CAMELAMOS NAQUERAR


Ara que tothom s’omple la boca de la lluita contra el racisme val la pena recordar el tracte que ha rebut el poble gitano des de temps immemorials. Avui que és el dia internacional del poble Gitano, val la pena llegir l'article de Xavier Carmaniu Mainadé, que ens ilustra sobres el gran desconeixement que tenim del poble gitano al llarg de la seva i nostra història.

"Aquests dies la premsa es fa ressò d’un nou cas de racisme al futbol que es va produir durant el partit entre el Cadis i el València. La víctima és el jugador francès Diakhaby. «Negre de merda» hauria sigut l’insult proferit contra ell per Juan Cala, que nega els fets. Sembla com si Espanya hagués descobert el racisme fa quatre dies i que els més atacats siguin les persones negres. Res més lluny de la realitat. Els grans oblidats, els més estigmatitzats i perseguits han estat els gitanos, que fa 500 anys que pateixen un racisme tan estructural que ni ens adonem que existeix.

Les primeres persones d’origen gitano arribades a la Península van creuar el Pirineu a mitjans del segle XV, procedents de l’Índia, després de recórrer Àsia Menor i Europa, on segons la historiadora Sarah Carmona haurien lluitat com a mercenaris per a diferents exèrcits. Als territoris peninsulars els problemes van començar ben aviat. Els Reis Catòlics ja van fer lleis per controlar-los i assimilar-los. L’objectiu era que deixessin d’utilitzar la seva llengua, abandonessin la seva manera de vestir tradicional i establissin residència fixa.

Durant el segle XVI, com que faltaven remers pels vaixells de guerra es va instaurar la pena de galeres contra els gitanos. Tant li feia que tinguessin família i ofici. Eren detinguts i tractats com a esclaus o delinqüents. ‘Xusma’ era el nom que rebia aquell grup humà heterogeni obligat a remar i d'aquí que el terme ara tingui una connotació negativa. Enviar-los a galeres significava condemnar les famílies a la misèria perquè amb la detenció de l’home moltes llars perdien la principal font d’ingressos. En conseqüència encara incrementava més el nivell d’estigmatització dels gitanos, que eren vistos com a pidolaires i delinqüents, quan en realitat el propi poder que els perseguia era qui els havia abocat a aquesta situació.

El 1610 s'arribà a plantejar la possibilitat d’expulsar-los com s’havia fet amb els jueus i els moriscos, però el país havia patit una pesta que l’havia deixat tan delmat demogràficament que l’operació es va descartar. Tot i això, la idea va continuar sempre present. El pitjor encara estava per arribar. El 1745, ja amb els Borbons al tron, es va estudiar enviar-los a les Amèriques igual que havia intentat Portugal, però es va desestimar al veure el fracàs de l’operatiu veí. Finalment es va optar per l’anomenada Gran Batuda de 1749, que no era altra cosa que un projecte d’extermini.

El marquès de l’Ensenada va preparar un minuciós dispositiu i, amb el padró com a referència, l’Exèrcit va anar casa per casa. En total 9.000 persones, entre elles moltes de matrimonis mixtos formats per gitanos i no gitanos, van acabar entre reixes. Així com la detenció havia estat molt planificada, la logística posterior va ser un desastre. No se sabia què fer amb aquesta gent. Van ser abandonats a les presons, causant des de motins fins a epidèmies. Finalment els homes van ser destinats a construir els nous vaixells de flota borbònica.

La pitjor part se la van endur les dones, que no se sabia quin destí donar-los. Les que van fer més sort van ser les valencianes, que van ser alliberades progressivament. En canvi en llocs com Plasencia, Toledo i Màlaga el problema es va enquistar. El 1751 Ensenada les va embarcar fins a Tortosa i, des d’allà, van ser traslladades a Saragossa. L’historiador Manuel Martínez ha investigat el periple d’aquelles pobres dones que en molts casos anaven acompanyades de les seves criatures i en destaca la seva capacitat de resistència i organització per plantar cara a les autoritats. L’episodi es va allargar fins al 1765, quan Carles III va concedir el perdó a tothom detingut el 1749. El mal ja estava fet. Els que no havien mort havien perdut els seus béns i no els van poder recuperar.

