El debat sobre el possible indult als independentistes catalans presos genera dubtes raonables sobre la magnitud de la vida intel·ligent en la classe política espanyola i catalana. Supeditar l'oportunitat del perdó al penediment o al propòsit d'esmena dels condemnats no és només un plantejament infantil; és, sobretot, un error d'enfocament i apreciació que inhabilita qualsevol dirigent amb aspiracions de deixar una Espanya millor de la que va trobar.
Que ningú s'enganyi. L'objectiu de l'indult no és aconseguir que els líders secessionistes abjurin de les il·legalitats que, per interès o per convicció, van cometre a la tardor del 2017. I tampoc busca que prometin que "no ho tornaran a fer" o que en el futur respectaran, com si es tractés dels sants evangelis, la Constitució i l'Estatut. Cal recordar que, per fortuna, la Carta Magna espanyola no és un text militant. Es sanciona penalment la seva vulneració, però no el rebuig a l'adhesió indestructible. I la pròpia inhabilitació ja evita la possibilitat de repetir qualsevol conducta delictiva des de les institucions.
L'objectiu dels indults no són els presos sinó aquesta meitat de Catalunya que segueix veient Espanya com una "madrastra antipàtica, venjativa i autoritària"
En realitat, l'objectiu central de les mesures de gràcia apunta a alguna cosa molt més important que l'improbable penediment d'un grapat de líders polítics que, en qualsevol cas, ja han après la dura lliçó. El que està en joc és la convivència i la unitat civil d'Espanya i Catalunya. És a dir, una de les finalitats capitals de l'indult és neutralitzar el relat de l'independentisme radical que pinta a Espanya com una "antipàtica madrastra, autoritària i venjativa". I que en les seves versions més paranoiques descriu l'Estat espanyol com una dictadura encoberta.
Per descomptat, si aquest relat no hagués estat assumit per milions de catalans, Espanya no tindria de què preocupar-se. Però el problema és justament aquest: la inflamació social i ideològica de mitja Catalunya. I la prova que "desinflamar" és útil i necessari resideix en algunes dades incontrovertibles. Des del 2017 ha caigut el suport a la independència i també la xifra de partidaris de l'autodeterminació com a única sortida al conflicte territorial
En el turbulent any 2017, més de dos milions d'electors van donar el seu suport a opcions independentistes que seguien pregonant la ruptura unilateral amb Espanya. En canvi, en els comicis de febrer passat aquesta xifra s'havia reduït en més de 600.000 votants; el total no va arribar a el milió i mig. I aquesta caiguda va significar també que els defensors de l'autodeterminació i la ruptura com a úniques sortides a l'conflicte territorial han passat, d'acord amb els sondejos, de suposar més de la meitat d'aquests dos milions a tot just una tercera part. De fet, i a diferència del que passava anys enrere, els contraris a la independència s'imposen avui amb claredat als partidaris de la secessió, segons la majoria d'enquestes.
A partir d'aquí, qualsevol polític amb dos dits de front sap que les batalles més importants (com ho és un conflicte territorial i identitari) es lliuren en la ment i en els cors dels ciutadans. Ells són els principals destinataris de qualsevol mesura pal·liativa. I la batalla per la convivència no està perduda. Encara s'està a temps.
En aquest sentit, hi ha una dada clau de les enquestes que ho evidencia de forma indiscutible. Quan es pregunta als votants independentistes com se senten a Espanya, la resposta ofereix un ampli marge de maniobra per al retrobament: només una quarta part dels d'Esquerra o Junts i un terç dels de la CUP contesten que se senten com "un estranger en un altre país". En canvi, gairebé un 75% dels d'ERC, sis de cada deu de Junts i fins i tot prop de la meitat dels antisistema diuen sentir-se "al seu propi país"; és a dir, Espanya.
No es tracta, per tant, de practicar una indulgència candorosa o de canviar el cromo de l'indult pel de el suport parlamentari. I encara que fos així, del que es tracta és de revertir un malestar social que l'existència de persones severament condemnades segons els estàndards europeus no fa més que alimentar. Si hi ha visió d'Estat i intel·ligència política, és hora de guardar per un moment la calculadora electoral i aplicar mesures balsàmiques que tanquin ferides i ajudin a pacificar la societat catalana i les seves relacions amb la resta d'Espanya. Fins i tot l'espanyolisme més incommovible hauria d'estar d'acord amb aquest objectiu de reconciliació nacional. - Carles Castro - lavanguardia.com
.png "English"){kind=small}
14 Comentaris
Lee esto, creo que tiene buena lógica:
ResponEliminahttps://lluisrabell.com/2021/05/27/un-indulto-para-los-federalistas/
Llegit, és que es aixó, la resta poesia i molta indigència mental.
