I morir deu ser deixar d'escriure, deia Fuster. Josep Maria Espinàs ja fa un parell d'anys que ha deixat d'escriure, o almenys de publicar el seu article diari a 'el periódico'. Espinàs té 94 anys, i ja no s'en parla d'ell, no existeix. Envellir també és ser oblidat. Avui el vull recordar, rescatar-lo de l'oblit amb aquest senzill article tret del seu petit observatori.

AMIGUES DEL PASSAT

"Les agulles d’estendre roba són, per a mi, unes amigues que em porten al passat. ¿Quants anys fa que de tant en tant surto a la terrassa per ajudar a penjar en un filferro uns pantalons o una camisa? Acostuma a fer una mica d’aire i els llençols voleien. M’agrada mirar les terrassetes dels balcons que tinc al davant, on una dona apareix de tant en tant a regar uns testos i se’n torna pis endins. Sóc un antiquat que estima la lentitud, que fa possible passejar la mirada. 
A vegades penso que sóc com els gossos que ho escorcollen i remenen tot, buscant coses menudes i, amb molta sort, una trufa. Jo no busco ni trio res. Només espero descobrir petits senyals de vida."



JOSEP MARIA ESPINÀS
PETIT OBSERVATORI