Quan Albert Pla estava a punt d'estrenar 'Tenim un problema' al Teatre Poliorama, va passar per l'estudi de Música Directa i va gravar la seva cançó 'Antònia Font'. "Jo em vaig follar l'Antònia Font a un avió", deixa anar a la lletra l'artista de Sabadell. Es tracta d'una peça què culmina assegurant el següent: "I és que no van ser a els Manel ni el Quintana, ni el Portet/ni tan altres sols el Marc Parrot i molt menys va ser el Raimon/jo vaig ser el gran triomfador del festival Mallorca Rock!".
Això deien al seu dia de bona fe o desde la ignorància a el periodico, Pla no és cantautor. Pla no és bufó (tampoc, no hi arriba), Pla no és poeta (ni de conya), Pla, actor? (aficionat a el Ciervo fa temps), i dolent després en inventar-se aquest personatge. Pla provocador (li falta estil i intel·ligència per provocar), nomès provoca pena o llàstima per les seves limitacions. O sia Pla no és res, com Antonia Font tampoc ho era, només que aquests feien una certa gracia al escoltar-los i Pla ni això. Tot plegat no és més que una presa de pel per gent que s'ho empassa tot, o no gosa dir el que en pensa. Fum. fum. fum, i darrera molta buidor.
El títol 'el vailet que diu es va follar Antònia Font', Pla és això, un vailet eixelebrat i poca-solta, que l'ùnic talent que té és per ensarronar a ànimes candides amb la seva pretesa provocació de cantautor bufó. Tot plegat lamentable i de molt baix nivell. L'ùnic dubte que tinc, és a quin contenidor de brossa s'ha de llençar 'l'obra' d'Albert Pla. Possiblement al mateix que el d'Antonia Font, només que aquests tenen un no se què que enganxa malgrat el seu no res musical i la monótona veu del seu vocalista, superada només pel cantant inanimat de Manel.
Anaven ahir esvalotats a Rac1 amb Antonia Font, que es veu que tornen als escenaris, concretament al Primavera Sound (un nom molt català, per cert)... Calia?... Era necessari?
.png "English"){kind=small}
15 Comentaris
Jooo, una vez lo vi con una jaula sobre la cabeza y una manta como todo vestido. te juro que me quedé alucinado.
ResponEliminaYo me quedo con Sisa, siempre me ha gustado, de largo, a pesar que en Poble Sec tenía mala fama, por antipático, pero claro, lo comparaban siempre con su vecino de calle, el Serrat, que caía bien a todo el mundo.
Salut
En Sisa és una altra historia, és un artista, galàctic però un artista.
ResponEliminaHe picado,he oido un poco y no he aguantado.Insoportable,incluida la música.
ResponEliminaAntonia Font se deja escuchar, no es ruido, en cierto modo beben de Battiatto.
EliminaEl fill del mestre; el setè cel...el dels Tbeos ..és molt bó el Jaume, molt..
ResponEliminaQualsevol nit pot sortit el sol.
ResponEliminaEl Pla no se sap ben bé que és i no he acabat d'entendre mai la gràcia que li suposen però tot son gustos. Que el Sisa tenia molta mala sombra és cert, una vegada el recordo a la meva parròquia, fa un munt d'anys, i va tenir molta mala educació amb la gent. De Serrat es pot dir el que es vulgui però és una persona amable que si no es prodiga més amb la gent és perquè en deu estar fins al monyo, fa pocs anys va venir a un parell d'actes populars i es va ficar a la butxaca tothom, fins i tot els que feia quatre dies en deien penjaments. No parlo de qualitats musicals, molt subjectives, ep, sinó de personalitat. Una persona que jo admirava, Huertas Claveria, sempre deia que Serrat guanyava molt en les distàncies curtes. En tot cas Sisa i Serrat no es poden comparar, no tenen res a veure, a banda de ser del carrer Poeta Cabanyes, aixo quan eren joves, ara ja no, he, he.
ResponEliminaAntonia Font té de tot, considerant com està el panorama, encara son passadors, pel meu gust. Jo n suporto els Manel i, en canvi, tenen les seves devocions.
ResponEliminaAntonia Font tenen un nosequé que enganxa, ho reconec.
EliminaEn general molts grups catalans d'ara sembla que cantin la 'cançó de l'enfadós', deu ser moda perquè en castellà, francès i d'altres idiomes també veig que les coses van per aquí, sembla que es vagin inventant la cançó mentre canten, com fan les criatures. I, pel que fa a la llengua, lamentable el nivell, no sé de que ha servit la immersió, en aquests casos.
ResponEliminaLa majoria són del lo lo lo, pocs s'en poden salvar, en canvi hi ha moltes i molt bones veus femenines.
EliminaEl Sisa també té de tot, mitja dotzena de temes genials i molta palla alimentícia.
ResponEliminaAqui en tens unes quantes de noies que canten de casa nostra en català, castellà, o anglés.
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2019/12/aixo-si-que-es-una-innocentada.html
Recuerdo al Serrat, ya con la cincuentena larga, que iba al Mercat de Sant Antoni entrando por el patio de Manso. Allí, frente a la puerta de la izquierda, había dos puertas de entrada al patio, se encontraba la caseta de un afilador. Ese afilador era amigo de la niñez del Serrat, y creo que hicieron la mili juntos. Cuando venía a Barcelona, ya con la fama a cuestas, siempre iba a verle. El afilador cerraba el chiringuito y se iban al Amigó, el bar de ostras de Tamarit /Urgell.
ResponEliminaLo se porque yo llevaba las tijeras de mi madre a ese afilador, y en cierta ocasión, llamado por la curiosidad de verlo allí, en aquel antro cutre, le pregunté.
Quiero creer, por lo que vi, que a Serrat, dentro de lo que cabe, no le afectó la fama.
A Serrat no el va afectar la fama i a Sisa tampoc, simplement és esquerp de mena.
ResponElimina