El filòsof Leo Strauss afirmava que, es parlés del que es parlés, a la fi s'arribava a un punt en què apareixia Hitler. Per això aconsellava, per mantenir un debat mitjanament intel·ligent, evitar la fal·làcia de la reductio ad Hitlerum: Un punt de vista no queda refutat pel simple fet que, casualment, hagi estat compartit per Hitler! Suposo que us vindran a la memòria infinitat d'exemples a l'això. Hitler no fumava, era vegetarià i li agradaven els nens, el que no és raó suficient per posar-se a fumar, menjar carn o deixar anar algun bufetada a les pobres criatures.

A partir de la campanya madrilenya, la 'reductio ad Francum' ha mutat en una 'reductio ad fascismus'. Ni cal dir que també a Espanya tenim, encara que més modestament, la nostra pròpia versió de tals vicis intel·lectuals; la que podem denominar com reductio ad Francum, que val per a titllar de franquista qualsevol cosa que s'oposi al marc mental en què ens sentim inclosos. Tant és que es tracti dels bous, la caça de la perdiu, estiuejar a Quintanilla de Onésimo, les pel·lícules del gran Mariano Ozores o les resolucions dels tribunals que no sintonitzen correctament amb el nostre majestàtic i inatacable punt de vista.

El comodí del franquisme resulta especialment útil per a una classe política dotada d'una llegendària habilitat per inventar problemes i, tot seguit, procedir a agreujar-los. Porta a una situació en què ja no és necessària la crítica d'un comportament o una ideologia pel seu allunyament dels paràmetres del que és raonable o civilitzat, del just o del que és socialment beneficiós. Només cal la desqualificació tirant mà del nostre difunt tirà, un tipus que si no arriba a ser pel fet biològic s'hagués passat uns quants anys més inaugurant coses i apareixent en l'Hola! amb tota la parentela.

Però el més interessant és que, molt especialment a partir de la campanya electoral madrilenya (ja saben, la qual ha precedit a les eleccions que avui decidiran el destí de la galàxia i de qualsevol ésser viu), la reductio ad Francum ha mutat en una reductio ad fascismus francament vistosa, per la qual, ara per ara, Espanya sembla emmalaltir de la major dotació de feixistes per metre quadrat del planeta. Des de la seva tomba a Predappio, Mussolini no deu sortir de la seva sorpresa davant aquest èxit sobrevingut. Afortunadament, per cada feixista detectat apareix simultàniament una nova legió d'antifeixistes amb el que a la fi es manté l'equilibri de la Força, encara que sigui a costa que resulti difícil entendre com hi cabem tots aquí.

El que passa és que quan es comença a qualificar a l'altre de feixista el difícil és parar. Així, resultarà que és feixista la senyora Monasterio, encara que no formi part d'un partit il·legal ni estigui cometent cap delicte d'associació il·lícita, ni pretengui imposar un Estat totalitari que prohibeixi el pluralisme polític i prescrigui l'extermini de minories considerades agents patògens. No, la senyora Monasterio ingressarà en la categoria de feixista per la senzilla raó que així tenen a bé qualificar-la els seus oponents i, és clar, com és feixista, de res cal debatre amb ella. Una fórmula d'èxit perfectament descriptible i que té com a efecte engreixar a Vox, de la mateixa manera que la por s'engreixava al pallasso Pennywise d'It.Pel mateix preu també es pot titllar de feixista a la senyora Ayuso, encara que el més atemptatori contra la democràcia liberal que hagi emprès sigui permetre prendre canyes a la tarda. De fet, i aprofitant la foto de Colom, es pot arribar a titllar de feixista fins a el senyor Bal, un sofert socialdemòcrata que cada cop s'assembla més a un personatge sortit de L'enterrament de l'comte d'Orgaz. I aquí no acaba la cosa. A la que critiqui la política de comunicació d'algun mitjà, el senyor Iglesias també serà qualificat de feixista (encara que observo que la premsa de dretes té més tendència a assimilar-lo amb el nazisme, l'estalinisme o el terrorisme, segons els dies). També els independentistes catalans -dels quals es diu que manipulen els nens a les escoles, abdueixen als ciutadans amb una política totalitària, prohibeixen el pluralisme i manipulen els mitjans de comunicació- són etiquetats, segons el mitjà, de feixistes o de nord-coreans , i així successivament.

Encara que el més probable sigui que Espanya no estigui plena de feixistes i el que passi és que ja no hi cap ni un ximple més. - Xavier Melero - lavanguardia.com