BLOC D'ACTUALITAT


PUIX QUE PARLA...

 


El Partit Popular del País Valencià s'ha queixat a la Biblioteca Nacional d’Espanya pel títol de l’exposició La luz de la Edad Media de la literatura catalana. Resulta que en aquesta mostra de manuscrits d’autors com el gironí Francesc Eiximenis o del mallorquí Ramon Llull, hi ha fragments llegits per personatges com ara el director teatral Lluís Pasqual, de Reus, que diu en veu alta Tirant lo Blanc, de l’escriptor Joanot Martorell, que, ai las, era de Gandia.

Què és la literatura catalana sinó l'escrita en català-valencià-balear-castellà. Que potser parlem de literatura extremenya quan fem referència a Javier Cercas?. Hi ha una certa confusió, Marsé ¿és literatura catalana o espanyola?, entenc que literatura catalana es la que s'escriu a Catalunya i punt, la resta ganes de complicar-se la vida, per tant Cercas és literatura catalana encara que no agradi als de la ceba cultural, o Mendonza i tants altres. L'ideal seria parlar només de literatura, de bona literatura.

Per acabar-ho d’adobar, davant les crítiques i l’enrenou a les xarxes socials, la Biblioteca Nacional d’Espanya va demanar disculpes a Twitter i va parlar de “les llengües vernacles utilitzades als antics territoris de la Corona d’Aragó”, una vegada més estem davant del triomf de l'eufemisme.

Aquesta història no ha aixecat massa enrenou, esta tothom massa ocupat amb les vacunes i l'Ayusisme que copen tota l'actualitat, fins al punt que poc es parla de la formació de Govern a Catalunya, potser perquè ja no interessa, però hi ha una questió que de vegades m'he plantejat, una questió potser menor, però que em té intrigat; Us heu adonat que tots els components de l'antiga Corona d'Aragó parlen i escriuen en català, valencia o balear, però la Casa Mare, l'Aragó parla castellà. Reflexionem-hi, potser saber el perquè d'aquest fet ens pot portar a saber realment qui comandava l'antiga Corona d'Aragó. No és que m'importi massa, però si que no deixa de ser un fet curiós i sobre el que no tinc una resposta clara. De Bilbeny que manipulen la historia n'hi ha a ambdues bandes de l'Ebre.

El títol de l'escrit: Puix que parla... té a veure amb Joan Fuster, que sabia combinar la seva passió patriòtica amb un profund escepticisme. I la irreductible catalanitat de la seva obra anava acompanyada d’un qüestionament constant del tòpic, com quan capgirava intel·ligentment la frase "Puix parla català, Déu li’n do glòria" en "Puix parla català, vejam què diu" (o quan afirmava que el seu nacionalisme era "sense himnes, sense visques, sense banderes).

12 comentaris:

  1. Literatura Catalana,en sus diferentes idiomas.Es lo mismo que pasa,con el flamenco y cante hondo catalán (cantantes , bailaores y bailaoras,nacidos en Cataluña),que tiene formas y matices diferentes al cante hondo andaluz,aunque quieren expresar los mismos sentimientos.
    Mi experiencia en el tiempo vivido en Valencia,entiendo lo que ha ocurrido,pero eso es otro tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobre este tema lo mejor es lo que decía Fuster: Puix que parla, vejam que diu.

      Elimina
  2. La ACEC es la Asociaciò Colegial de Escriptors de Catalunya. Como su nombre indica es una asociación trasversal; está en catalán porque es lo lógico, pero allí se colegian los escritores que escriben en Catalunya y en los dos idiomas. Tiene cerca de 1.100 socios y desde Mendoza o Marsé pasando por menos conocidos, las puertas son de todos.

    Otra cosa es la "Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)", que como bien indica sólo están inscritos quien lo hace en esa lengua; así, la Empar Moliner o la Sra Rahola son socias de dicha asociación.

    Queda de manifiesto la diferencia y la libertad de manifestarse en cualquiera de las dos opciones, sin ningún tipo de acritud.

    Por otro lado, a los buenos escritores/as se los rifan y después los traducen si es menester.

    Buena observación lo de Aragón, si señor, detalle en el que no me había fijado y es primordial.

    Y la frase de Fuster la hago mía (con su permiso, claro):el seu nacionalisme era "sense himnes, sense visques, sense banderes"
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fuster es una bona referencia, i quan a lo d'Aragó, si més no, és curios, com ho és un palès anticatalanisme que ja ve de vell.

