A primera hora de dilluns El Faro de Ceuta explicava uns fets que s’havien produït durant la ma­tinada. La crònica incloïa un vídeo on es mostrava la indolència de la policia marroquina i es veien imatges de joves que sortien del mar i de dues famílies que deixaven abandonades barquetes de plàstic a la sorra. Durant la nit havien arribat 70 persones, explicava Carmen Echarri. La periodista no pararia. En un dia, vuit peces. En una de les ampliacions, redactada a la tarda, va esclatar. No perquè ja haguessin arribat 900 persones, cosa que provocava una situació de caos, sinó perquè el Govern central semblava no voler acceptar què estava passant. “Son escenas de auténtica locura, de dejación absoluta y de olvido. Y a todo esto la ministra de Exteriores niega que el vecino país esté ejerciendo una presión”. A les 18.40 h, usant aquest article, Vox va fer el primer tuit sobre la crisi al seu compte oficial. L’estratègia a la xarxa de Vox sobre la crisi migratòria a Ceuta va funcionar a la perfecció. Resseguir l’ús que van fer de la xarxa des de dilluns a mitja tarda és un cas perfecte per entendre com Twitter té la virtualitat d’actuar com un agent dissolvent. Durant hores crítiques va ser una catapulta per llançar ira i generar odi.

Encara no feia una hora que Rubén Pulido –candidat de Vox a les generals, responsable de comunicació a Andalusia– havia començat a tuitejar sobre la crisi. No sempre ho ha pogut fer. Twitter va suspendre el compte d’aquest funcionari de l’exèrcit en excedència per difondre missatges d’odi contra els immigrants. Una setmana de càstig. A les 18.52 h Pulido penjava un vídeo on es veu una llarga cua d’adolescents esperant, aparentment, que un guàrdia civil els registri.

El portaveu al Parlament Europeu el va ­repiular de seguida i, des del compte oficial del partit, el vídeo es rebotava a les 20.17 h amb un missatge encaixat a un dels blancs de Vox: “Centenares de menas asaltan nuestras fronteras en Ceuta. Si Pedro Sánchez no ordena enviarlos de nuevo con sus padres, pronto acabarán generando inseguridad y destruyendo la convivencia en los barrios de cualquier ciudad española. ¡Deportación ya!”. Twitter va detectar que el tuit infringia les seves normes d’ús: incitació a l’odi. Però, malgrat ser-ne conscients, no el van eliminar. L’argument, espuri, és l’interès públic.

“Considerem que el contingut és d’interès públic si constitueix una aportació directa per a la comprensió o el debat d’un assumpte que preocupa a tot el públic”. Així consta al protocol on s’argumenta que, sempre que ho diguin funcionaris electes o del Govern, han decidit fer excepcions. No devia ser el cas, perquè era el compte del partit, però la companyia s’ha dotat d’aquesta coartada per blanquejar moralment la pròpia xarxa.

Repetirien l’argument quan Santiago Abascal usà el mateix vídeo. “Esta invasión de menas es el resultado del consenso progre de políticos, periodistas y poderosos, que nos demonizan por denunciarla. El problema es que las con­secuencias no las pagan los culpables sino todos los españoles, con la ruina y la inseguridad”. Els responsables de la xarxa també consideraven que incitava a l’odi i tampoc el van eliminar. Però Abascal ho aprofitaria per singularitzar-se des de la xarxa mateix. “Los oligarcas de ­Twitter colaboran con la invasión de España, y criminalizan a los representantes de los es­pañoles”.

L’estratègia a la xarxa havia funcionat a la perfecció: l’odi ressonava des de les seves cambres d’eco i, a la vegada, podien presentar-se com a víctimes. “Marruecos está invadiendo #Ceuta con miles de asaltantes por la inacción cobarde y criminal del Gobierno que ha rendido nuestra frontera sur. Exigimos el despliegue del ejército y la expulsión de los invasores”. Comunicativament va ser un dia rodó. Abans que acabés i després d’anunciar que a primera hora entrevistarien Abascal al programa de Jiménez Losantos, la decisió ja estava presa. Dimarts el líder es desplaçaria a Ceuta. - Jordi Amat - lavanguardia.cat