El dia que Israel deixi de retallar el territori dels palestins, el dia que quan faci un mur el faci a casa seva i no a casa del veïns, el dia en que no respongui amb una pluja de misils a un pedrada, el dia que deixi de retallar territori dels altres construins assentaments condemnats per tots, el dia que no comenci les guerres, el dia que quan els facis una crítica política no et responguin dient que ets un antisemita, jo defensaré amb la mateixa força a israelians i palestins. Mentrestant, quina pena Gaza... com s'estan passant els israelians, el poble escollit, per anorrear. 

No sé si Israel és el poble escollit, qui l’ha escollit i amb quina perversa finalitat ho ha fet, però el que si sembla palès és que el poble palestí no ha estat escollit per ningú, ni tampoc els que els volien ajudar portant-hi ajuda humanitària per mar, llevat per rebre totes les garrotades davant la indiferència d’aquesta feixuga maquinaria de ineficàcia que és la Unió Europea i la passivitat dels seus germans àrabs, amb la descarada connivència dels EEUU a favor dels israelians.

No seré tan innocent com per parlar de bons i dolents, ja sé que en els conflictes només hi ha dolents i víctimes, i els únics bons a ambdues bandes és el poble que rep les garrotades i suporta les penalitats, humiliacions i injustícies, però entenc que els atacs que s'ha produït els últims dies són una mostra més de la paranoia d'un Estat anorreador que fa temps ha perdut la mesura de les coses, i actua amb total impunitat ajudat per la complicitat o connivència de la resta de països, llevat dels seus enemics que no acaben de reaccionar.

Entenc també les pors i la necessitat de defensar-se dels israelians davant el poderós enemic que llevat per mar l’envolta, però s’ha de dir també que quan l’estat d’Israel es va crear l’any 1948 d’una manera artificial o artificiosa, expulsava precisament del territori que ara ocupen als palestins. Va doncs començar la cosa malament i continua fins el punt que, malgrat estar condemnats a entendre’s, sembla no hi ha manera ni perspectives a mig termini que així sigui, i aquesta situació enquistada i perversa amb la humiliació permanent de l’Estat d’Israel vers el de Palestina i els atacs intermitents però sagnants a la inversa, no fan més que generar odi, i més odi.

Maleïda terra aquesta de Palestina on va començar tot o part de tot i com una maledicció pateix des fa ja segles una inestabilitat endèmica. Israel s’equivoca o així m’ho sembla. No pots ofegar un enemic al que mai podràs derrotar, ans al contrari el sumeixes en la desesperació que només fa que generar més odi vers el teu Estat i més ciutadans pacífics disposats a lluitar per defensar el no res que tenen. No se’n sortirà Israel d'aquests comtessa i pot acabar perdent-hi molt amb la seva errònia estratègia, ells tenen molt a perdre i els Palestins ja ho han perdut gairebé tot i aquesta circumstància juga i molt en contra dels israelians. Enmig Egipte que rep més del mil milions de dolars anuals dels EEUU per les seves suposades influències amb els palestins i que no sap com sortir-se'n de l'atzucac i ni fa ni deixa fer.