      Elimina
  3. El més patètic és això de demanar disculpes. Ningú no s'havia assabentat del tema fins que van encarregar a alguns personatges del mon del teatre que llegissin fragments dels manuscrits, en donar difusió als textos es van aixecar els dimonis dels blaveros.

    ResponElimina
  4. Tot plegat no ha tingut massa ressó, aquestes rebequeries dels blaveros apareixen de tant en tant i desapareixen tot seguit. És la política que tot ho corromp.

    ResponElimina
  5. Soc valencià, resideixo a Catalunya per raons, diguem-ne, sentimentals. A València (sobre tot a la ciutat de València) hi ha una catalanofobia latent des de sempre. Abans hi havia un partit, Unió Valenciana que la seva única ideologia era l'anticatalanisme (al estil de C's), va ser absorbit pel PP. També hi han catalanistas, seguidors de Fuster en torn a Acció Cultural del País Valencià (una espècie d'Omnium Cultural Valencià) ... però avui en dia som minoritaris.
    És curiós que el PP sigui secesionista en aquesta qüestió del idioma i tingui la teoria estrafolària de que el valencià és un idioma distint del català, i que les semblances siguin producte del atzar.

    ResponElimina
  6. Conec tota la història del país Valencià, no tan bé com tu, pero si en línies generals. És un desencontre que ve de lluny.

    ResponElimina
  7. Me llevaron a ver un partido de futbol Valencia Barcelona. Ni me va el Valencia ni, el Barcelona, y poco el futbol en general (me aburro), pero por no decir no a un cuñado, y como es muy buena persona y pagaba él las entradas y la comida y el paseo, dije que si.
    Es muy del Barcelona y llevaba una pegatina de esas de poner en el coche. No recuerdo el resultado con claridad. Si recuerdo el cristal de delante roto y las cuatro ruedas pinchadas a la hora de recoger el vehículo.

    Poca cosa más a decir.

    ResponElimina
  8. Podria haver passat en qualsevol altre camp, no és patrimoni del València, encara que al seu camp hi ha més possibilitats que passi un acte vandálic com aquest que en altres.

    ResponElimina
  9. "Puix que escriu en Puigcarbó li ha sortit un post d'allò més rodó"

    Literatura extremenya en Cercas? Boníssim!
    Amb això dels etiquetatges i terminologies a vegades hi ha pretesa confusió més per motius polítics i culturals que no lingüístics.
    Fa poc vaig llegir que en motiu del centenari d'un autor ucraïnès que escrivia en rus hi va haver entre Rússia i Ucraïna una polèmica de Ca l'ample perquè per Rússia és un autor ucraïnès cabdal de la literatura russa i per Ucraïna és simplement un escriptor ucraïnès i punt. No recordo el nom de l'autor...

    Kafka és literatura alemanya o és literatura txeca? El pobre de Kafka va néixer dins l'imperi austrohongarès i va escriure en alemany però ningú nega que és un autor mític de Praga i que forma part de l'imaginari cultural txec.

    El tema en qüestió del post fa mandra i si algú esperava grans polèmiques...sona molt "deja-vú", i com diu la Júlia demanar disculpes sona molt patètic.

    És curiós l'interès polític per desacreditar un tema que en altres països ningú posaria en dubte però Espanya és possible. A USA i Austràlia mai posaran en dubte que parlen anglès tot i que entre l'anglès americà i el britànic hi ha un vocabulari diferent en algunes paraules.
    A l'Alguer o a Perpinyà no posen en dubte que la seva variant dialectal és català. Fins i tot Jesús Moncada de Mequinensa és un autor de literatura catalana tot i haver nascut a Mequinensa.

    A l'Aragó curiosament també es parla o es parlava aragonès. Recordeu aquella llei de llengües del PP aragonès amb el Lapao i el Lapapip...era rídicul! Quants i quants mems es van fer en aquell moment! Segur que en el seu dia en vas escriure algun post...





    ResponElimina
  10. Cert, el Lapao, aixó em sembla que va ser idea de Lamban, el que pressumptament ha robat les obres del Bisbat de Lleida, encara que em sembla que també es parlava el chapurreao a la Franja. Aixó ho emmerda tot la política, la resta només és bona o mala literatura.

    ResponElimina

...
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