18 de maig de 2021

LA HISTÒRIA ES REPETEIX SEMPRE


Aquest escrit de Jorge Majfud és del 2006, però amb lleugeres modificacions podría ser d'ahir o d'avui mateix. La mirada crítica de Majfud no es dirigeix nomès al conflicte de Palestina amb israel, va més enllà, i és una mirada lúcida, objectiva. Majfud, no jutja, analitza, disecciona la violencia entre els homes al llarg de la història, una història que com bé diu, es repeteix sempre.

- ESCUTS HUMANS, Y MÉS EFECTES COL·LATERALS -

"Dilluns passat 17, en una elegant taula, el president George Bush, creient-se en la intimitat, li va dir a Tony Blair, que aquell dia lluïa una enorme, polida, anglesa corbata rosada: "what they need to do is get Syria to get Hezbollah to stop doing this sh ..., and it 's over. "(" el que han de fer és obligar Síria a què Hezbollah pari aquesta merda, i llest ") Es referia al nou conflicte, bombardeig, massacre, absurd entre Israel i el Líban , o entre Israel i la guerrilla Hizbollah -aquest punt no és clar. El diari anglès Daily Mirror, escandalitzat, va titular: "Bush, comenci per respectar al nostre ministre".

En 1941, Erich Fromm psicoanalizaba (en La por a la llibertat) que l'or equival a la merda i la retenció d'aquesta en el nen prefigura el caràcter del capitalisme. Des del punt de vista de la crítica històrica, en alguna cosa té raó el president dels Estats Units: això és una merda. Oh, no siguem tan fins: tot i que les toilettes tinguin aixetes d'or, la civilització encara s'alça sobre les seves clavegueres.
Però anem al punt. Sempre he defensat el dret d'Israel a defensar-se. Mai he dubtat a publicar un assaig, o el que sigui, assenyalant les contradiccions i la malaltia moral de l'antisemitisme. I ho seguiré fent perquè en alguna cosa no puc transigir, en alguna cosa sóc intolerant: per sobre de qualsevol secta, per sobre de qualsevol arbitrària divisió, per sobre de qualsevol mediocre i arrogant fanatisme, racisme, sexisme, classisme, per sobre de qualsevol ridícul sentiment de superioritat de noblesa hereditària, la humanitat és una sola, és una sola raça. Una raça sempre malalta, però l'única que tenim i a la qual no podem deixar de pertànyer, encara que de vegades envegem la vida més franca dels gossos.

Malgrat tot això, mai podré justificar la massacre d'un sol innocent i menys de centenars, sota l'argument que entre ells es troba algun terrorista. Aquesta dialèctica ja està sent un disc ratllat, mentre les víctimes -vaja casualitat- sempre són, en la seva gairebé totalitat, els innocents, la massa, els anònims, siguin àrabs o jueus, iraquians o americans, macúas o macondes. De tant en tant mor algun cap aliè, és clar, que serveix per justificar l'èxit de tot l'horror propi.

Qui posa una bomba i mata a deu, a cent persones és un monstre, un terrorista. Però matar centenars d'innocents amb bombes més "intel·ligents", de lluny i des de dalt ¿resulta potser una proesa del Dret Internacional i del Progrés per la Pau? Els terroristes són criminals per usar escuts humans; i els altres líders (que no sé com anomenar-los) ¿no són igualment criminals en bombardejar aquests "escuts" com si fossin muralles de pedra i no carn innocent d'un poble? Perquè si diem que aquests nens, joves, vells i dones ni tan sols són innocents, estem tan malalts com els terroristes. Amb un toc d'hipocresia, és clar.

Ara, què podem esperar d'un poble bombardejat? ¿Amor al proïsme? ¿Comprensió? És més: ¿podrem esperar un mínim de racionalitat d'algú que ha perdut a la seva família rebentada per una bomba, encara que sigui una bomba carregada de Dret, Justícia i Moral? No podem esperar aquest miracle de cap de les dues parts. La diferència està -suposem- que a un terrorista no li interessa cap tipus de racionalitat i comprensió de l'altra part, mentre que hauríem de suposar que l'altra part apel·la a aquesta facultat humana, si no com a valor ètic almenys com a estratègia de sobreviencia , o de convivència, o d'alguna d'aquestes coses nobles que sempre escoltem en els discursos. Aquesta manca racional de l'odi humà és un triomf del terror. Els qui la creen o l'alimenten són responsables, independentment de si estava primer l'ou o la gallina.

