Si no fos perquè el joc de paraules és massa fàcil, avui que és el Dia de la Terra, es podria dir que la consciència per protegir el medi ambient al segle XXI és el fruit sorgit d'una llavor plantada fa dos segles. En un interessant article al diari Xavier Carmaniu explica que l'expressió medi ambient, tan utilitzada és producte d'una mala traducció. Si avui s'utilitza el terme "medi ambient" és perquè en la cimera d'Estocolm es va preparar un glossari de termes traduïts a l'espanyol. A l'hora de posar l'equivalent a "environment", qui passava el text a màquina es va oblidar la coma entre "mitjà" i "ambient". En realitat el terme "medi ambient" és reiteratiu perquè les dues paraules signifiquen el mateix.
En certa manera, succeeix el mateix quan els ecologistes parlen de salvar el planeta, el que no deixa de ser una incongruència, el planeta no té necessitat de ser salvat, de fet li és igual que la platja estigui a la Barceloneta o a Manresa, a qui cal salvar és a nosaltres els ciutadans, víctimes dels nostres propis maltractaments i abusos a aquest planeta que ens acull fa una llarga temporada.