REORIENTACIÓ IDEOLÒGICA



Cada vegada que un tribunal tomba règims de llibertat de presos independentistes, parla de conceptes com ara «progressió», «interiorització», «reorientació», i això té un nom - Josep Maria Fonalleras

Quan algú comet un delicte, tipificat al Codi Penal (o quan el tribunal considera que l’ha comès), la legislació preveu que el reu ingressi a la presó per pagar el mal que ha fet. La privació de llibertat és el pagament directe, en efectiu, amb el propi cos, de qui ha comès el delicte. Després, el sistema penitenciari preveu no pas la simple reacció institucional, admesa i requerida per la societat, sinó també la superació de les causes que van provocar l'acció criminal: les personals, les socials, les econòmiques, les psicològiques. Rehabilitar un presoner és procurar que s’insereixi de nou en el teixit social i evitar, alhora, crims futurs, sense exigir garanties a les seves creences. Tot això és correcte i s’entén, des que les presons van deixar de ser irats mecanismes d’humiliació, en la perspectiva dels delictes comuns.

Però ¿i els polítics? En aquest cas, la rehabilitació implica vacunació intel·lectual, lobotomia ideològica, renúncies ètiques. Cada vegada que un tribunal tomba règims de llibertat (¡de semillibertat!) de presos independentistes parla de conceptes com ara «progressió», «interiorització», «reorientació». I això, per desgràcia, té un nom. Em remet al parraf final de 1984 d'Orwell, quan Winston és rendeix ideologicament, i abjura del seu pensament, per fi s'ha reorientat políticament, per fi s'rehabilitat... 

...La veu de la telepantalla encara estava vessant informació sobre presoners, botins, matances, però la cridòria exterior s'havia reduït una mica. Els cambrers havien tornat a la feina. Un d'ells va acostar-se-li amb una ampolla de ginebra. Winston, assegut enmig d'un somni de benaurança, ni s'hi va fixar, que li estaven omplint de nou el got. Ja no corria ni cridava entusiasmat. Havia tornat al Ministeri de l'Amor, l'hi havien perdonat tot i tenia l'ànima blanca com la neu. Era al banc dels acusats, ho confessava tot i implicaba tothom. Més tard estava caminant per un corredor revestit de rajola blanca, tenia la sensació de caminar sota els raigs del sol, amb un guardia armat darrere seu. La bala tant de temps esperada li entrava pel cervell....Va aixecar la mirada cap a aquell rostre enorme. Li havia costat molts anys d'aprendre quin tipus de somriure s'amagava darrere aquesta cara amable, en qui no confiaba.¡Quin malentès tan cruel i innecessari!. ¡Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós!. Dues llàgrimes perfumades de ginebra li van rajar a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victòria sobre si mateix. Estimava el Gran Germà ".        

... i mentrestant, la Coronela Tibalta purga al dissident. Visc a Catalunya.

Comparteix:  

Comentaris

  1. La situación actual es dolorosa,el gobierno no encuentra soluciones dentro de la actualidad legal.Los jueces han aplicado las leyes actuales,no por las ideas políticas de los internos,lo han hacho por las consecuencias finales en las que terminó el proceso independentista:violencia,declaración unilateral de independencia.Lo más grave,continuamente hacen manifestaciones de que no se arrepienten,que lo volverían hacer.No hay que extrañarse del automatismo en la aplicación de la Justicia,es la misma que se aplica para cualquier interno.
    Todos son internos,no hay diferencias,en la cárcel.Al menos debería ser así,no puede haber privilegios.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El problema reside en que ambas han cumplido la tercera parte de su condena y por lo tanto tienen derecho al tercer grado, pero, como son presas políticas, les ha sido retirado, por eso, no porqué no tengan derecho al tercer grado.

      Suprimeix
    2. Pues si es verdad lo que dices ,que tienen ese derecho, el camino que tienen que hacer es que su abogado recurra la orden, es lo que hacemos los de a pie. Lo siento, pero lo tengo claro son
      personas presas, pero no dejan de tener sus derechos. Es que no vamos a estar siempre en el mismo punto, así no vamos a ninguna parte, chocando una y otra vez con el Estado de Derecho.
      Que hay política por medio, siempre la hay, que la utilicen con sentido común. Mientras tanto si Govern

      Suprimeix
    3. Si fueran solo personas presas estarían en el tercer grado. Reclamar no sirve de nada, simplemente el Estado se limita a prevaricar y no les hace caso.

      Suprimeix
  2. La llàstima és que els polítics estan per picabaralles i la gent, donades les circumstàncies, no tenim cap mena de capacitat de reacció, i això que aquest tema de negar el tercer grau i treure'l quan s'ha donat és ben bé una provocació i una vergonya.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Del que es tracta és un acte de venjança, pur i dur. Sort que no són preses polítiques.

      Suprimeix
  3. La llàstima és que els polítics estan per picabaralles i la gent, donades les circumstàncies, no tenim cap mena de capacitat de reacció"
    Copio, pego y hago mío, el comentario de JÚLIA.
    salut

    ResponSuprimeix
  4. Un tribunal alemany va dir que no extraditava a Puigdemont per sedició perquè no hi havia hagut violència. Un tribunal belga va dir que no extraditava a Lluis Puig perquè no estaven garantits els seus drets. És molt provable que Estrasburgo anul·li la sentència del procés, com va passar amb Otegi. Aleshores tot el sistema judicial espanyol quedarà tocat. És posible que com han dit amb Otegi, vulguin repetir el judici. O sigui que HO TORNARAN A FER ... ells si. El tribunal supremo espanyol no està per impartir justicia, està per defensar la unitat de la pàtria

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es TSJ com la Fiscalia de l'Estat, són uns prevaricadors compulsius, sense remei ni aturador. Pensa que a Bassa fins i tot l'an acusat de presumptes delictes que no son ni d'ella sinó de Ponsatí. I a Forcadell de permetre un debat al parlament. Quin crim més horrend.

      ResponSuprimeix

      Suprimeix

Publica un comentari