El nom tècnic de l'últim experiment de bars i restaurants, i és extrany no estigui en anglés, és: “preus dinàmics”. Es tracta de no cobrar el mateix per un plat o una beguda si el demanes tal dia o tal altre, o si el demanes a tal hora o a tal altra. Segons l’agència Efe, encara és una tendència incipient, però la cadena de tavernes Arzábal de Madrid, la primera a aplicar-la, va aconseguir l’any passat un increment de beneficis del 30%. El Economista ho resumeix així: “Igual que reservar l’habitació d’un hotel és més car en cap de setmana i treure un bitllet d’avió no costa el mateix a l’agost que a l’octubre, bars i ­restaurants comencen a apostar per canviar els preus en funció de la demanda. ¿Pagar més per un cafè un dissabte que un dilluns? ¿Acceptar que el mateix plat té un cost superior a l’hora de sopar que no pas a la de dinar? ¿I oferir descomptes a qui només ocupa la taula mitja hora perquè ha de tornar a l’oficina, a diferència de la família que trigarà dues hores a acabar de dinar?”.

El primer que m’ha vingut al cap és aquell bar que fa anys hi havia al carrer Tuset de Barcelona i que es deia La Bolsa. Encara hi és, però tancat de manera definitiva, si no m’equivoco. A La Bolsa el preu de les copes variava en funció de la demanda. Si molta gent demanava gintònics de Tanqueray, el preu del gintònic de Tanqueray pujava. Si ningú no en demanava, el preu baixava. Calia estar a l’aguait del que indicaven els panells que hi havia darrere la barra, amb les cotitzacions de cerveses, ginebres, vodkes, whiskies i roms, que variaven minut a minut. Sobre cada panell, el lema del bar: “Donde el valor eres tú”. ho explica Monzó a la vanguardia.

Fa anys hi havia a  Barcelona, el Bar a Lo Loco, on et cobraven de la mateixa manera, tu demanaves un whisky i et servien un café, però t'el cobraven com si fos un whisky, o a la inversa. Crec que era per la zona de la Barceloneta, pero no n'estic segur ni l'he sabut trobar a Google. Això dels “preus dinàmics” d’ara té força a veure amb la pandèmia. Mai abans s’havien implementat tant els codis QR per accedir a les cartes digitals. Aconseguit això, ja tot és cosa dels algoritmes i de les decisions dels restauradors, que poden abaixar el preu d’un plat si s’acosta la fi de la jornada i hi ha massa estoc. A les hores punta poden apujar els preus dels plats que requereixen molta prepa­ració i abaixar-ne els dels que de­manen menys feina, perquè surtin ràpid i la gent no s’estigui tanta estona a la ­taula.

El titular potser seria en comptes de 'preus dinàmics' preus més cars pel mateix producte. De totes maneres aquestes coses nomès pasen a les capitals, a Sabadell no crec funcioni la idea, almenys al meu barri on el café costa 1.10€ i és molt bó. I consti que al meu barri, del país només hi ha un Bar, el Bar Urgell, la resta, dels 9 que hi ha, estan regentats per xinesos llevat d'un que és d'en Rafi que és de Bangla Desh, Per cert, al Bar Urgell, a l'entrada al carrer hi tenen una tauleta d'aquelles d'abans, de les de posar-hi el braser a sota i allí hi ha uns quants llibres que la gent pot anar bescanviant.