INTRANSIGÈNCIA

 

Volia escriure sobre la polèmica de Javier Cercas nascuda i elevada a Twitter i augmentada també per l'autor fora de la xarxa, però Sergi Pàmies va escriure abans d'ahir a La Vanguardia un article, Intransigència, que subscric en part, no en la seva absoluta totalitat. Hi ja qui hi veu altres motius en l'enrenou que s'ha organitzat a ran de la seva intervenció al FAQS. Uns i altres aporten les seves raons, el debat esta servit i com sempre n'hi ha a favor i en contra de l'escriptor, a qui el que és cert que aprofitant que l'Onyar pasa per Girona, s'ha beneficiat de cara a la publicitat de la seva última novel·la 'Independència'.  En el meu cas, diguessim que estaria més a la vora de la opinió de Pàmies que de Rahola, però hi ha clarobscurs tambè en l'obra de Cercas i la seva actitud amb el blanquejament del feixisme, i no ho dic només per Soldados de Salamina. Però és opinió, és llibertat d'expressió, i el linxament que ha patit Cercas a Twitter a ran de la seva intervenció al FAQS, és més que intransigència, i FAQS ja és reincident. Es preguntava algú l'altre dia si TV3 era l'equivalent a la FOX. Si non e vero e ben trobato, no va del tot desecaminat.

"Fa una setmana Javier Cercas va passar per Preguntes freqüents (TV3) i, amb una simultaneïtat quàntica, el costat fosc de Twitter (també n’hi ha de lluminosos) va convertir la promoció d’un llibre ( Independència ) i d’una obra de teatre dirigida per Àlex Rigola ( Anatomia d’un instant ) en un festival caníbal. El malentès va ser automàtic. Es va culpabilitzar TV3 d’haver fet el que, amb bon criteri, convé que faci: amplificar la diversitat d’inquietuds indígenes. El protocol d’alimentar les xarxes no és innocent. Les cadenes busquen aquestes corones de participació per reafirmar-se en xifres col·laterals que no tenen escrúpols a l’hora de sumar opinions legítimes de persones identificades amb anonimats predelictius o robots ensinistrats per algoritmes programats per ensumar la sang i la controvèrsia. 

A Preguntes freqüents s’hi han viscut moments més indignes, com quan Jordi Cañas va anar al programa i una persona del públic li va dir “fill de puta” i Laura Rosel, la presentadora, no va saber expulsar l’insultador del plató. Ara la pandèmia no permet la presència de públic i qui vulgui fer d’espontani insultador –per sort, una minoria– ha de practicar el teletreball. Cercas va excitar la musculatura dels amants del tuit fàcil i de la falòrnia manipuladora. A banda de professionals de tirar la pedra i amagar la mà, hi havia polítics i periodistes amb noms i cognoms, àvids de rebatre els arguments de l’escriptor amb mentides o comparacions que convertien Cercas en l’equivalent gironí de Radovan Karadzic. 

Aquesta compulsió rapinyaire propicia que sovint TV3 i Preguntes freqüents tinguin dificultats per convidar persones que no combreguen amb els rituals d’adhesió. No volen ser reduïts a carnassa digital o a pretext per maquillar el dret d’admissió, asimètric, de la cadena. Cercas va fer molt bé d’acceptar l’encertada invitació del programa. Amb educació, va practicar la llibertat d’expressió a l’hora de respondre les preguntes de Cristina Puig. Per sort, l’entrevista també ha generat molts comentaris crítics amb els perills civils de la intransigència portada a l’extrem. Però això no interessa tant perquè no s’adapta a la indústria de l’estridència i la discòrdia. Una indústria que serveix igual per rendibilitzar un reality de banyes i rancúnies com per a un format d’actualitat o pretesament informatiu."