Si bé és cert que la pandèmia ens ha unit socialment, cert és també que ha agreujat la polarització política, i, a més, ha incrementat l'angoixa i la inseguretat d'una ciutadania que ha lluitat per resistir no només a la malaltia, sinó també a la incertesa i a l'atur. Més d'un any convivint amb la pandèmia s'està fent molt llarg per a tothom, i l'esgotament comença a aflorar per tota la societat.
Els ciutadans d'aquest país hem aplaudit als sanitaris, hem estat solidaris amb els nostres veïns i hem estat més que obedients, seguint les instruccions no sempre comprensibles dels nostres Governants. Però davant la dimensió sanitària i econòmica del problema de la covid i la seva eternització, amb la consegüent retallada de drets i llibertats, alguns representants polítics i bastants opinadors no només han continuat amb el discurs de les desqualificacions, sinó que sovint han donat ales al discurs de la crispació. El perill és que entre la ciutadania, es pugui estendre la sensació que la democràcia és incapaç de gestionar els riscos i amenaces del món que ve. La qual cosa només pot servir perquè creixin els populismes o fins i tot més d'extrema dreta. Els lideratges desenfadats i agressius, les noves maneres d'encarar els problemes de les nostres societats, al costat de estratègies de confrontació electoral basades en maneres bronques i confuses, en realitat el que pretenen és enfosquir les qüestions polítiques substantives i els debats rigorosos.
L'esperança és que la victòria de la ciència sobre el virus i l'èxit dels investigadors amb les vacunes vagin acompanyats amb una recuperació econòmica que restableixi la moral col·lectiva. La UE ha reaccionat ràpid aportant fons per a la reconstrucció dels països més castigats per la pandèmia. Certament, l'absència de lideratges forts al continent i la duresa dels confinaments en els països del nostre entorn han fet que hagin sorgit formes de populisme per instrumentalitzar el cansament de la gent i el malestar per una conjuntura difícil. Però si els estats són capaços de corregir les debilitats de fons que la pandèmia ha agreujat, els partits responsables poden convertir-se en la millor vacuna contra la radicalitat i els populismes, que poden acabar en res víctimes de la seva pròpia incongruència i manca d'idees i discurs polític.
Com diu aquell de Polònia, 'no és culpa de la Covid', abans ja passava, més i tot.
ResponEliminaJa se que no és culpa de la Covid, pero la pandèmia ha ajudat, a esperonat a aquests grups extremistes, que recordo en l'ascens de VOX que donàven la culpa a l'independentisme.
EliminaEuropa lo ha hecho mal,muy mal.Mientras que en USA ha actuado rápidamente,comprando las deudas de las empresas e incluso ha inyectado dinero directamente en las cuentas de los ciudadanos.En Europa,todo son promesas,pero aún no han llegado.Llegaran, se supone,ya veremos si demasiado tarde.
ResponEliminaOpino similar a CAR RES. Aquí se va tarde y mal.
ResponEliminaMiquel, d'on no n'hi ha no en pot rajar. Jo no sé d'on han tret els diners els EUA, però a Europa tants diners no els tenen ni de conya.
EliminaEn esto de las ayudas de Europa, me remito a Josep Pla: i Aixó qui ho paga?
ResponElimina