Perquè el nostre pessimisme sigui complet, cada escalada de violència indiscriminada en el món és la millor advertència i la més perfecta excusa perquè altres passats de moda comprenguin el missatge: més val sospitós ben armat que innocent sense armar. Com aquells polítics "democràtics" que obtenen l'obediència cega dels seus seguidors a base a la por de l'adversari, també els terroristes de torn obtenen els seus seguidors d'aquesta sembra d'odi. L'odi és el verí més democràtic en què agonitza la humanitat; sospitem que serà impossible d'extirpar de la nostra espècie, però també sabem que, malgrat la seva desprestigi postmodern, només la racionalitat és capaç de controlar-dins dels reductes infernals del subconscient individual i col·lectiu.

El 1896 Ángel Gavinet en el seu llibre Idearium espanyol va observar, amb escepticisme i amargor: "Un exèrcit que lluita amb armes de molt abast, amb metralladores de tir ràpid i amb canons de gran calibre, tot i que deixa el camp sembrat de cadàvers, és un exèrcit gloriós; i si els cadàvers són de raça negra, llavors es diu que no hi ha tals cadàvers. Un soldat que lluita cos a cos i que mata al seu enemic d'un cop de baioneta, comença a semblar-nos brutal; un home vestit de paisà, que lluita i mata, ens sembla un assassí. No ens fixem en el fet. Ens fixem en l'aparença. "

La meva tesi ha estat sempre la següent: no és veritat que la història no es repeteix; es repeteix sempre. El que no es repeteixen són només les aparences. La meva primera advertència tampoc ha canviat: la violència indiscriminada no només sembra mort sinó, a més, el que és encara pitjor:-Odi.

Jorge Majfud 
escrits crítics

SHARE THIS

6 comentaris:

  1. EEUU apoyará siempre a Israel, el loby americano está pagado y plagado de judíos. Desde el dueño de facebook, información/desinformación, hasta la casa matriz de Google.
    Da igual mande Obama o Trump, los judíos ponen y quitan presidentes , pues allí manda el dinero, y de casch tienen más los israelitas que los pueblos árabes, por mas Arabia Saudi que se diga.
    ¿De que vale tener petroleo (Abu Dabi, A Saudi, Quatar...) a raudales si yo tengo la llave para cortar el suministro (Google, Facebook, Tuiter, Microsof)?
    Manda el Mossad y la informática.
    Salut

    ResponElimina
  2. Recuerdo la escena de una enorme grua,por el tamaño de las casas,tirando la casa donde vivia la familia de un terrorista,lo peor la justificación que hacían las autoridades isrraelies.Es una guerra despropocionada,entre tirachinas y tanques.Pienso,lo que hubiese ocurrido en España,si para vencer el terrorismo etarra se hubiese usado estos métodos.
    Lo que yo veo,después de ir viendo estos acontecimientos durante años,es que Isrrael cada vez sale ganando,más tierras,más poder en la zona.Que puede darse el caso,que todo un pueblo desaparezca,Gaza.Me recuerda lo que querían otros autores de la Historia pasada.
    Cuando estudiaba,recuerdo que los únicos estudiantes extranjeros eran sudamericanos y árabes,muchos palestinos,en la facultad de medicina,hablo de los sesenta,que ya ha llovido.

    ResponElimina
  3. Una guerra desproporcionada, desigual en cuanto a fuerzas, pero que Israel no puede ganar ni Palestina perder.

    ResponElimina
  4. En el fondo, lo que busca Hezbolláh es ganar la guerra de la imagen internacional, y lo están consiguiendo a cambio de sacrificar sin escrúpulos a su propio pueblo, en nombre del "martirio".

    Es como si un esmirriado provocase continuamente al matón del barrio para que lo apalice, eso si, después de avisar a todo el vecindario para que contemplen el espectáculo, y una vez acabada la somanta, el esmirriado gritase : ¿ veis como es un matón de mierda ?.

    ¿ Como demonios se le puede hacer la guerra a quién te suministra la electricidad, el agua potable y permite que los suministros alimenticios y sanitarios pasen por su territorio ?.

    Si eso no es estar loco, se le parece mucho.

    ResponElimina
  5. Tot va començar amb la provocació dels ortodoxos a la mesquita d'Al-Aqsa, que se la podien haver estalviat. Quan a la guerra, com fa ja 3000 anys que dura, ya no ve d'aqui, i ni se sap qui guanya o perd la seva imatge internacional. Els bandols estan molt definits facin el que facin uns i altres.

    ResponElimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