Més de 35.000 famílies vulnerables a Catalunya veuran liquidats els seus deutes amb Endesa. El document firmat per la Generalitat i la companyia subministradora d’electricitat no només acaba amb el deute milionari, sinó que regula el combat contra la pobresa energètica. Un acord històric que involucra també les administracions locals. Endesa assumirà el 100% dels deutes des del 2015 fins al 2018 i la meitat des del 2019 i fins a finals del 2021, quan tornarà a revisar-se el conveni. La Generalitat, amb el suport de les diputacions provincials, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona abonarà la resta. 

L’acord és fruit de la feina i la lluita que durant anys han portat a terme els moviments socials. Una resposta necessària davant una crisi social que la Gran Recessió va desencadenar i la pandèmia ha agreujat –i agreujarà– fins a límits difícils de suportar. Només aquest és el camí. I només serà efectiu si s’amplia a totes les companyies de subministraments i a tot Espanya, amb el suport de les lleis de l’Estat.  

Fastiguejats de la política de trinxeres i de declaracions creuades en què sembla haver-se convertit el debat públic, aquest dilluns vam veure un exemple de política en el sentit més genuí. El que té a veure amb la gestió de les qüestions, amb millorar la vida de les persones. Això és l’acord subscrit ahir entre el Govern de la Generalitat i Endesa, que el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, va qualificar d’«històric». En el pla més immediat, aquest pacte suposa la condonació del deute de més de 35.000 famílies vulnerables amb la companyia elèctrica, que arribava a gairebé 38,8 milions d’euros, bona part dels quals els assumirà Endesa, i la resta, la Generalitat i les diputacions provincials, exonerant els ajuntaments. Si la liquidació d’aquest deute és rellevant, igualment ho són les bases que estableixi per al futur: un conveni regulador per evitar arribar a aquestes situacions límit, pel qual Endesa renuncia a la via judicial per reclamar el deute de persones sense recursos, es crea un fons solidari (finançat per la subministradora i la Generalitat) i s’instal·laran comptadors temporals a les famílies pobres que ocupin una vivenda (aquestes últimes, al no poder contractar legalment l’electricitat, tenien com alternativa punxar la llum, amb els perills que comporta). Totes aquestes accions tenen per objetiu erradicar l’anomenada pobresa energètica, un concepte arrelat en els últims anys però que de cap manera hauríem d’assumir com una cosa normal en una societat que s’autoanomena del benestar. 

La mort d’una àvia a Reus el 2016, en un incendi causat per una espelma, va servir per despertar consciències sobre la pobresa energètica. Una pobresa que està vinculada a altres formes de precarietat i, moltes vegades, a una llar insegura (por de perdre la vivenda). Nombrosos estudis destaquen que les dones són un dels col·lectius més afectats per aquestes deficiències i no són pocs els que adverteixen –com recentment la Fundació Pere Tarrés– dels efectes en la salut física i emocional dels nens. Per no dir les dificultats de progrés educatiu en una llar que no compleixi amb les mínimes condicions. En aquestes circumstàncies, és difícil valorar els efectes a llarg termini de situacions tan traumàtiques. Aturar aquest problema és, per tant, una obligació i responsabilitat de les administracions. També de la resta de la societat, que és la que en última instància respon solidàriament –per la via fiscal– a favor d’una equitat social més gran. El benefici és col·lectiu. La Generalitat confia que l’acord amb Endesa sigui extrapolable a altres companyies de subministrament d’electricitat i gas. És el camí necessari, sense que calgui esperar tant temps per veure’n un altre d’igual. - elperiodico.cat.

Ja que sempre els estem criticant, s'ha de valorar com el que val aquest acord entre Endesa i la Generalitat, gràcies a la tasca dels moviments socials. Aixó és fer política de la que interessa a la gent, llàstima que sigui nomès una excepció dins la norma habitual de la nostra classe política entestada en el seu cainisme tan nostrat, com vàrem comprovar ahir al Parlament.