Quanta raó tenia Doña Inés quan deia que els del procés viuen a Matrix, encara que el seu principal dirigent resideixi temporalment a la bonica població de Waterloo, seu del Consell de la República de Schrodinger. Ara, Carles Puigdemont ens ofereix un Carnet de bon català, el Carnet d’Identitat Digital Republicana. Fins i tot fa campanya a Twitter: La República a les teves mans. Demana la targeta ja a la web del Consell. La campanya no és gaire original. Bancs, supermercats, llibreries o clubs esportius... No hi ha negoci que no hagi llançat la seva targeta de fidelització de clients jugant amb la mateixa imatge i similar eslògan. 

De què serveix la #IDRepublicana? En el món real, més aviat per a poc. Una ajuda a les arques del Consell per la República Catalana, la targeta física costa 12 euros i 6 la virtual (més escaient). Amb 9300 i escaig socis que té el Consell, s'en va la cosa entre 80 i 100 mil euritos de res que sempre van bé.  Però, més que res, aquest nou acte malabar és una oportunitat per mantenir viva la causa ‘processista’: Anem desconnectant de l’Estat, pero sense pressa, ja se'ns ha passat la pressa i ara només volem fer forrolla. 

No som davant un carnet del RACC, del Barça o de Consum, per això no s’ha de prendre en conya, sinó que s'ha d'entendre com la culminació de la filosofia d'un tipus d'independen­tisme, aquell que ha permès es­borrar mentalment del conflicte Catalunya-Espanya la meitat del país: el bon català, l’únic que estima la seva terra, el que no podria expressar-se en cap altra llengua que no fos la sacrosanta seva. Aquest bon català, ja té una acreditació distintiva, inútil, pero que per ell no ho és, ans el contrari, ell rai, que fa ja temps que ha desconnectat de la realitat  en ingerir la pastilla blava.

Aquesta targeta no està feta per portar a la cartera, s'ha de portar al cor, a fi de distingir-se entre la massa de conciutadans que van tirant, des­governats i recelosos davant l'ocurrència d’inventar un Estat paral·lel i privat, sense control de dades, que aspira a catalogar el tipus de ciutadà que ets. Aquesta targeta no deixa de ser una ocurrència de qui malviu a Waterloo intentant sobreviure abans de ser esborrat de la història. Aquesta targeta és el acabose, el desideratum, el sumsum i el corda. Visc a Catalunya.