LA PURGA

 


Jaume Alonso-Cuevillas ha passat per la Mesa del Parlament com una exhalació. Fa tres setmanes va ser elegit com a secretari segon de la Mesa. I aquest cap de setmana va ser purgat i apartat de la Mesa pel seu partit. Obert defensor temps enrere d’una política bel·ligerant de la Mesa, Cuevillas va optar per la moderació –i el seny– quan s’hi va integrar. Abans del primer debat d’investidura, es va negar a concedir el vot delegat a l’exconseller Lluís Puig, resident a Bèlgica, per evitar-se així possibles conseqüències judicials. I divendres passat va passar de la pràctica a la teoria a l’afirmar que no tenia sentit que la Mesa tramités propostes contra la monarquia o per l’autodeterminació, ignorant la posició del Constitucional. “Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?”, es va preguntar sense embuts. Després va rectificar i ha matissat alló de la bestiesa, però la reacció del seu partit va ser fulminant. Va acordar privar-lo del seu lloc a la Mesa i donar-l’hi a Aurora Madaula. Laura Borràs, candidata de Junts el 14- F i ara presidenta del Parlament, no sembla disposada a que cap dels càrrecs de confiança exhibeixi d’ara endavant criteri propi. Sobretot si no coincideix amb la línia de desobediència i enfrontament elegida pel seu partit, millor dit, elegida per Puigdemont.

Els ensenyaments d’aquest episodi estan clars. El primer es presenta en format d’avís als navegants, per dir-los que a Junts no es toleren dissensions estratègiques. Ja fa temps que l’expresident Puigdemont, líder de Junts, va apostar per la confrontació amb l'Estat. Laura Borràs el secunda, ardorosa, en aquesta línia. És cert que això són decisions internes del partit, sobre les quals potser hi hauria poc a dir. Tanmateix, el segon ensenyament que cal extreure d’aquest episodi ve a confirmar el desig de Junts d’utilitzar la Mesa del Parlament com a instrument de combat contra l'Estat. Malgrat que els efectes d’aquesta política porten costos per als qui la impulsen, com bé saben anteriors membres de la Mesa. I malgrat que la funció de la Mesa, com a òrgan de presidència del Parlament, no és aquesta: la primera obligació de la Cambra, que representa la voluntat política del total dels catalans, és atendre els interessos col·lectius de tots ells, sense exclusió. Una mesa que amb l'absència de Jaume Alonso-Cuevillas no tindrà cap lletrat entre els seus components.

Aquesta manera de procedir pot tenir també efectes sobre la demorada formació del Govern. Durant setmanes, l’opció ineludible semblava una nova coalició entre Junts i ERC. Però ahir s’estudiava un possible suport a la investidura d'Aragonès per part de Junts, quedant aquests fora de l'Executiu, i deixant-lo en minoria als republicans. Així ho han suggerit Jordi Sànchez, secretari general de Junts, i la mateixa Borràs. És aviat per afirmar que el guió de la investidura està variant. Però sigui quin sigui el desenllaç d’aquesta llarga escenificació, insistirem en el fet que enrocar-se en disputes de partit quan tot el país necessita ara un Govern centrat en reptes peremptoris és una mala idea, que tard o d’hora passarà factura als seus defensors, però els antics socis de Govern, com viuen al seu Matrix particular, ni tan sols en són conscients. A més, a Laura Borràs com a representant de 'la voz de su amo', o extensió oral de Waterloo, se l'hi enfot tot, sap que serà encausada per corrupció abans no acabi la legislatura, tindrà doncs el seu martirologi particular, que tant necessiten els processistes de debò, uns processistes més tòxics i nocius que mai.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Apreciado FRANCESC:

    Comentar sobre el tema es acercarme enemigos, y empiezo a dejar de hacerlo, pero como llevo muchos años por aquí, más de doce, y hemos compartido libros y más de un café juntos, lo hago.

    Todo se pre-juzga, incluso el idioma en que se escribe.

    Desconozco la ruta del Sr Cuevillas, pero encuentro muy sensato l"afirmar que no tenia sentit que la Mesa tramités propostes contra la monarquia o per l’autodeterminació, ignorant la posició del Constitucional". Demuestra una de las dos cosas, y no se cual de las dos: no tener miedo, y por ello no autocensurarse, o bien desconocer con quien hasta ahora compartía ideario político.

    Y volvemos al tema de la Ley, que es su fuerte, y allí nos dice el Sr Cuevillas que "no es pot ignorar la posició del Constitucional", y todo lo que sea saltarse esa posición es punible" . Otra cosa es que guste o no, pero él, como sabedor de leyes conoce el funcionamiento del "sistema", "sistema " que funciona así en todos los países constitucionales, y que no funciona así ni en Corea del Norte, ni en Etiopía, ni en Liberia, ni en Togo, ni en Honduras, ni en Eritrea, ni en Niger, ni en Benin, ni en Venezuela , ni en ningún país que no tenga una Constitución refrendada y admitida como tal en la ONU.

    O aceptamos las reglas y nos damos cuenta de que Córcega , Silecia o el Venetto no serán jamás repúblicas independientes de Francia, Alemania o Italia, simplemente porque la Constitución actual lo impide unilateralmente, o bien vamos a un enfrentamiento tipo Kosovo de Serbia; o bien se ha de cambiar bilateralmente la Constitución.

    Ya he hablado demasiado y disgustado a la mayoría.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha un terme mig: 'el peix al cove'.
    Quan al tema, el que passa és que Cuevillas sabia que no podia dir el que va dir al Nacional, Juntsxcat no és precisament un partit democràtic que permet la llibertat d'expressió o pensament, viuen sota la tóxica dictadura de Waterloo.

    Salut

    ResponSuprimeix
  3. Este señor lo que ha manifestado es la realidad y que todos saben,que si no se cumple la ley española,multa,perdida del trabajo .Pero claro,queda bien lo de la confrontación,aunque sea de teatro.Que se ajusten a ley y trabajen,como todo el mundo.

    ResponSuprimeix
  4. pero precisamente en su partido van a buscar esta confrontación, y el lo sabia cuando accedió a ser un representante del mismo. Es jurista y ya sabe que hay que cumplir la ley, por eso, no debia haberse presentado...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pues estaba ahí, para avisar, aconsejar pero manifestarse de esa manera ha descubierto el pastel, del teatro de la confrontacion

      Suprimeix
    2. Y no acabo de entender que hacia Cuevillas en este partido, tiene de independentista lo que yo de bombero torero.

      Suprimeix
    3. Yo diria que Mbappe y Neymar van ganando. 2-3

      Suprimeix
  5. Y como de costumbre, la respuesta ha sido la misma : "Los tibios, ¡¡ al paredón !! ".

    Dicen que la política y la diplomacia son el arte de lo posible. Pues bien, aquí se dejó de hacer política hace años.

    Harían falta una docena de Cuevillas dentro del Parlament para recuperar el sentido común.

    ResponSuprimeix
  6. Pronto se corromperían Rodericus, la política actual lo pervierte todo y a todos.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari