Ha costat, però si no hi ha una sorpresa d'ùltima hora, la setmana vinent serà entronitzat com a President de la Generalitat de Catalunya, el fins ara Vicepresident en funcions de President, Pere Aragonès, Pere el Breu.

El cop de porta d'Esquerra a Juntsxcat ha durat el que dura dura, el temps just de donar una volteta al petit país fins anar a parar a una Casa pairal entre vaques i ovelles per segellar un pacte rural de dubtosa durada. I és que la performance d'ERC, lluny de enfortir-la, la va debilitar encara més davant el germà gran que la sotmet sempre al seu gust, i que per descomptat mai es va creure res d'això que deien que el petit de la família se n'anava a viure pel seu compte. - Aquí no s'independitza ningú sense el nostre permis, s'han dit -. El que va fer Junts va ser el que faria qualsevol parent més poderós: menysprear el petit i esperar que les aigües tornin al seu curs. I clar que han tornat: Aragonès serà president, sí, però a quin preu?

Ja comença malament quan Aragonès diu que es "posa en marxa la nova Generalitat republicana". És a dir, segueix la retòrica buida, els 'considerandos', les barroques proclames patriòtiques i l'anar bufant coloms que tant agraden als que precisament van anar a escridassar als republicans a la seva seu del carrer de Calàbria. Sergi Sol o Joan Tardà, que fins fa escasses hores escrivien articles inflamats resistint-se a claudicar, ha perdut estrepitosament davant l'ERC de Sergi Sabrià, el que va anar a notari a aïllar el PSC com si de Vox es tractés. No, aquest no és un govern que vagi a ampliar cap base sinó que seguirà enrocat en el mateix tontolcul de sac de sempre d'el procés,  - un procés què està en punt mort per una llarga temporada -, practicant l'esport favorit de l'independentisme des de 2015: convèncer als convençuts mentre es barallen entre ells fins a l'infinit i més enllà. Res de nou sota el sol, segueix l'independentisme sota la incluencia del 'Tinglado de la antigua farsa'. Teatre del dolent, o més que teatre, deixem-ho en vodevil.