EliminaSi es que Sánchez tiene la facultad de Gracia,sin más,individualmente.Que la aplique,pero no hay que ser ingenuo , tendrá un coste político.
ResponEliminaEn Cordoba,el Cristo de Gracia tiene el fervor de muchos cordobeses,tiene su origen
En la orden de los Trinitarios,que pedían gracia para presos,era el caso de los que sufrian en las cárceles moriscas,lo normal era que pagaran fuertes sumas para su rescate.La Gracia,tiene un coste,siempre.
la tiene la facultad, y es de recibo en este caso aplicarla.
EliminaLo de los Cristos i Ordenes no es de mi negociado, pero bueno, es una tradición que no está ni bien ni mal, sólo es anacrónica, pero hay que respetarla.
Una buena parte de los españoles, si no la mayoría, somos partidarios del indulto. La convivencia se propicia con afecto, no a palos.
ResponEliminaCuixart sabe de eso, pregúntale a Iceta.
EliminaTota la vida s'ha utilitzat el garrot i la pastanaga per perpetrar el domini dels uns sobre els altres. I normalment es fa un repartiment de papers. Pedro Sánchez seria el policia bo i Marchena el policia dolent, però comparteixen el mateix objectiu: el domini social, polític i econòmic d'Espanya sobre Catalunya
ResponEliminaHi ha alguna altra opció?, el que passa es que amb l'actitud de Marchena, Casado o Vox, o indigents mentals com Gonzalez Guerra o Page, va pujant el nombre d'independentistes.
ResponEliminaLa base del moviment no-violent és que la mateixa repressió del opresor es converteix en un bumerang que juga a favor del oprimit
EliminaPer aixó no cal emprar la violencia, aquestes actituds com la del Pp o VOX i alguns barons del PSOE vers l'indult, el que fan es fer creixer l'independentisme. Rajoy no ho va saber veure al seu dia i Casado tampoc ara.
EliminaAplica la Gracia, gratis, vale y luego qué. Más enardecimiento, cortes de carreteras, violencia, los de la porra dando golpes, el ejército en la calle,más paro. En principio no lo veo claro. Lo gratis, siempre resulta caro. Algo hay que dar a cambio.
ResponEliminaNo es que sea gratis, es que es obligatorio indultar ante un juicio injusto, vengativo, en que la Justicia claramente ha prevaricado, por el bien de la Patria, eso si. Y lo saben, y les da igual que les enmienden la plana en Estrasburgo, ya están acostumbrados, como pasó con ATUXA, OTEGUI, O MARCELO OTAMENDI. Lo que Sánchez intenta solucionar con el indulto es precisamente ese enardecimiento, esos cortes de carreteras, esa violencia relativa, la violencia real es la de los de la porra, los que mintieron descarada e impunemente en el Juicio en sus declaraciones. Sánchez sabe, y Puigdemont i Junqueras también. que el procés ha terminado, al menos como lo concebían ellos, ahora está Aragonés que opta por la vía escocesa, entre otras cuestiones porque no tiene más remedio que ir por este camino, más largo pero más seguro, sólo que los escoceses tiene ante si un Estado democrático, y los del procés No!.
ResponEliminaLuego esta el precio, y no te engañes, Sánchez necesita el voto de ERC, son 11 diputados y ahora ya no quedan casi de ciudadanos.
No, no, Estos políticos estaban ya en la calle,en los medios de comunicación, en tv3 directo desde la cárcel(que los he visto y escuchado), con una presencia arrolladora, siempre pidiendo amnistía, algo que no puede dar ni Sánchez, ni nadie, con sus carteles publicitarios, queriendo doblegar al Estado, Ahora Sánchez se inventa conceder la Gracia, que puede conceder, pero que ellos rechazan, pero que al final aceptarán, es que estamos en las mismas, no progresamos.Un estado democrático no podía aceptar ni la Declaración Unilateral de Independencia, ni ahora la Amnistía como figura legal. Lo que haga Aragonés o le dejen hacer ya se verá, no adelantemos acontecimientos
ResponEliminaEres tu quien adelanta acontecimientos cuando dices: Más enardecimiento, cortes de carreteras, violencia, los de la porra dando golpes, que no sabemos si se volverá a producir.
ResponEliminaEspaña no es un estado democrático, no hay separación de poderes y la justicia está corrompida hasta el tuétano. En cuanto a la amnistía, la piden porqué es lo que deberia ser, pero no puede ser, así que habrá que conformarse con el Indulto parcial y esperar seis o siete años a que Estrasburgo si haga justicia. Entre otras cosas porqué el juicio de los Marchena boys fué una farsa plagada de irregularidades, algunas de ellas flagrantes, como no permitir pasar los vídeos mientras contestaban los policías, lo que habría demostrado como mentían descaradamente. O en el peor de los casos, como decia Melero: El juicio del procés fue justo, la sentencia es injusta y mediocre.