Jaume Alonso-Cuevillas ha passat per la Mesa del Parlament com una exhalació. Fa tres setmanes va ser elegit com a secretari segon de la Mesa. I aquest cap de setmana va ser purgat i apartat de la Mesa pel seu partit. Obert defensor temps enrere d’una política bel·ligerant de la Mesa, Cuevillas va optar per la moderació –i el seny– quan s’hi va integrar. Abans del primer debat d’investidura, es va negar a concedir el vot delegat a l’exconseller Lluís Puig, resident a Bèlgica, per evitar-se així possibles conseqüències judicials. I divendres passat va passar de la pràctica a la teoria a l’afirmar que no tenia sentit que la Mesa tramités propostes contra la monarquia o per l’autodeterminació, ignorant la posició del Constitucional. “Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?”, es va preguntar sense embuts. Després va rectificar i ha matissat alló de la bestiesa, però la reacció del seu partit va ser fulminant. Va acordar privar-lo del seu lloc a la Mesa i donar-l’hi a Aurora Madaula. Laura Borràs, candidata de Junts el 14- F i ara presidenta del Parlament, no sembla disposada a que cap dels càrrecs de confiança exhibeixi d’ara endavant criteri propi. Sobretot si no coincideix amb la línia de desobediència i enfrontament elegida pel seu partit, millor dit, elegida per Puigdemont.

Els ensenyaments d’aquest episodi estan clars. El primer es presenta en format d’avís als navegants, per dir-los que a Junts no es toleren dissensions estratègiques. Ja fa temps que l’expresident Puigdemont, líder de Junts, va apostar per la confrontació amb l'Estat. Laura Borràs el secunda, ardorosa, en aquesta línia. És cert que això són decisions internes del partit, sobre les quals potser hi hauria poc a dir. Tanmateix, el segon ensenyament que cal extreure d’aquest episodi ve a confirmar el desig de Junts d’utilitzar la Mesa del Parlament com a instrument de combat contra l'Estat. Malgrat que els efectes d’aquesta política porten costos per als qui la impulsen, com bé saben anteriors membres de la Mesa. I malgrat que la funció de la Mesa, com a òrgan de presidència del Parlament, no és aquesta: la primera obligació de la Cambra, que representa la voluntat política del total dels catalans, és atendre els interessos col·lectius de tots ells, sense exclusió. Una mesa que amb l'absència de Jaume Alonso-Cuevillas no tindrà cap lletrat entre els seus components.

Aquesta manera de procedir pot tenir també efectes sobre la demorada formació del Govern. Durant setmanes, l’opció ineludible semblava una nova coalició entre Junts i ERC. Però ahir s’estudiava un possible suport a la investidura d'Aragonès per part de Junts, quedant aquests fora de l'Executiu, i deixant-lo en minoria als republicans. Així ho han suggerit Jordi Sànchez, secretari general de Junts, i la mateixa Borràs. És aviat per afirmar que el guió de la investidura està variant. Però sigui quin sigui el desenllaç d’aquesta llarga escenificació, insistirem en el fet que enrocar-se en disputes de partit quan tot el país necessita ara un Govern centrat en reptes peremptoris és una mala idea, que tard o d’hora passarà factura als seus defensors, però els antics socis de Govern, com viuen al seu Matrix particular, ni tan sols en són conscients. A més, a Laura Borràs com a representant de 'la voz de su amo', o extensió oral de Waterloo, se l'hi enfot tot, sap que serà encausada per corrupció abans no acabi la legislatura, tindrà doncs el seu martirologi particular, que tant necessiten els processistes de debò, uns processistes més tòxics i nocius que mai.