions provincials, exonerant els ajuntaments. Si la liquidació d’aquest deute és rellevant, igualment ho són les bases que estableixi per al futur: un conveni regulador per evitar arribar a aquestes situacions límit, pel qual Endesa renuncia a la via judicial per reclamar el deute de persones sense recursos, es crea un fons solidari (finançat per la subministradora i la Generalitat) i s’instal·laran comptadors temporals a les famílies pobres que ocupin una vivenda (aquestes últimes, al no poder contractar legalment l’electricitat, tenien com alternativa punxar la llum, amb els perills que comporta). Totes aquestes accions tenen per objetiu erradicar l’anomenada pobresa energètica, un concepte arrelat en els últims anys però que de cap manera hauríem d’assumir com una cosa normal en una societat que s’autoanomena del benestar.
La mort d’una àvia a Reus el 2016, en un incendi causat per una espelma, va servir per despertar consciències sobre la pobresa energètica. Una pobresa que està vinculada a altres formes de precarietat i, moltes vegades, a una llar insegura (por de perdre la vivenda). Nombrosos estudis destaquen que les dones són un dels col·lectius més afectats per aquestes deficiències i no són pocs els que adverteixen –com recentment la Fundació Pere Tarrés– dels efectes en la salut física i emocional dels nens. Per no dir les dificultats de progrés educatiu en una llar que no compleixi amb les mínimes condicions. En aquestes circumstàncies, és difícil valorar els efectes a llarg termini de situacions tan traumàtiques. Aturar aquest problema és, per tant, una obligació i responsabilitat de les administracions. També de la resta de la societat, que és la que en última instància respon solidàriament –per la via fiscal– a favor d’una equitat social més gran. El benefici és col·lectiu. La Generalitat confia que l’acord amb Endesa sigui extrapolable a altres companyies de subministrament d’electricitat i gas. És el camí necessari, sense que calgui esperar tant temps per veure’n un altre d’igual. - elperiodico.cat.
Ja que sempre els estem criticant, s'ha de valorar com el que val aquest acord entre Endesa i la Generalitat, gràcies a la tasca dels moviments socials. Aixó és fer política de la que interessa a la gent, llàstima que sigui nomès una excepció dins la norma habitual de la nostra classe política entestada en el seu cainisme tan nostrat, com vàrem comprovar ahir al Parlament.
gràcies a la tasca dels moviments socials..."
ResponEliminaEste es el quit, FRANCESC, por ellos, ni Endesa ni el Parlament hubieran movido un hilo.
Los problemas no los quiere nadie, y todos los dejan de lado. ¿Cuanto se lleva luchando por esto?, años, pero la situación ahora es insostenible, y saben que habrá una gorda.
La pandemia ha llegado hasta la nevera, y ya no es una revolución burguesa la que habrá, sino una piramidal invertida, de abajo a arriba, y esto se ve venir, al menos en las capas bajas, lo extraño es que todavía estén jugando a ver quien manda en nombre del pueblo pero sin el pueblo.
Esto acaba mal.
Al tiempo
Un abrazo
Estan jugant amb foc amb la seva rebequeria, viuen en un altre món, no són conscients de la gravetat de la situació, i aixó no pot acabar bé.
ResponEliminaSalut
Una medida acertada,sin ningún problema para Endesa,ya que es capaz de generar unos beneficios que reparte entre sus accionistas(accionista mayoritario el estado italiano),de 2 euros por acción año.Existen minoritarios,cotiza en el Mercado Continuo a 22, ... euros,lo que quiere decir que uno que tenga 1000 acciones(22.000 euros),cada año recibe 2000 euros(descontar,lo que se queda Hacienda),no está mal.Endesa tiene la potestad de deducir en su cuenta de resultados esta pérdida de ingresos.Para la Generalitad,representa una justificación de la aplicación de los fondos,para estos casos de necesidad social.Y ya está...Es un signo de acuerdos políticos,que para eso están y cobran sueldo.Mejor que perder el tiempo y seguir cobrando,eso se llama tomadura de pelo.
ResponEliminaMejor esto que nada, digo yo. Sorprende más que nada porqué como siempre estamos diciendo que nuestros políticos no hacen nada, cuando hacen algo hay que resaltarlo, aunque sea por inusual.
ResponEliminaSalut
Pues si, ENDESA asume una deuda que no iba a cobrar y la Generalitat se cuelga la medalla, pues bueno, pues bien, si con eso se consigue que la gente no pase frío o tenga las mínimas comodidades, me parece magnífico. Pero esto es una medicina, hay que buscar la vacuna para que la gente pueda ganarse la vida dignamente y no llegue a estos extremos. Pero el resultado es bueno y para aplaudir.
ResponEliminaUn saludo
ResponEliminaEncontrar la vacuna ya es más complicado. De todos modos la Generalitat se hace cargo de una parte de la deuda, la Generalitat y las diputaciones provinciales.
Francesc,ya entiendo que has querido ser positivo,pero yo he querido indicarte que en el mundo de los negocios,desde el más pequeño al de muchas cifras se trata de coordinar,era la figura del "corredor".En este caso,es igual ,se trata de llegar a acuerdos totalmente factibles,que nadie pierde más bien ganan ambas partes y eso lo tienen que hacer los políticos,es su trabajo , no hay que reconocerles ningún mérito. Debería ser su rutina.Pero en lugar de eso se entretienen, en ir a las teles, ponerse verdes,hacerse acusaciones entre comunidades,que no sirven para nada.
ResponEliminaLo entiendo Car res, pero es que cuando andas huérfano de buenas noticias, a la que te encuentras con una, te agarras a ella desesperadamente.
Elimina