Entre roses i llibres, la notícia amb prou feines va tenir ressò. Ja ni veiem els rostres, si alguna vegada els vam veure. Les xifres tenen un efecte efervescent. Impressionen en un primer moment, però s’esbraven al punt en la memòria. 130 persones van morir al naufragar la pastera en la qual viatjaven a les costes de Lampedusa. Durant 48 hores van navegar a la deriva. Una oenagé les tenia localitzades, però ni Itàlia ni Malta ni Líbia van voler rescatar-les. Tampoc Frontex, el servei de fronteres europeu, va respondre al SOS. 
Quan el resultat de la política es tradueix en deixar morir persones sense prestar ajuda, moltes coses funcionen malament, pitjor que malament. Per començar, una Europa que cedeix al simplisme. Aquest que guanya vots exaltant la identitat, convertint l’altre en invasor i una societat d’acollida, en l’imperi de la por. Et genero el temor, t’ofereixo seguretat i, a canvi, em quedo amb els teus valors, allò que et fa més justa, més equitativa, millor. La ideologia de la mort no s’aturarà en aquest mar famolenc, ni en aquests rostres que no volem veure. S’instal·larà cada vegada més forta entre nosaltres. Dividint-se, convertint-nos en estranys. Fins que l’egoisme ens devori. 
A vegades no calen moltes paraules ni analísis profunds per denunciar una injusticia o una omisió com és aquest cas, i el pitjor és que com diu Emma Riverola en aquest article que acabeu de llegir, hi ha noticies que a penes tenen ressò, o en tenen si convé e interessa en un moment determinat. Si us hi fixeu, des de l'inici de la pandèmia no es parla de pasteres, de naufragis, de rescats en la Mediterrània, han desaparegut del panell de noticies dels mitjans, i aquest fet no és nomès el fracàs d'Europa com a un conjunt d'acollida, és també el fracàs de la comunicació dels mitjans, que són incapaços de mantendre l'atenció informativa sobre tots els focus noticiables que es produeixen cada dia; aquesta atenció va a tongades, segons ho considera oportú l'emisor, i evidencia que s'hauria de reinventar la manera d'informar, el nou periodisme hauria de ser capaç de sintetitzar la informació i augmentarla, ampliar el camp de la seva informació, potser seria interesant menys literatura i més twitter, menys opinió i m és informació; en certa manera, la pàgina web de la Vanguardia va en aquesta línia d'informar sobre molts fets d'actualitat en poc espai i aconsegueix fer-ho de manera accesible i amena, però encara no és suficient, caldria un esforç més gran, i és que la manera de comunicar ha estat superada per la saturació d'informació, cal informar d'una altra manera, perquè la gent és comença a informar d'una altra manera, lluny dels mitjans tradicionals.