LA FI DE TWITTER?


"No sé si vostè serà dels que un dia es va enamorar de Twitter i va fer el gran esforç d'expressar-se en menys de 140 caràcters en temps real. En cas que formi part d'aquesta "colla estranya"- identificats com a "piuladors"- segurament es resistirà a saber que Twitter podria desaparèixer aviat. I és comprensible. Fa anys que ens acompanya. El 2009, un ciutadà desconegut, Janis Krum, va ser el primer que va enviar una fotografia per Twitter quan l'avió en el qual viatjava va amerar sobre el riu Hudson de Nova York. Hem pogut apropar-nos als conflictes de les revoltes àrabs del 2011 i vam seguir en directe l'atemptat contra la Marató de Boston del 2013. Una mica més a prop, Twitter ha sigut transcendental durant la llarga espera a la investidura d'en Carles Puigdemont, on polítics de tots colors piulaven diàriament a una ciutadania frisosa d'arribar a un acord, explica Karma Peiró a Naciodigital.cat. Clar que Karma Peiró es va assabentar fa quatre dies que el Coltan, el component dels mòbils i altres fotils, s'extreu al Congo en condicions d'explotació per a nens.

Fa només uns dies, el periodista Joshua Topolsky anunciava a la revista The New Yorker la mort de Twitter. Aquest analista tecnològic repassa els defectes de la xarxa social, com ara la complexitat per iniciar-se, on molts tenen por a equivocar-se i que allò quedi visible per sempre; o la manca d'un mecanisme per verificar certes informacions i identitats que confonen l'actualitat; o que no hi hagi cap mesura per detectar insults. Sense anar més lluny, la diputada per la CUP, Anna Gabriel, va ser difamada per un policia local de Canyelles fa un mes." 

Que twitter desaparegui o sigui substituit per facebook o instagram, és de sentit comú, en primer lloc perquè la finalitat inicial de twitter o microblogging com es deia en el seu inici, era la d'expressar en aquests 140 caràcters, pensaments, frases, aforismes, idees, o sigui un contingut purament literari, no un vomit continuu de bestieses i insults endogàmics, vanitats i estulticies a dojo que és en el que s'ha convertit. Twitter si desapareix, serà per haber estat mal emprat pels seus usuaris, però no cal preocupar-se, ja trobaran aquests usuaris altres maneres de satisfer la seva vanitat, la seva frustració, la seva rancunia vers els altres i insultar-los o difamar-los, ara, amb més de 140 caràcters.

«Es comença a vaticinar la mort de la xarxa de l'ocellet blau, però serem capaços de viure sense ell?» es pregunta Karma, oi tant senyora!, oi tant! jo ho he fet, i el vuitanta per cent de la població passa sense ell; en el meu cas em vaig adonar de seguida del seu perill, de les seves mancances i del poc que m'aportaba, com Feisbuc o Instagram, per cert, potser es tracta de en quin segle es viu, Jo al XXI, gràcies. Els tuitaires no ho sé. Quin segle és el de l'adolescéncia immadura?

3 comentaris:

  1. Lo tengo a la derecha del bloc. No lo he usado nunca y no se como funciona
    me va bien el Tam-tam...

    ResponElimina
  2. Y lo tengo porque me lo puso Icaro, que a mi tan se m´en fot. Pero no se perderá ni lo cerraran porque es otro medio de comunicación que el sistema querrá mantener para saber de que hablas y con quien. Servicio gratis de inteligencia.
    Salut

    ResponElimina
  3. ja saps que hi vaig estar quatre dies, i no l'he esborrat per que no recordo el password, i alli està, somort. Espiar-nos ens espien igual per altres fòtils que usem a diari...

    ResponElimina