Ens aniria millor si féssim examen de consciència i reconeguéssim que el model liberal que permet que deu països acaparin el 75% de les dosis disponibles és injust - Jorge Dezcallar - elperiodico.cat

Que Pablo Iglesias hagi deixat el govern és una bona notícia que ha permès a Isabel Díaz Ayuso dir amb ironia que «Espanya em deu una»,perquè segons la meva opinió la vicepresidència li venia massa gran, perquè mai va entendre el que era un govern de coalició, perquè no és possible repicar i anar a la processó, i perquè el seu fort és més l’agitació de carrer i un univers binari de bons i dolents en què el seu propi grup conviu amb la que anomena «la dreta criminal a Madrid». Si sabés el que és una democràcia no diria aquestes tonteries, com l’anterior de comparar la fuga esmorteïda de Puigdemont amb el calvari dels exiliats de la Segona República. Tampoc estic segur que Isabel Díaz Ayuso tingui les idees gaire clares quan contraposa socialisme (i després comunisme) a llibertat, com si a Espanya fóssim entre reixes des que Mariano Rajoy va ser defenestrat.

Tenim un problema seriós amb els polítics que hem elegit, però aquests dos em semblen particularment perillosos perquè s’animen en l’enfrontament i fins i tot sembla que el necessiten, quan l’essència de la democràcia és la capacitat de negociar i arribar a acords amb els que pensen diferent, sempre que acceptin unes regles mínimes de joc net i no es proposin ensorrar la casa comuna que és la Constitució. Iglesias i Díaz Ayuso semblen disfrutar al reviure a Madrid la baralla fratricida i goyesca, a bastonades, entre les dues Espanyes, ells que van néixer quan Franco es moria i que per tant ignoren els sacrificis que es van haver de fer per arribar on som ara.

A Catalunya les coses no van millor quan els polítics que representen la meitat de la població estan a matadegolla abans de formar un altre govern inoperant, mentre ignoren olímpicament els drets de l’altra meitat de catalans que no volen la independència. La imatge d’Espanya i la mateixa democràcia pateixen amb aquests comportaments, igual que ho fan quan Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Pablo Echenique ataquen la premsa, com denuncia l’informe que acaba de publicar el Departament d’Estat nord-americà sobre els drets humans al món. El Hudson Institute afirma que la democràcia perd terreny. Al seu informe d’aquest any afirma que el 75% de la humanitat viu en països on la democràcia disminueix i que el 38% ho fa a 54 països considerats com «no lliures», amb el drama que això representa per a qui són súbdits i no ciutadans.

Avui menys del 20% de la població mundial viu en països lliures i el pitjor és que la tendència és negativa perquè els autoritarismes estan de moda, com demostren els casos de Bolsonaro, Erdogan, Orban i tants altres que utilitzen els ressorts democràtics per després buidar-los de contingut, i que compten amb importants valedors a Rússia i a la Xina, que propugnen un model de governança autoritari i alternatiu al de la democràcia liberal que ha regit el món després de la derrota dels feixismes i l’enfonsament del comunisme. Xi i Putin també aprofiten la pandèmia per fer propaganda regalant vacunes als països del Tercer Món, mentre els occidentals pugnem entre nosaltres per acaparar-les, en un exemple molt poc edificant. Critiquem amb raó els models autoritaris i repressius de Rússia, la Xina i tants altres llocs, però ens aniria millor si també féssim examen de consciència i reconeguéssim que el model liberal que propugnem és injust, ja que permet que deu països acaparin el 75% de les vacunes disponibles al mercat, mentre que 130 més que representen 2.500 milions d’éssers humans no en disposen. És injust i també miop, ja que d’aquesta pandèmia o en sortim tots junts o no ho farem perquè per molt que nosaltres ens vacunem ens continuaran arribant mutacions del virus des dels països no immunitzats. Hauríem de ser capaços de trobar la manera de compartir vacunes i les fórmules per fabricar-les en benefici de tots perquè el virus no entén de fronteres o passaports. Per això, i tot i que la idea de Biden d’organitzar una Cimera sobre la Democràcia és bona, seria més eficaç si a més la fonamentem en la justícia i la solidaritat.

I per acabar, els ciutadans que estem dins la franja d'edat que va dels 66 als 79 anys estem en uns llimbs, i som els últims de la fila, no sortim enlloc a l'hora de parlar de vacunar, que si majors de 80, que si de 60 a 65, que si Astrazeneca o Pfizer, o ara la de Johso&Johnson. Gosaria afirmar que els d'aquesta franja som també part del tercer món a l'hora de vacunar-nos. Com si no fossim edat de risc...