Puigdemont volia frenar la DUI, però no va suportar les pressions i va deixar que Catalunya es precipités al desastre. Un parell de dies més tard va animar als seus: "Demà, tots als despatxos"..., i va tocar el dos a Bèlgica. Ara, en una situació social i econòmica d'extrema gravetat, mou els fils des de Waterloo. Entorpeix l'acord amb ERC i aconsegueix que Junts es desdigui de la seva promesa de donar suport a un govern de Aragonès en minoria. Un dels principals esculls en la negociació: el Consell per la República, la joguina de Puigdemont. Aquest artefacte que només s'aguanta a base de xerrameca, xiringuito de la impostura. Mentrestant, Frederic Bentanachs, seguidor de Junts crida davant la seu d'ERC: "Junqueras, traïdor, púdreix-te a la presó". Delirant.

En fi, seguim paralitzats i és evident que Puigdemont té una part rellevant en la trava. El president que no va tenir el valor de defensar el que més convenia per a Catalunya, el polític que va preferir la carretera a assumir les responsabilitats i l'home que s'ha convertit en l'altaveu de la bel·ligerància i la rancúnia. Costa d'entendre la seva ascendència si s'atén a la seva escassa aportació a el benestar de Catalunya. Un estrany premi a la seva mesquinesa política. Emma Riverola.

Jo diria que més que mesquinesa l'actitud de Puigdemont, és una rebequeria de criatura mal criada. I tot per no ser engolit en la boira de l'oblit, un oblit del que sap no en pot escapar, potser porquè també sap que Waterloo és la història d'una derrota històrica i en el seu cas histèrica.