Si heu arribat fins aquí i esteu llegint això amb la boca oberta, benvinguts. Això també és història d’Espanya. ¿A quantes escoles s’explica aquest episodi? ¿A quantes es parla de la història dels gitanos? Preguntes ideals pel Dia Internacional del Poble Gitano." Per cert, ni a Google traductor ni a Soft català traductor hi ha la possibilitat de traduïr la parla dels gitanos, el caló o romaní, i potser seria interessant fer-ho per així preservar-lo abans no es perdi. Camelamos naquerar.

Comparteix:  

Comentaris

  1. No sabía nada al respecto.
    Gracias
    salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ni jo, dels gitanos sabem els quatre tòpics i en tenim un munt de prejudicis.

      Suprimeix
  2. Añadir, que hubo dos desplazamientos, el que indicas, que entró por los Pirineos y otro grupo que hizo un recorrido diferente y entró por el Sur, por Andalucía. Todos son de la misma etnia, pero familias diferentes.
    Que no fueron tropas mercenarios, sino que acompañaban ejerciendo sus oficios típicos, herreros, soldadores al estaño, cuidadores de caballos, pero nunca jinetes.
    Que se libraron de ser expulsados, porque no tenían religión propia a diferencia de judíos y moriscos,esto hizo que se adaptarán a la católica, haciendo alarde de ella. para librarse de persecuciones. No es España, porque no existía ese término, eran los diferentes reinos de la península, aún hoy hay rasgos diferenciadores entre un gitano portugués, con uno catalán o uno andaluz, aunque todos son de la misma etnia, pero a través del tiempo hay diferencias raciales, los hay rubios de ojos verdes, azules, igualmente morenos. En origen eran de diferentes tribus.
    Los reyes católicos fueron los primeros racistas, curioso que quisieron hacerlos Santos, por la persecución a judíos, moriscos y con menor intensidad gitanos,que se salvaron por el asunto de la religión.
    La discriminación racial, no es algo nuevo, por eso se ha de perseguir y actuar, como el caso de los futbolistas. Hay que aclararlo y en eso están

    ResponSuprimeix
  3. Añadir, que nunca trabajaron como mercenarios, no eran de armas. Si que lo fueron los moriscos expulsados, hay estudios de moriscos andaluces que conquistaron Creta y fundaron un reino, concretamente eran de Córdoba.
    Mia por donde los sionistas judíos crearon Israel siglos después, que cosas, muchos de ellos sefardíes (algunos, seguramente de origen cordobés)

    ResponSuprimeix
  4. Todo esto es nuevo, los gitanos son los grandes desconocidos, como le decia a Miquel, sólo sabemos de ellos cuatro tópicos y tenemos unos cuantos prejuicios sobre ellos.

    ResponSuprimeix
  5. Bueno,no es nuevo,hay escritos ,referencias,libros.En mi caso existen archivos en Córdoba,donde hay muchos datos.Por supuesto del tema de los moriscos,precisamente hay una zona
    que se estudia actualmente todo un barrio extramuros de donde salieron los moriscos que conquistaron Creta.Era tan grande el barrio,que sus ruinas las han tenido que volver a tapar con tierra,debidamente protegidas,para generaciones futuras,eso si se ha hecho un jardín y no se puede construir.El barrio se llama Miraflores y el empazamiento arqueologico es del llamado "arrabal de Saqunda".Por si un día te quieres entretener.Te da una verdadera imagen de la Historia.

    ResponSuprimeix
  6. Ho sento però també he trobat, a escola, que ells també son racistes sovint amb els paios, això del racisme no és exclusiu dels Reis Catòlics, existeix a tots els grups, al llibre Sapiens en parla molt a fons, totes les cultures tenen prejudicis contra d'altres, siguin víctimes o botxins, i tenen un munt de dites de tot tipus en aquest sentit. El millor seria poder mirar la gent a nivell individual, el grup sovint també anul·la l'individu i encara més la individua, com és sabut. Amb això de la cultura i la identitat ens fan beure a galet a tots, costa molt alliberar-se del 'grup cultural'

    ResponSuprimeix
  7. Ho sé, tots som racistes, els gitanos també. El tall diferencial es que per a be o per a mal, han mantigut les seves costums i cultura sense a penes evolucionar.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari